dissabte, 29 de desembre de 2007

La ruta dels grans Alpes.


Aquests dies dedicats a gaudir de la Cerdanya, fen esport, esqui, les hores de repòs les estic dedicant a resseguir tots els indrets pels que transitarà proper “Tour cyclotouriste International 2008” a traves de la xarxa.
I és aquí on he descobert aquest magnífic recorregut que des de Ginebre a Nize travessa per als més mítics ports del Alpes. Travessant-ne fins a 16, Gets, Colombière, Aravis, Saisies, Roselend, L’Isearn ( 2.770 m), Croix de Fer (2.060 m) , Telégraph, Galibier (2.645 m), Lautaret (2.057m), Isoard (2.360 m), Bars ( 2.018 m), Bonnette (2.715 m), Cayole ( 2.326 m), Couillote (1.670 m), Col de Saint Martin (1.500 m), Turini ( 1.604 m) i Castillon (706 m) colls desl que 6 son de mes de 2000 m.

El recull de la travessa mes interesant es el que fa el company Biclou, que del 18 al 24 juny de 2007 va dur a terme i descriu al seu WEB . Ademes de exposar temas tan diversos com obertura dels colls, reserves de bitllet de tren, també i posa una ruta alternativa per els Alpes italians.


Altres Web rellacionats es Rute des Grandes Alpes
També hi han empreses especialitzades a facilitar aquest gran esdeveniment pots veure-ho
El Rafael Vallbona va dedicar-hi un llibre fa anys a aquesta fantàstica travessia
Cal recordar que els Alpes son gaira be a menys de 500 Km de las nostres contrades i podrian ser motiu de qualsevol sortida de cap de setmana i com a darrera opcio recordar que la FFCT organitza anualment las Ciclomontagnard


Per. Agusí Grané

dimecres, 26 de desembre de 2007

PR-C 135 Ruta d'Artés, amb Btt.

Aquestes dades que son de retrobaments familiars i bones taules, em aprofitat amb familia, nouvingut al mon del Cicloturisme, a fer el sender de petit recorregut, PR-C 135 (Ruta d’Artés).


Sortim del bell mig d’Artés, seguint els indicadors i senyalització blanca i groga ens porta passant per Can Vila al terme de Navarcles. Arribem a la font i desprès el mas de las Tapies, aquí fem un gir 180 º i enfilem direcció nord, comencem a pujar suaument, passem pel costat del mas del Canadell per el bell mig del Mas de les Quingles i tot seguit trobem a l’esquerra el antic Forn de la Calç. Seguim per Torre Cabota al costat de l’antiga ermita, el camí es converteix en corriol i creuem la Cra. B.431 de Calders. Retrobem el terme d’Artés i comencem una pronunciada baixada que en du al camí de la Vall a la dreta i el seguim uns 2,5 qm. Coincidim amb el GR 177.1 que s’enfila a la nostre dreta direcció a Calders. Nosaltres continuem i girem a l’esquerra direcció O i trobem el mas i la font de la Posa. Travessem la Riera de Malrubi i arribem al mas Les Valls. Comencem un altre pujada que ens dura al camí ample. Si seguim el camí arribarem directes a Artés. El PR fa un gir in es porta per la riera de Salabarnada i tot seguit el mas del mateix nom. Ja estem a la vista d’Artés només queda creuar un altre cop la Riera Malrubi i fe la pujada de la font del rabal que ens trobem al bell mig d’Artes.
Encara que esta marcat com a i lo normal es fer-lo a peu. Ho hem anat a fer amb bicicleta i realment es ciclabble gaire be al 100 %. Cal anar amb comte al passar per la fon de las Tapies.
Adjunto aquest enllaç del sender PR C-135 Ruta d'Artés.
Dades a Wikiloc.
Per: Agustí Grané

dijous, 20 de desembre de 2007

12 e Tour Cyclotouriste internaciona 2008 FFCT

12a Volta cyclotouriste internacional FFCT

Des de 1992, cent quaranta cyclotouristes realitzen el seu somni lligant a cada edició una volta cyclotouriste de França en bicicleta.


Sobre un itinerari traçat pels responsables de la Federació francesa de cicloturisme, cada dos anys, recorren una mica menys de 3 000 quilòmetres, durant 3 setmanes, en 21 etapes... al seu propi ritme. La volta cyclo, és aproximadament 200 voñuntareis/es mobilitzats i 10 acompanyants que es comprometen a fer d'aquestes 3 setmanes un èxit.


La volta cyclotouriste FFCT és una excursió que permet el descobriment de les regions, la trobada dels clubs sobre el recorregut en un esperit amistós i sociable. És el turisme en bicicleta. Els participants podran tots els dies descobrir noves regions i aprofitar de l'extraordinari diversitat geogràfica, turística i cultural de França.

