diumenge, 19 de novembre de 2006

Artés XVI pedalada BTT (19 Novembre 2006)



ARTES XVI PEDALADA BTT


19 Novembre 2006


Desprès de 2 anys sense participar a la pedalada d’Artés aquest any he recordat els meus inicis del ciclisme participant un altre cop a la pedalada d’Artés. Aquesta va ser ser la primera pedalada que vaig participar l’any 1999.

A les 8 recollida de dorsals. retobada amb vells companys, Pedro. Am el Toni començem d'escalfar per esperar las 9 h. sortida oficial. Aixo de fer la sortida amb grup esta be per la foto.

El temps ha sigut molt bo gaire be d’estiu.

Com sempre l’organització a càrrec dels Amics de la Cursa impecable. Sa gaudit d'un recorregut que desprès de la sortida amb grup per els carrers d’Artés s'ha agafat direcció la Paloma, Torre-Cabota per pista. A partir d'aquest punt corriols ciclables un pel tècnics. Baixada al riu de Calders, pujada a la Mussarra i baixada per corriols del serrat del Vintro. Els avituallaments que estaven repartits al llarg del recorregut han pogut reparar les forces. L 'esmorzar amb buti cafè i copa, menys mal que ja era cap al final.

Ha estat una magnifica sortida de BTT tal com cal no hi ha faltat de res.

La mes sincera felicitació als Amics de la Cursa.

Traça i dades del recorregut a Wikiloc.

Mes informació: http://es.geocities.com/amicsdelacursa/ped06.htm

Video: http://video.google.es/videoplay?docid=8844585827833085720&pr=goog-sl&hl=es


Agustí Grané


diumenge, 12 de novembre de 2006

Un any de cicloturisme 2006

Quan el novembre de 2005 Jaqués Maillet amb confirmava la participació al 11 Tour cyclotouriste 2006 amb el dorsal 142 vaig dir-me es una ocasió única per gaudir-ho. Primer objectiu assolit, que m’acceptessin al 11e Tour cyclotouriste.

Preparació física i dieta. Gener, vaig començar la meva dieta desprès de las festes de Nadal objectiu baixar 10 kg de la meva p...a
Els mesos de gener i febrer la posta a punt
amb sessions al Gimbe de pesés, circuits multipes, natació, estiraments i abdominals amb l’assessorament de preparadors/es Lurdes, Amàlia, Lupi, Manel, Jordi S,. Sessions de Spining amb l’Àngel, Pier Marten, (sandàlies), Arnau. I amb la companya de tots/es els participants a les activitats.

Comencem a Rodar. El mes de març amb el grup dels dissabtes. El 1001, l’Elias. Adolf, Miquel, Toni, Tonent, Antoni, Josep. Quim, vàrem començar a rodar per las carreteres de la contrada i desprès de celebrar el 50è aniversari amb una esmorzar a L'Estany les coses estaven a punt de canviar dons el primer diumenge d’abril començava la Brevet de 200 i calia escalfar motors.

A rodar i rodar. El mes d 'abril vàrem començar amb la Brevet de 200 a 2000 per h. Al coll de Torregassa, sobre Solsona el ràpids estirats per llebrers el N...i, el L..u i el F...x , i d'altres que ara no recordo el nom que ja començaven a preparar la seva Quebranta PRIVE ja els havia perdut feia bona estona i lo bo del primer d’abril que uns anàvem d’hivern i altres com el Pere d’estiu. L esmorzar a tota llet a Agramunt i menys mal que alguns assenyats vàrem decidir que si es podia fer ham 13 h ens quedava temps de dinar com senyors a S. Guim de Freixenet a cala Maria els afortunats. El mes d’abril va continuar sortida amb les llebres a Sta. Coloma,.

La nova experiència dels radis. Aprofitant las vacances de Setmana Santa dos radis, Seu i Puigcerdà per veure de que va aquest nou repte ciclista. L’experiència va ser per dir-ho d’alguna manera engrescadora. Sortir el divendres Sant a les 4 matinada a 4º feia un fred que pelava, però veure la sortida del sol pujant Clariana, el cafè amb llet a Solsona, el control i esmorzar a Oliana pujar per la vella carretera del pantà amb un aire que empenyia era sensacional. La tornada, Pujant la Creueta el dilluns de Pasqua caient aigua neu, pluja a Castellar de N’Hug i tota la baixada entre la caravana que tornava de passar unes mini vacances de setmana Santa. Fruit de l experiència he continuat fent radis els mesos següents. Amb el mestre / company Marti Flores vàrem Fer el radi de Balaguer amb el vent de cara i de Lleida. L’antiga NII s’ha convertit en una ruta ciclista fantàstica i mes si el vent ve de cul. , Radi de Girona i Santa Coloma amb el company i Mestre Júlia. Vàrem tenir temps de xerrar i xerrar d’experiències de brevets i Paris BREST. Petita avaria baixant de S. Hilari es va resoldre amb un filferro com es 2 cabals d’abans., i desprès vàrem arribar a casa del mecànic per acabar-ho de deixar a punt. Desprès de dina a Hostalric un ensurt físic, se em va infla un cullo devia estar fart de tanta bici no va passar d’un ensurt dons al recolocar-lo i una mica de crema contra les irritacions va retornar a la normalitat, produït potser per mala posició o be les primeres calors de la temporada. Radi de Vilanova amb el company Josep. Les costes de garrafa de Bon Mati van se sensacionals amb la remor del mar i la flaire del aire. Tenia una especial recança per aquest trajecte, especialment per el tràfec automòbils però vaig quedar mol satisfet i el tornaria a repetir sens dubte

Un Sant Jordi amb bici per mig Catalunya. El .23 04 Sant Jordi Brevet de 300 aquí comencen els famosos Llargets de la temporada, Calaf, Balaguer, Lleida, Montblanc, Valls, Igualada, Manresa. Es va tornar a rodar pel meu parer mol ràpid, això va fer que tingues una lesió al genoll que va durar una setmana. i va fer-me reflexionar , es tracta de sortir per gaudir i estar en forma suficient. Calia prendre mesures ja que no serveix de res entrenar molt per lesionar-te. El següent dissabte amb el
Maig ha sigut el mes per acabar la preparació. Brevet de 400, vegeu cronikes I Finalment Barcelona Perpinyà Banyoles.

Vacances 100 % Bici Finalment el 25 de juny va començar el 11 Tour Cyclotouriste 2006. Primera setmana d’agost amb la companyia de la família, desprès de l’experiència de 2005 a Oloron tothom ha estat d’acord a reviure l’experiència a un altre regió de Franca Mariona, Anna Jaume. I el company Josep, Anna Joel i Jara amb les bicis no podi a ser d’altra manera cap a la Conc ertació: 68ene setmana federal internacional de Cyclotourisme a Chateauroux. Els mes valents vàrem fer ciclisme i turismes si be es un a regió plana fins i tot es fa avorrit no pogué baixar. Vaig poder retrobar el insepar ables companys del Tour Janyk i Cristian que també estaven a la manifestació amb les corresponents famílies. Las Sra. Van fer Turisme i ciclisme, el dijous 60 KM amb grup familiar i amb el mallot negre fins a S. Valenti. I Els joves amb joves Francesos ciclisme , activitats cayac, rocodrom, bols, piscina i amis i amigues. I les mes petites també s’ho van passar d’allò mes be.

Fi de temporada Els mesos de Setembre Octubre , la intensitat a començat a ser menys, les sortides del cap de setmana s’han limitat a las de les rodalies, amb la Penya i la Mariona. I la Montserratina que no podia faltar.

I Desprès de 4 anys Dons la Marcha de Vic va ser la darrera que havia fet durant aquell inici de bicicleta de carretera 2002 i abans de començar l’experiència Cicloturista: PBP, Tour Cyclotouriste, Brevets, Brevets ciclomontanya. Va ser un recordar les primeres i úniques: Terra de Remences, Melcior Mauri, Bonaigua, Quebrantahuesos, Pascal Richar, Ariegeoise, i Marcha de Vic. Vàrem sortir de Manresa amb el Toni amb temps per anar a recollir la documentació, Rod Bok, i amb van donar un nº, el 66 i 2 brides, el Pere Simó amb va recordar que això no es com els brevets que aquí hi ha fletxes i esta tot marcat. Tot tremolava, la bici i jo. Les feres estaven escalfant com si no tinguessin temps de fer-ho desprès de lo que vindria 125 Km. Encara que vàrem arribar amb temps abans de començar. La sortida neutralitzada amb motos dels mossos obrint pas, va ser tots junts a Mil per h direcció a la Trona. Pujant la trona , amb va saludar el Prudenci de Reus que ha seguit el esdevenir de las brevets de 2006 que participava a la marcha amb coneguts, vàrem estar comentant esdeveniments cicloturistes durant un bon rato i rodant mes o menys junts durant bona part de la pedalade. A la darrera fletxa anàvem tan decidits i una mica mes i arribem a Tona per l’autovia. No es pot baixar el cap. I finalment s’ha acabat, petit rehabituallament , mallot groc com el del guanyador del Tour.