Cadascuna de les etapes és l'ocasió de trobar els habitants, de disfrutar de la gastronomia regional i de visitar els indrets turístics més destacables.

12a Volta cyclotouriste internacional FFCT tindrà lloc del 22 de juny al 12 de juliol de 2008

Sortida/Arribada a Paray-le-Monial (71)

Per: Agustí Grané
La traça del recorregut a Wikiloc

dimecres, 19 de desembre de 2007

Dedicat a elles.



Acabo de veure un reportatge de la volta Ciloturista a Menorca al bloc "Ciclismo-Cicloturismo-MTB-BTT-Camino Santiago-Vía Plata - París/Brest/París 2007" del company Cinto Sanz . També al bloc de Rodadas ja havia trobat alguns consells de com anar amb parella publicat per Alícia Urrea.
Encara que al reportatge de la volta Cicloturista a Menorca la parella es tractada com un acompanyant cal recorda que la FFCT el 50 % de llicencies es per aquest sexe, també les agrupacions de ciclistes urbans estan formades principalment per elles.

Tambe hi ha esdeveniments adreçat exclusivament a elles, 12 i 13 Abril de 2008 Dones i cicloturisme.

A las ciclomontagnardes, Tours de France Ciclotoureistes, setmanes Federal, penso que una de les millors companyies que podem tenir per suposat es poder rodar amb la parella, obviant la diferencies físiques i de forma només per la companyia, per compartir moments, paisatges, vivències.

No es moment per fer un descobriment ni un manual d’instruccions de com funciona el cicloturisme amb elles. Només vull que serveixi per fer una reflexió de tots vers la parella ja sigui o no ciclista. Els dies que estem gaudint amb els companys i que elles estan pendents de la casa, els fills i no se quantes coses mes. Si no fos per la vostra col·laboració i comprensió tot seria diferent o pot ser no seria.

I per acabar vull aprofitar aquest per agrair a las que per un motiu o altre m’heu acompanyat i fet suport en la practica del cicloturime. La Mariona i l’Anna per el dia a dia. Al companys de SF Anna I Jara. Al companys de Sta. Llogaia, la Tere i las demes. I finalment a las de la penya, la Joana, la Montse i totes les dones que per un motiu o altre ens heu acompanyat i donat suport en aquesta bogeria que es la nostra afecció.

diumenge, 16 de desembre de 2007

Pels castells del Sió

El dia s’aixeca fred dons a la sortida del mati des de Manresa el termòmetre marca -7 º. A mesura que ens acostem als plans de la Segarra sembla que millora però en qualsevol cas quan comencem a pedalar tindrem 4 º i en al millor del dia assolim els 10º.
Paricipan a la sortida: Miquel, Carles, Josep, Toni, Juan, Agustí i la Montse.Desprès d’esmorzar al restaurant “L’Eix” a les Olujes fem una mica de temps esperant que passi el fort fred que fa.
Sortida del pavelló d’esports CERVERA 10, 30 h . Seguim el llibre de Ruta, pels plans secs de la comarca de la Segarra. Tot seguit arribem al primer castell del dia de Moncortes.

Despres la breu parada a fer algunes fotos seguim la nostra ruta. Plans i vent. En algun punt del cami, el trobem ple de rostolls, que el vent a amuntegat obligant-nos a tenirne cura ja que es posaben entre la cadene i els cambi.

Tambe el company josep te un petit ensur pero no esta res i continuem la volta prevista. Entrem a Concabella.
Aqui coincidim un altre ruta turística que transcorre per las contrades i es la ruta de la Gerra Civil.
El nostre recorregut transcorre tot seguit per el poble de las Pallargues amb el seu castell.amb guia:

Estem al punt mes llunya de la nostra sortida hara cal tornar a fer un gir de 180 ª i retornar al origen de la sortida. Seguim trobant ara un església romànica a de St. Esteve de Pelagalls. Pasem pobles Sisteró, Muller, i finalment el darrer del dia a Aranyo. http://www.turismesegarra.com/aranyo.htm Casa pairal de Manel de Pedrolo.

El mati ha transcorregut per poblets i castells plens d’historia . Arribada l’hora del dinar queda retornar al punt de sortida , fem el darrer esforç del dia i tornem a ser a Cervera.
Parada a dinar al cafe 9 just al darrera de l’famosa universitat.
La volta es 100% ciloturiste, i transcorre per camins, llargada de 42 k i el desnivell acumulat molt poc ja es tot pla. Molt interessant per començar la temporada. El recorregut es indicat i sense cap perill de perdres.
Ha estan un dia ben entretingut amb la corresponent dosi de turisme i esport.

Tras i dades del recorregut a Wikiloc.

diumenge, 12 d’agost de 2007

Setmana Federal internacinal de cicloturisme a Perigueux del 4 al 12 d'agost 2007




BENVINGUDA A LA SETMANA FEDERAL 2007 !
A força de parlar-ne, d'esperar-lo, i de témer-ho, el gran dia acaba arribant. Les portes s'obren , la multitud en deliri envaeix la permanència : ha marxat !
La 69° Setmana Federal acaba de començar.
REVISTA D'EFECTIUS
Els benèvols de la comissió secretaria han confeccionat 7146 informes dorsallss, representant 14 206 participants sobre la setmana, més els participants a la jornada, i els inevitables gorrers.
S'enumeren 13 324 de francesos, 327 d'anglesos, 152 de belgues, 75 d'holandesos, 50 d'alemanys, 27 d'australians, etc. etc...
Bretagne constitueix la Lliga més representada, amb 1501 participants, davant els Països de Loira ( 1426 ), Roine-Alps ( 1170 ), l'Illa de França ( 943 ) i l'Orléanais ( 853 ).
La restauració servirà més de 7 000 àpats del vespre, 4 500 petits dinars, 2 500 pícnics a Brantôme, i 2 500 àpats de tancatclausura.





































Diumenje 5 agost

CEREMONIA D'OBERTRA

Es sempre un gran moment, que dóna sovint el to per a la continuació de la Setmana Federal.
A Périgueux, escollits i organitzadors han volgut privilegiar el festiu proposant pocs discursos molt concisos, i un màxim de temps consagrat a l'espectacle de tancatclausura del 25° festival de mims «MIMOS», una tradició d'ara endavant ben afermada en la vida périgourdine.
Un vi d'honor, proposat pels vinyataires de Bergerac, tancava aquesta molt sociable cerimònia.















Diiluns 6 agost.

LA VALLEE DE L'AUVEZERE
Temps gris a l'aixecar del dia amb algunes gotes furtives que no anunciaven res ben famós. Però cal més per dissuadir els cyclos d'aferrar-se a la seva màquina per a aquesta primera jornada oficial de bici.
Les primeres ondulacions de la carretera Napoléon, en direcció a Sorges, tenen aviat fet d'estirar els nombrosos escamots. A la capital de la trufatòfona, la travessia de la RN 21 s'és fet sota la protecció apreciada de la gendarmeria.





















Dimarts 7 Agost.

CIUTATS FORTIFICADES, CASTELLS I VINYES EN PERIGORD PORPRAT

Els violents xàfecs de la vetlla van deixar rastres als retols, també el fléchage que va haberse de refer.
El temps sec, fret 7º, a falta d'assolellat, van prendre la sortida de Périgueux cap al sud, per enfrontar gepes aviat llargues i fàcils, aviat curtes i inclinades.
La sortida diferida de Limeuil va ser poc feta mala cara, a gran culpadany, tant la sivellarínxol bergeracoise justificava àmpliament a ella només una visita en Périgord.
























Dimecres 8 agost

AL FIL DE LA DRONNE ET DE L’ART ROMAN EN PERIGORD BLANC

Els participants prenen finalment la sortida sota un generós sol, però amb una temperatura dels més fresca. Feliçment, les costes de la Roca Beaulieu i de Mensignac permeten als nombrosos escamots rescalfar-se. ( foto 1 )
Després d'haver vorejat el bosc de la Doble, els cyclos arriben a Ribérac, on el club local ha fet les coses en gran, amb bici gegant, exposició de maquetes, balls folclòric, i paper bany a voluntat. ( fotos 2, 3, 4 i 5 )
Elemental, el meu estimat Watson! ( foto 6 )
Segueix una ràpida incursió a Charente, per visitar Aubeterre. ( foto 7 )
Aquest indretlloc web de la PatentTítol de les Províncies Franceses, és reelegit per a la seva església romança a la façana finament decorada ( foto 8 ), per al seu castell ( foto 9 ), i per a la seva església monòlit, cavada a la roca, i irremeiablement tancada entre 12 h i 14 h, just en el moment en què passaven els cyclos! Per als participants de la S-F, es quedarà també en les memòries per a les seves terrasses de restaurant obagues ( foto 10 ) i per al seu descens perillós a fort percentatge. ( foto 11 )
Algunes gepes llavors per reforçar la digestió ( foto 12 ).
L'últim punt d'acollida se situa a Tocane. És serietat : bici adornada amb flors ( foto 13 ), entrada majestuosa ( foto 14 ), i recompte dels passatges ( foto 15 ).
Últimes xerrameques abans de reprendre la carretera ( foto 16 i 17 ) en companyia dels nombrosos tàndems de non-voyants ( foto 18 ).
Al final, va ser una molt bonica jornada. Al seu remolc, Toutou ha apreciat bé. ( foto 19 )
Text i fotos : Jean Louis Rougier



