Temps d'hivern. Primera pedalada amb un del meus companys i mentors en le mont del BTT: Jean Pierre. Ja comença a fer-se difícil això d'aixecar-se a les 6 per anar a pedalar però la sortida que ha organitzat no decebrà. Les rodalies del Cabreres s'ho valen, corriols al bell mig de paratges impressionants plens de natura i estimballs . Esmorzem a Cantonigros a mig dia cap a caseta, ara tocarà per el Bages

Entre pedalade i pedalade. Diumenge a diumenge s’ha escapolit aquest any fantàstic de Cicloturisme. El 2007 potser PBP o, Tour de Tailàndia. I al horitzó del 2008 el 12è Tour Cyclotouriste FFCT o la Paris Pequin qui sap. Cal tenir motivacions per aixecar-se al mati i tornar pedalar.

Agusti

dimecres, 2 d’agost de 2006

11e Tour Cyclotouriste 25 Juny a 15 Julioll 2006

11e Tour cyclotouriste FFCT del 25 Juny al 15 Juliol 2006


Tot va començar quan desprès de fer les brevets de Paris BREST Paris, vaig participar a la Brevet Cyclo-montagnardes Pyrenées a S. Girons, organitzat pel club local adherit a la FFCT (Federació Francesa Cyclotourisme). Desprès de recollir el dorsal, full de ruta, hi havia un picnic era mig dia. Vaig demanar quan començava i a sorpresa va ser que van dir-me que el circuit estava senyalat amb fletxes i que quan jo vulgues podia començar. I així vaig començar. All llarg del recorregut vaig anar veien l’ambient cyclotouriste, mes distes que el que coneixia fins a les hores. Jo era nou al mon de ciclisme i tan sols havia participat en algun esdeveniments dit cicloturistes a España que a França es diu Cicloesportives com Quebrantahuesos, Terra de Remences, Melcior Mauri, Bonaigua, Ariegeoise, Paqual Richar. Aquest ciclisme sense presses, practicants de diferents sexes i edats motivats per conèixer mon i gaudir de la convivència va cridar-me fortament l’atenció.



El Primer Tour Cyclo. Desprès de la Paris Brest Baris, a la WEW de Cyclos Cyclotes vaig llegir reportatges de Tours Cylotouristes que s’havien fet fins a les hores. Vaig demanar la inscripció i van respondrem que el 10e Tour estava complert i si volia podia quedar-me a la reserva per si hi havia alguna baixa. Així va ser i el 15 Març de 2004 vaig rebre 2 noticies 1 que em convidaven a participar al proper Tour Cyclo 2004 i l’altre que el final de mes passava per quiròfan a operar el menisc que s’havia trencat aquest hivern esquiant. Com podeu imaginar-vos la preparació per aquell Tour va ser bàsica ja que vaig començar a pedalar el 1 de Maig i el Tour començava el 20 de Juny. Es va passar el esdeveniment i amb el cap d’organització li vaig dir que havia quedat un tema pendent que era fer mes turisme. Que havia fet mol ciclisme, 3.108 Km en 21 dies passant ports con al Alps com Madelen Glandon , Alpe D’Huez , Isoar .

El segon Tour. Amb l’experiència d aquest vaig fer la sol·licitud per participar al seguen. Tot va ser diferent dons el setembre de 2005 ja tenia el dorsal 142 quedaven 9 mesos per preparar-lo a fi de poder gaudir-lo al màxim.

La preparació. Primer pas perdre pes. 10 Kg. Segon . Fen una bona preparació de força i especialment de fons, rodar mes de 5.000 km abans de començar. Vaig participar a las brevets que organitzava la penya 200, 300 400, la Barcelona Perpinyà i mitja dotzena de radis de mes de 200 Km. Tot això m’ha permès començar amb confiança per les llargues sortides que ens esperaven al llar del 21 dies.

Un dia qualsevol del Tour. Els participants ens solem aixecar a les 6 h del mati. Preparem la bossa que deixarem al camió de transport.

Esmorzar, sol ser prou consistent per començar a pedalar a partir de les 7 h segons la distancia del recorregut., la mitjana diària es de 160 Km amb un desnivell de 1500 m. Es formen el grups en funció dels interessos de cada un, uns van ràpid, altres paren a fe mes turisme, edat dels participants, estat anímic.. Desprès de recorre 2/3 del recorregut diari toca el picnic del migdia, durant aquest es quan es fa el recompte del participants. Es continua el recorregut fins la població que ens allotgem. Rebuda per part dels ciclistes del Club local. Al ajuntament, benvinguda dels polítics al CNO (Comitè nacional organitzador) i participants escollits, cada dia 7 diferents. Al arribar al hotel qui mes qui menys aprofita per netejar roba i bicicleta a fi que el dia seguen estigui a punt.. Sopar a partir de les 8 i dormir a les 10,30 11 h. Cal destacar que no hi ha controls horaris per arribar mentre s’arribi sa i estalvi tothom es lliure de gaudi del trajecte a lo que mes li convé, algunes vegades es fan desviacions per visitar centres d’interès que queden un xic fora de la ruta.
Recorregut. Duran 21 dies s’han recorregut 3.310 Km amb finals d’etapa a ciutats com:: Cholet, S. Jean D’ Angely , Liburne, Teste de Buch, S. Etiennne de Baigorry, Oloron Ste. Marie, Luz S. Sauver, Val Louron, Pamiers, Gallach, Millau, Aurillach, Egletons, Gueret, La Palisse,, Burgues, Vendome, Bagnoles de l’Orne, St Malo, Vanes I finalment GUER.

S’ha pogut fer turisme visitant al llarg del recorregut 20 BPF catalogat com a centres turístic. A destacar: La duna de Pilats, St Jean Pied de Port., La cova del mas d’Azil , el famós viaducte de Millau, considerat el mes alt del mon, la 2º columna te 240 m, Catedral de Burgues, un dels mes mítics de tos els castells Chambord, Bagnoles de l’Orne, Castell de Montmirail, Mont St. Michel. Destacar el magnífic paisatges de las vinyes de Libourne. I el inacabables boscos del massís central

I per suposat s’han assolit mítics cims com: Col Apanize, Marie Blamque, Aubisque en companyia des 6 components la penya ciclista de les Coves de Vinromà ( Castelló), Soulor, i com no podia ser menys el famós Tourmalet, Horquette, Azet, Peyresud, Memte i pujant Portet d’Aspet s’ha fet parada al monument al ciclista Favio Casartelli, tots ells als Pirineus. Radonet, Peyrol y Nerone, al massís central, acumulant un total de 33.835 m d’ascens. S’ha circulat per les pistes ciclables de la costa atlàntica, de las gorges del Tarn i del Lot. Junt al canal de Midi i canal de Nantes a Brest.

Dies difícils. També hi ha agut dies difícils pel temps 6 de pluja i 3 de vent , carreteres en mal estat del paviment zona de Landes, i per suposat el estat anímic que fa que un dia relativament fàcil es converteixi en la mes important dificultat del Tour. Totes aquestes circumstancies afegeixen dificultats al recorregut que no estan contemplades a cap manual. La sortida multitudinària de fi de setmana al coincidir amb la festivitat de 14 juliol es va haver de modificar el recorregut y la arribada a S. Malo no va poder ser al llarg de la costa. Va ser un cop dur dons una de les principals motivacions de las darreres etapes s’havia esfumat al no poder gaudir de la Cite de S. Malo



Anècdotes. La FFCT es la organització mes gran del mon,120.000 associats, 3.500 clubs que promou la practica d’excursions amb bicicleta i VTT, mai competicions, els dirigents han ser associats i practicants el president també, va acompanyar-nos durant dos dies per las carreteres del Tour Cyclotouriste