Dijous 9 agost

PIQUE NIQUE A BRANTOME

La setmana federal fa un petit alto i es celebra el gran picnic. Aquest vegada ha reunit mes de 1000. cicloturistes a VRANTOME la Venècia del Périgord. Mes informacio bot





















Amb la família hem aprofitat per deplaçar-nos a una de las mes boniques ciutats del O de Franca a Bordeaux. Es una ciutat amable amb els vilatans i visitants. Destacant per la seva gran zona de vianants només transitada per algun que altre trenvia i per suposat bicicletes.













































Divendres 10 Agost

LA DESCUBERTA DEL PERIGORD NEGRE

La sortida va ser des de Perigueux. Mols van optar per sortir a 60 Km a Montignac. Ciutat a la ribera de la Vèzère va acollir el punt de avituallament. Tot segui es va passar per Terrasson, Sarlat. Junt amb el company Crystian es varen fer el 140 Km com el altres dies. Aquesta era la darrera sortida de la setmana federal dons calia reposar per afrontar la propera setmana la PBP.

A darrera hora de la tarda trobada de companys del Tour 2006 amb cava pensant en el proper Tour 2008.























Disabte 11 Agost

SOTA LES OMBRES DEL PERIGORD VERD
Últim dia d'excursions per a aquesta 69° Setmana Federal, i cap al nord per explorar els grans espais del Périgord Vert.
Després d'una aspra treballa per accedir a l'antiga via romana que perjudicava Périgueux, els cyclos baixen sobre Château el Bisbe i passen davant el seu castell. ( foto 1 ). Aborden llavors els contraforts de la vall de la Côle. ( foto 2 )
Després de Nontron ( foto 3 ) els pobles de la Maladrerie i de Sant Estèphe s'han guarnit amb nombroses decoracions. ( fotos 4, 5, 6, 7 i 8 )
El punt d'acollida de Piégut-Pluviers ell també s'ha embellit, i sobre una estrada central, músics tradicionals asseguren l'ambient. ( fotos 9, 10, 11 i 12 ) Els cyclos d'aquest club el més al nord de la Dordogne hi treballen des de fa llargs mesos.
Una transició menys ondejada ( foto 13 ) porta els participants a Sant Jean de Côle, un dels pobles més bonics de França. El vell mercat ajuntat al castell constitueix la imatge de marca del lloc, tan cèlebre per la seva festa de les flors. ( foto 14 ) Al tribunalcortpati del castell, amablement prestat per Mr l'alcalde per a l'ocasió, de gentes damoiselles acullen els cyclos. ( foto 15 ) Els aparcaments a bicis són plens, ( foto 16 ) mentre que els tiberis peguen el seu ple sota ombres que inciten els cyclos a perllongar el seu temps de detencióparada. ( foto 17 )
Text i fotos : Jean Louis Rougier Bot























I finalment es va celebrar el sopar de clausura amb la participacio de 2500 cicloturistes.























Diumenge 12 agost

CEREMONIA I DESFILADA DE CLAUSURA

Les cerimònies que tanquen aquesta 69° Setmana Federal s'han desarollat sota una meteorologia clement.

Diferents interventors s'han expressat, sobretot :

- Mr François Migot, alcalde adjunt delegat als esports de la ciutat de Périgueux.
- Sra. Emmanuelle Bochenek-Puren, directora de gabinet del prefecte de la Dordogne, que ha subratllat la serietat de l'organització, així com la qualitat dels intercanvis entre el Cosfic i els diferents serveis ( prefectura, bombers, policia i gendarmeria ).

Al final de la cerimònia té lloc la tradicional transmissió del rem de la galera entre el president del Cosfic 2007, Jean-Michel Bouillerot, i el del Cosfic 2008 a Saumur, Janick Beilleau.

Tot seguit la desfilada dels participants de las difrents regions i paisos. Mes Bot



I FINS AQUI LA 69ª SETMANA FEDERAL INTERNACIONA. LA PROPER EDICIO, LA 70ª SETMANA FEDERAL SERA A LA POBLACIO DE SAMUR DELS 3 AL 10 D'AGOST DE 2008.

ALLA ENS VEUREM

dilluns, 2 de juliol de 2007

Brevet Pyrénéen de Limoux, 30 Juny i 1 Juliol 2007


Per fi hem arribat als fantàstics Pirineus. La brevet Pyrénéen de Limox puntual, cada 2 anys, ens proposa novament l’escalada del mític cim de Pailheres.

Com tants esdeveniments ciloturiste las diverses modalitats fan que puguis triar la mes escaient per les condicions de cada u. Jo, aquesta vegada acompanyat del Toni, com a la brevet d’altres anys hem agafat la modalitat turista.

Dissabte 30 Juny. Sortida a les 6h de Manresa amb tot l’equip, bici roba casc. Direcció Limoux a 180 Km. Al llarg del trajecte coincidim amb alguns trams que rodarem el dia següent amb bici. Arribem a Limoux a l’hora prevista, 10 h. Recollida de documentació, esmorzar lleu doncs cal adaptar-nos al horari francès i les 12 serà l’hora de dinar. Tot seguit cap al Institut de S. José on ens hostatjarem aquesta nit a una habitació de 4 places junt amb una parella de bretons. Ens instal·lem i retornem a la Permanance a la plaça del centre del poble.

Dinar a una pitzeria, espaguetis a la bolonyesa, i sense temps per perdre passem el primer control . Segellem el carnet de ruta i la 1h amb punt comencem el Brevet Pyrenne de Limox. Només sortir ens saludem amb un Belga que vàrem coincidir al Tour 2004. Seguim cap als primers colls que transitarem al llarg de dos dies. Coll del Bosc, coll del Loup, Pas de la Cruzete, Coll de l’home mort. Aquest es un país que quan la gerra civil els maquis si van establir , mols dels ciutadans coneixen prou be el Castella i alguns el català. Continuem amb puja i baixa Sant Pancras i abituallament i segell de control de pas com deu mana. Al llarg de les hores el calor ha fet acta de presencia i el recorregut pot semblar mes dur del que pensava. Finalment Coll de Pradis, Valmigere, i Espinas al llarg de les pujades hom aprofita per transita al llocs mes frescos i amb ombra, la temperatura ha arribat al 34 º.

Finalment tornem a Limoux. Han sigut 84 Km amb un desnivell de 1530 metres i 8 colls.

Dutxa recuperadora i a sopar com no podia ser d’altre manera menú cicloturista amb paella inclosa i per suposat no podia faltar una copa de la famosa BLANQUETE DE LIMOUX. El sopar transcorre amb bon ambient amb el Toni, amb el company Norbert ( Tour 2004- 2006) assistència 2008, de l’agrupació cyclotouriste Rocheles i també amb el seu amic Jan un amant de la PBP que l'ha fet amb èxit 7 cops, aquest any hi tornarà juntament amb el Norbert, els comentaris son sobre els mallots del proper Tour Cyclo 2008 els recorreguts i com no i la propera PBP. Alguns companys 2 i un controler de la FFCT faran el brevet sencer, es la modalitat Randoneur amb sortida ales 4 de la matinada.

Diumenge 1 Juliol. Despertador a les 5 ens equipem i cap la plaça a esmorzar. A les 6h, 10m comença la segona part del brevet. El flechatge es impecable indicant-nos qualsevol cruïlla que haguem de prendre. Comencem a pujar amb pendents relativament suaus. Coll de Festes, Tougnets, Bouvarade, amb el primer control abituallament. Anem travesant pobles que comencen a despertar el mati del diumenge, Espezel, Bellcaire, Coll dels 7 freres, Camurac nou control i esmorzar/ dinar dons la broma ja s’acaba i desprès de Camurac els colls de Marmade i Chiula, baixada a Ascou i finalment ascensió al Port de Pailhères per la vessant N 1047 m de desnivell. Els primers km pujant al 6 i 7 % i algun repetxo al 9, en arribar a l’estació d’esquí l’efecte òptic fa que sembla que s’aplana pero els indicadors de la Cra. no afluixa del 9,5 % i així els darrers 5 Km fins arribar al cim 2001 m d’alçària. Encara que no ha sigut un dia amb molt de sol la temperatura ambient, 25 º i humitat han fet que al llarg de l’ascensió beure aigua a sigut un continu així com el reguerol de suor que surt de les vores del casc. Un equip de joves homes i dones han past gaire be amb plat, es nota l’edat i la forma a i per suposat el pes. Las darreres curvas ens han ofert unas magnifiques vistes sobre la vall i la mateixa Cra.