El grup que vàrem fer el Tour junts vàrem tenis 6 punxades, preo las 5 primeres varen ser per el mateix, al final li dèiem Nsr. Creve ( Pinchaso)



S’acaba. Desprès de 21 dies toca la darrera etapa el mati va ser per las magnífics paratges de la Bretanya i desprès del picnic el bretons , coneguts per els participants en múltiples Paris Brest Paris, van cuidar-se de fer-nos una benvinguda magnifica, els 8 darrers pobles avanç de Guer van afalagar-nos d’allò mes convidant a tots a veure, menjar algun que altre plat típic, danses tradicionals bretones, i com no el famós sac de gemecs ( Gaita) que no parava de sonar.

Finalment sopar de germanor amb repartiment de plaques record a tots i especial homenatge a les Sras. i com no al mes gran i al mes jove.



Conclusió. Si sou amants del ciclisme com a mitja de transport, per fer salut, per fer turisme, veure mon, per relacionar-vos amb altres que comparteixen les vostres afeccions, sou un ferm candidat a fer el Tour cyclotouriste 2008. Tot es començar.

Fotos del Tour cyclotouriste 2008 Agustí:
Windows Live Spaces

http://aaagusti.spaces.live.com/photos/cns!E9BF5B3ECB228F5C!682

Fotos del Tour cyclotouriste 2008 Janik:
Windows Live Spaces

El rod bok , comentaris dia dia i fotos. http://www.ffct.org/tdf/21etapes.htm



Bon Vent

Agusti Grané

diumenge, 4 de juny de 2006

1ª Ciclomarato Barcelona Perpinya Barcelona






1ª CICLOMARATO BARCELONA PERPINYA BARCELONA


La meva BPB.

Desprès d’una llarga nit d’insomni i despertar amb els muscles cruixits, amb la pell torrada més del compte, arriba el moment de gaudir de l’aventura viscuda.

Arribada al parquing de matinada, la Sortida des d' el Velòdrom, revisió dels llums, i un número com si fóssim corredors de debò.

Sortida de Barcelona a tota velocitat, semblava que se’ns havia encomanat el despertar de las grans ciutats amb el seu ritme frenètic, però no, era la bogeria de 127 ciclistes que volien conquerir Perpinyà, la primera ciclomarató catalana internacional Barcelona Perpinyà Barcelona, penso que era un llarguet amb repicó. Pasejada per polígons industrials del Vallès fins agafar la carretera direcció St. Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Calders, baixada a Artés.


Control de pas, foto reglamentaria davant del bucòlic escorxador d’Avinyó amb els controladors "mandamassos" de la PC Bonavista. Continuem pujant per l’arxi coneguda carretera de Prats, com les sortides del diumenge de la penya, a esmorzar a ca l'Artur. Aquesta vegada no ha estat possible ho guardarem per qualsevol altre dia, no, no es podia perdre temps.

Prats lloc ideal per agafar la carretera que no toca direcció Berga, això que la indicació la fede s’ho va currar unes fletetes per a l’ocasió que deu n'hi do, seguim a Perafita, collet, St. Quirze Safaja amb passejada per l'antiga Farga de Bebié.
Arribada al control de pas a un descampat prop de Ripoll, al costat d’
el famós carril bici. Un dels bressols de la cultura del nostre país, mereixia el segell a la porta del Monestir i si no, a 10 Km hi a el de St. Joan de las Abadesses que deu n'hi do.