Arribada al cim i nou segell al carnet de ruta, un bon glop de aigua fresca , ametlles i lo millor del dia a baixar. Els primers Km son tan drets i estrets que es fa perillós i els revolts s’han de prendre amb molta atenció . Baixant passem Mijanes, Rouzes, rehabitallament el anterior BCM de Limoux, aquella vegada vàrem fer el cim del E com faran aquest any els ciclistes, de debò, del Tour de Franca de 2007. Arribem al fons de la vall del Aude amb les famoses gorges de Saint Georges y la Pierre de Lys.

Darrer control a Axat i finalment a 40 km de pla i avall Limoux, per cert que es vila agermanada amb St. Joan de Vilatorrada, li comento al Toni que aquest brevet la fet com si fos a casa. Son les ¾ de 4 de la tarda. S’han rodat 166 km i l’ascensió ha sigut de 2540 m.

Ens donen el diploma de participació i de la medalla commemorativa del esdeveniment . El president ens convida a que a les 5 anem a fer una blanquete amb la festa acomiada i repartiment de premis als participants. Anem a dutxar-nos i retornem al bell mig de la plaça, a les 5 repartiment de premis, al participant home mes gran, 67 anys, la dona mes gran. La noia mes jove una nena de 12 anys al noi mes jove un nen de 11, per suposat hi va haver hi un circuit per joves de 42 Km amb rehsbituallament inclòs. Al club amb mes participants i al Toni per ser la seva 1ª participació a un Brevet ciclomontagnarde i acabar-lo, per venir de Espanya. També hi ha agut xerrada del responsable de la federació, al polític de torn. Desprès de recollir els premis , la blanqueta ens la tenim de prendre a sota les carpes ja que la turmenta que cau es de las de historia.

Agafem el cotxe i cap a Manresa falta gen. Al Llarg del camí anem trobant grups de ciclistes equipats com poden per superar les inclemències del temps.

Son les 9 del vespre i tot s’ha acabat, ha estat un magnífic brevet de Limoux.

Totes les fotos d'aquest esdeveniment Cilant l'enllaç

Ara a prepara la Brevet de les Cimes Francaises el proper 21 i 22 de Juliol a Vizille., o pot ser a veurem a peu de cra. com els ciclistes del Tour tornen a pujar aquest magnífic cim de Pailheres, llàstima que no hi participi el Llencí Armstrong.

divendres, 29 de juny de 2007

L'Ardechoise 20 al 24 Juny 2007.




Saint Félicien. Un petit poble a la regió el Rhône Alpes, i dic petit perquè penso no deu tenir mes 2 milers d’habitants, per o si que te una iniciativa que fa que tots els anys concentri mes de 12 000 ciclistes per participar, possiblement al mes gran esdeveniment d’aquest tipus del mon.
La combinació de cursa cicloesportiva , cicloturista d’un dia. Junt amb les manifestacions ciloturistes de 2, 3 dies han fet d’aquesta vila un punt de referència, per tots els organitzadors d’aquests esdeveniments d’Arreu dels diferents països.
Tot començava quan durant el Tour de 2006 alguns participants comentaven les excedències i duresa d’aquesta fantàstica prova.
Quan es van obrir les inscripcions a finals de 2006 i per tal de poder reservar el hostatges, 3 dies , vaig trametre la corresponent reserva incloent establiment hoteler i transport de bossa a cada establiment el corresponent dia. Cap Problema, all llard de 15 dies vaig rebre la confirmació, nº de dorsal 30137 i establiments per sopar dormir i esmorzar primer dia a St. Privat i a 190 Km de la sortida i Finalment a St. Sirgués a 370..



Dimecres, 20 06 2007
A les 5 Matinada amb la bici, bosses i cap a St. Félicien. En arribar a l’alçada de Valence, i com que anava be de temps vaig aprofitar per anar a visitar el meu poble a Franca, ara ja se de que amb be això de la France, i tinc el nom d’un poble i tot "Grane" Recorregut ràpid aquest poble de la vall del Drôme. Passo Valence i paro a dinar a Turnon aquí els restaurants de peu de carretera ja tenien menú ciclista, amanida, pasta i pollastres, formatge i pastis, tot amb un pichet de vi i tornem-hi que no ha estat res.
Arribada a St. Félicien a 1 hora de la tarda, recollida de la documentació, deixo la bossa que hauria de trobar als propers dies als hotels que tenia reservat.
Tot segui cap a la Gite rural que havia reservat per dormir. Sorpresa, un antic castell restaurat per aquest menesters.. la cosa comença be. Preparo la bicicleta i per provar que tot funciona una volta fins a St. Félicien a veure els estands de les cases comercials i potser algun company d’anteriors Tour. Com així va ser. L Andre un dels que m’havia comentat les excel·lències de L’Ardéchoise era allà a punt de fer el recorregut de les Gorges. Com que coincidíem 2 dies vàrem quedar per l’any demà fer el primer tram junts. Sopar menú ciclista a Colobier le Vieux. I a dormir com les gallines ja que l’any demà s’havia de matinar.
El calor que ens havia acompanyat la tarda s’havia esvaït i al horitzó es veien grans i negres nuvolades que amenaçament tempesta.



Dijous, 21 06 2007
La nit va se sonora i molla dons el Deu de les tempestes s’havia desfermat i seguint la tònica del darrers brevets semblava que començaríem amb temps moll. A les 5 del mati el despertador no va haver de sonar doncs els trons i llamps de la nit feia estona que m’havien desvetllat.
Esmorzar, entrepà croissant sucs cafè amb llet. I comença l aventura. Pujant cap a S. Félicien m’avancen els cotxes plens de participants que surten com jo a fer el recorregut de 3 dies.
A 2/4 de a la sortida amb L’Andre comencem a pedalar. I el primer coll del dia Coll: Buisons, i Genet i Mazet i Montreynaud i Chalençon i i i fins a 18 colls es van pujar aquest primer dia. El dia havia començat gris i es va anar aixecant. Al creuar els pobles del camí, els ciutadans ens afalagaven i la mainada ens rebia i donava suport, van ser moments prou emotius veure aquell reguitzell de nens acompanyats de mestre donant-nos ànim. Durant tot el dia es van creuar controls amb queviures i no es va fer us del entrepans que teníem previst a la bossa. El recorregut transcorria per vials secundaries amb poc o gens de tràfec, per bell mig de fagedes, i castanyers, i avets. Penso que al temps del ceps deu ser un magnífic lloc on cercar els preuats rovellons, ceps .... I finalment a Privas es parteixen els camins i Andre cap a lla ruta de les gorges i jo segueixo cap a la de la muntanya. Finalment a les 6 de la tarda St. Privat. Durant aquest dia es va poder saluda la Francine que tornarà a participar al Tour Cyclo 2008 amb una amiga i al Jean que també participarà al Tour 2008 amb la seva esposa, que per cert ens havia deixat pujant un dels darrers colls del dia. L Habitació la comparteixo amb un expert ciclista: 5 PBP i 10 Ardéchoise, de les que 6 cicloesportives. El Jof te 70 anys ningú ho diria, fa 2 hores que ha arribat. L’altre company, al principi no el conec però al llarg del sopar resulta que vàrem fer el Tour 2004 L’ Ives, també participarà al PBP 2007 per primer cop. Tot segui dutxa , i a 2/4 de 8 a sopar, l’horari es el francès.
Total dia: 198 Km.,desnivell positiu 3.565 m, 14 colls.




Divendres, 22 06 2007.
Amb el company Job decidim matinar i les 5 ja som llevats, esmorzar i tornem-hi a les 6 del mati aprofitant la fresca de la matinada comencem a rodar. Val Les Bains els controls encara no han reprès l’activitat i ens creuem amb voluntaris que van cap als punts de control, ens saluden efusivament.. Desprès d’uns km de pla comencem la ascensió al primer del molts coll que altre co0m ens esperaria al llarg del dia. Coll de Vals, Coll de Genestelle. Fent aquesta ascensió es pot admirar la vall del riu Ardeche que mes endavant dona nom a les famoses Gorges.. Entreaigues, aquí retrobem el recorregut que dissabte faran els participants de L’Ardéchoise cicloesportive. Pujada al coll d’Aizac amb alguns repechons de fins el 9%, amb 3,5 km es pujant 230 m. Aquest puja i baixa fan que comencin a pesar sobre les cames. Ens troben al S de la regió i canvia el paisatge, de bosc passem a vinya i s’eixampla l’horitzó. . Arriba el coll mes llarg del recorregut, 22 km y 1028 m de desnivell, encara que no te forts pendents, entre un 5 i 6%. Arribant a Labarrese decideixo parar a dinar i retallar 35 km doncs es recorregut fa una espècie de bucle i es faci de retallar. Finalment arribada al coll de Pendu, el mes alt dels 3 dies 1435 m pendent mitjana de 7%. A les 4 de la tarda St. Sirgués en montagne, fi de la segona. L’hora amb permet de reposar i recuperar del esforç per el proper i darrer dia. El allotjament es en bungalobs de 4 persones amplis i molt correctes. La recepció, menjar tan de sopar com d’esmorzar. A destacar el fre tan de la nit com al mati arribem a 6 º.
Total dia 137 Km.,3050 m de desnivell positiu. 11 colls.