Desprès del reglamentari avituallament, amanida de pasta i iogurt seguim pujant cap S. Joan de les Abadesses, St. Pau de Seguries, un bon record d’una final d’etapa de la Transpirenaica amb BTT, circunval-lacio de Camprodon, Molló, i per fi la màxima dificultat de la jornada s’havia assolit acompanyat de dos valencians. Aquí vaig recordar-me del "grupeto" , per aquí dit la germanor dels 400, alguns com que havien entrenat ja devien ser a
Perpinyà, el Xicu i el Nanu, sortint d’Avinyó es van escapolir amb personal de més potència, els altres baixant cap al control d’Amelie, fugint del Sandàlies per no quedar-se penjats i jo amb dos Valencianets, més ben dit, Alacantins de Carcaixent . Foto de rigor sota el cartell que ens indica que arribem a la Catalunya nord. Comença la baixada i com que la llei de Murphi es compleix el Josep Pujol torna a punxar menys mal que els bells roquers porten pneumàtic de recanvi de 17 € i se solventa el problema, passem el coll de la Guille, i el coll de la Selle, buf ni foto, possiblement molts ni se'n van assabentar, eren de baixada. Prats de Molló, lloc de peregrinació d’antics polítics catalans. Arribada al control de Amélie les Bains, no hi havia menjar però de bocates, fets de brioix amb pernil dolç no en van faltar per ningú, Fruita fresca, i miracle la taula que els ciclo... fem servir per fer allò que se sol fer al voltant d’una taula, xerrar departir moments, menjar i això si axoupluc, el primer control al país dels cilotouristes fet per ciclotouristes. Allò dolent d'allò bo és quan s’ha de deixar però, bé sabíem que tornaríem desprès d’algunes hores de pedalar pel Rosselló, no sé, em sona bé això de Rosselló com si fos Català , oi ? No sé...

Baixem per la gorges de la Fau i el coll de Llauró. Aquest era de debò, jo també pensava que seria com els d’abans, la calor, la pujada van fer estralls en els ciclistes, els nous i els no tan nous. Vista per primer cop de la Mediterrània i continuem de baixada a Llauro i com que no has estat a França si no vas al xampion cap allà toca, una nova experiència cervesa amb coca , si funciona es com el gas-oil, agrícola, calefacció, extra, i desprès a seguir las fletxes. Per cert, els francesos són més estalviadors amb aquest aspecte que els aquí, i si no és per anar a dreta o a esquerra no ho indiquen que s’ha d’anar de dret. Creuem l’autoroute i ens fem una passejada pels contorns de Perpinyà, no sé si em vaig descomptar però crec que vàrem arribar-hi tres cops a Perpignan i finalment arribem al Complex Esportif du Molulin de Vent, la FFCT ens va rebre d’allò mes be, només faltaven uns "mariachis" amb maraques i tot, menjar a dojo Pollo con Arroz beure, no tenien la bierre, tovalloles per dutxar-se, dutxa inclosa, i renovació de cremetes per aquelles parts que estan en contacte amb la bicicleta, aparcament per las bicis un pavelló que si be no era climatitzat s’agraïa poder-te arrecerar del sol que aquella tarda havia arribat a 36 º.

Toca tornar a BCN i comencem a rodar per la plana del Roselló, carreteres, impecables, per cert, els Fr.....s posen rotondes per perdre's-hi i quasi be ho aconsegueixen, però el GPS també dit allò del sandàlies se n'adona a l' instant i rectificar es de savis i sàviament vàrem tornar a seguir fletxetes que per això hi son i cal fer-ho com deu mana. La Brevet de 600 té alguna cosa d'especial, i és que se circula molt de nit i l’únic que veus es el culot del de davant , quan per fi va caure la nit es va fer agraïr ja que la calor havia fet de las seves amb els soferts ciclistes. I Comencem las parades a recuperar forces, posar las armilles reflectants i encendre el pilot i es antre controls que fem un "arrêt" a un bistrot un Panaché, una bierre, i la llimonada, Tot era bon humor s’havia assolit una fita, la BP només queda el resta, la PB.

Repetició de control d’Amelie les Bains, primers abandons, de coneguts, a hores d’ara el grupeto dels 400 s'havia diluït només quedàvem els de la Penya i el del calderí i un agregat de Figueres que vaig pensar, ens farà de guia per les contrades que estem a punt d’arribar. Quan passàvem per segon cop pel pas du Loup al anar no vàrem trobar cap dels primers que tornav
en vaig pensar que els HS ja deurien ser bon tros enllà, pot ser arribant a Banyoles o St. Esteve, elucubracions de la nit que es fa molt avorrida, i com que no ens va acompanyar el "radio"... per explicar histories de terror i atropellaments amb tren. Tot es fa avorrit al no tenir cap mena de visió perifèrica, nomes culots,per els propers m’agafaré una emissora com el Julià que amb el seu MP3 sempre manté el ritme adequat, com una classe de spining, ara m’aixeco, ara m’assec, penses. ¿ que deu escoltar?. I així amb elucubracions sense sentit i algun renec que trenca la tranquil•litat de la nit per l'ampit que et trobes de sobte. Tanmateix arribem al segon port del dia, més ben dit el primer, que ja som diumenge: alt de Costouge. Parada per abrigar-nos i camí de baixada cap a Maçanet de Cabrenys, la baixada va ser com totes estressant amb el ... marcant el ritme i deixant tot el que no segueix. A Tapis estaven de Festa ¿Major? Podíem haver fet una parada per animar la monotonia nocturna.

En arribar ens saltem la Fletxeta i gaire be arribem a
Banyoles menys mal que companys que havíem passat per el control ens van avisar que ens l’havíem saltat tornem a pujar el que hem baixat, que no era molt però desprès de moltes hores pedalant la sensibilitat està a la que salta. Per fi el C6 de Maçanet de Cabrenys, La "hoja de Servicio" de la BPB diu: "Sopa, lomo con patatas, yogur, punto de descanso". De sobte despertem del somni del avituallaments ciclotouristes. Tornem a l'estil Terra de Remences amb avituallaments a peu dret i descans ???. Menys mal que sempre hi ha amics i algú que té amics i es va enrotllar amb el transportista i vàrem poder estirar-nos a la caixa d’un furgó frigorífic abrigats amb la manta tèrmica dels roquers. Diuen que vàrem dormir 2 h, crec que si van ser 2 minuts ja és molt, i no diguem res dels roncs, si érem 7, roncaven 14: ho fèiem amb estèreo. A les 4 toquen diana, com es posa de bé un cafè amb llet !, no se si va fallar el cafè o la llet, las galetes les sucava amb el caldo de l' Aneto que d’això si que ni havia i bo per cert.

Com totes les sortides de la penya i més cara avall m...n el último, el del Calderi ja no el vàrem veure mes tot i que vàrem parar 2 cops per esperar-lo, c’est la vie, es feia tard. La sortida del sol pujant el repetxó de Terrades va ser un tornar a començar. La nit s’havia acabat, s’avia acabat veure el culot del de debat, tornàvem a gaudir de l'entorn, que per aquestes contrades es d’allò que no hi ha. , Vilanant , el golf de Torremirona, ambulància que ens avança a tota llet, metge al darrera, entre nosaltres vàrem comentar algun torrat que es deu haver fotut una llet. L’ambulància que torna, el metge que torna, si que era a prop, un tros mes enllà mallots grocs a l’esquerra, un ciclista que l’han atropellat., es va fer el silenci fins que ens vàrem creuar amb el Santi i el d’Huesca, esperant algú de l’organització o no se qui que anessin a recollir la bici, un Francès es va adormir i es va anar a estavellar al guarda rail de l’altre banda, això de fer el punto de descanso a peu dret té conseqüències com aquesta. Continuem en silenci cadascú pensa per dins que podria haver estat un de nosaltres. Propera gasolinera cafè de maquina amb Donut per acabar d’arribar al avituallament descanso C7 de Banyoles. Menys mal que en sortir el sol anima i en un parell de repetxonets més arribem a Banyoles, m’estic animant entre el cafè l’aspirina el sol, això ja esta xupat, entre tant em foto un pet ... m’he cagat. Aquesta és una experiència que ja he viscut, insomni, constipat, calor, diarrea, ( Algú dirà que era mental preo no, era de l’altre) = a putada grossa. En arribar sembla com Perpinyà, que quan hi ets et comencen a marejar per les rodalies. I per acabar d’ arribar ens recordem de la Paris


Roubex amb els Km de Pave, ja que ens fiquen pel mig d’una espècie de rambla amb uns forats que t’acaben de posar a lloc.

Passo el control, i ens conviden a esmorzar, un "sirvase usted mismo Arroz con Pollo", aquest era fred, el mateix que a Perpinyà , i al cuarto de maquines del pavelló de nom ni se sap. Decideixo fer us de la llibertat que et dona el ciclisme i carrego la bicicleta a la furgoneta i d’aquí en endavant ho he viscut dalt de la furgoneta del Nasi.

Quan al principi dic la meva BPB vull dir Barcelona, Perpinyà, Banyoles que es on vaig canviar la bicicleta per la furgoneta.
Be companys i fins aquí la meva BPB i els 200 que falten els vaig viure amb furgoneta i res es el mateix, ni las sensacions , ni las vivències .