Dissabte, 23 06 2007
Amb l’arribada del dissabte coincidim al recorregut els participants de 3 dies, de 2, i de 1 dia, tan cicloturistes, com Randoneurs, com cicloesportius.. La sortida al igual que els altres dies es a les 6 del mati amb un fred que pela, cal agafa de les bosses la roba d’abric, guants, buf, i paravent. Els comentaris dels companys eren que la tercera etapa era les mes sua. Encara que de suau no en te res ja que coincideix el cansament dels dies anterior, el fred. Comencem amb una lleu baixada i tot seguit la tònica dels altre dies colls cols i mes colls. S’assoleix un dels mes famosos Gerbier du Jonc 1417 m. En arribar al cim el conta Km marca 42 Km i 1000 m de desnivell, tots els dies han sigut d’aquest estil 1000 mtrs cada 50 km, suai suai.. Això de ser mes suau deu ser per l’efecte del acabament del recorregut. Al transcorre de les hores a la carretera coincidim mes i mes gent que arribat de diferents recorreguts ens anem trobant camí de la fi del recorregut a St. Félicien. Els controls i rehabituallaments son mes populars i nombrosos amb animacions de tots tipus, pallassos, orquestres, corals i tot l’imaginable. Els darrers Km transcorren gaire be sense adonar-nos en. En arribar al pont de Clara comença la pujada mes dreta del recorregut 600 metres al 15 % i 1,5 km al 10. Es un tram de 6 km i amb fortes sigues sagues i les compten com les famoses del Alpez d’huez.. Coronem coll de Buison i un tram de 16 km de baixada ens porta a finalitzar el recorregut a St. Félicien..
El poble esta ple a besar, gaire be intransitable de ciclistes que han acabat, acompanyants,. Només queda recollida de diploma, bossa, i cap a al cotxe que esta a 9 km. D’aquí cap a caseta celebrar St. Joan.
Total del dia: 132 Km, ascens positiu de 2405, nomes 10 colls

Deixant a part una certa monotonia del paisatge, dons el recorregut transcorre els 3 dies per una geografia mol i molt homogènia, boscos, mitja muntanya. Ha estat un fantàstic esdeveniment cicloturista, no ha faltat ni molt menys la duresa, l’organització ha sigut en tot moment insuperable amb l’animació controls, avituallaments. Animo a tothom a participar en properes edicions.

El Traç del recorregut a : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=668825

Informacio a http://www.ardechoise.com/index.php5

Les Fotos.


dissabte, 10 de març de 2007

La Ruta del Cister







Ruta dels monestirs del Cister amb bicicleta desde Sta . Coloma de Queralt.

A 2/4 de 8, pujant cap a San Guim els companys de Calaf, Ramon i Emili ja feien camí cap a la Panadella a fi de fer uns 200 Km. Una salutació i fins la Brevet de 200. Un record per R. Catalan que últimament ha sigut pare i això es una feina que només passa quan passa..

A 2/4 de 9 amb punt tres hem començat a Sta. Coloma de Queralt, Prudenci, Joan i Agusti. Mes ben dit tres i un mal parit que no ha deixat de bufar amb tot el dia: el vent.

Comencen baixant fins arribar a Santes Creus, parada i fotos de rigor. La tònica del dia no afluixava i el vent bufava mes que mai a les rectes que ens havien de portar cap al Pla de Santa Mª. Parada per esmorzar dons el dia es preveia llarg.

Sortim cap Cabra del Camp, Barberà de la Conca, això d’arribar a Montblanc sense fer el coll del Illa es tot un que, a mes a mes, que les carreteres eren realment amb poc tràfec. Montblanc, passem l’Espluga de Francolí amb les seves famoses coves i tot seguit, Poblet, mes fotos, sota la creu del Camí de Sant Jaume, que algun dia ha de caure, el camí.

Retornem a L’Espluga i per una carretera cicloturista 100% cap a Vallbona de les Monges. Tot passant per Senat, Omells de na Gaia. Passat Omells ens hem perdut i fet una marrada de un parell de Km la Cra. no es al mapa i hem agafat el camí de una Granja, recuperem la drecera que havíem fet a Montblanc. Finalment el darrer monestir Cistercenq del dia Vallbona de las Monges.

Ja només ens falta trobar un restaurant per dinar. Decidim retallar una i anem a para a Rocafort de Queralt. Al Restaurant Rocafort al bell mig de la plaça entre l’ajuntament i l’església. Com sempre exquisit.

Tot seguit. només falta arribar a Santa coloma

Dades: S’ha rodat 136 km preo el vent els ha allargat molt. Durant mes de 6h no hem deixat de pedalar ni a las baixades. Total ascens acumulat 1815 m, jo pensava que era mes pla això. La temperatura ha sigut d’una mitjana de 15º, a mig dia feia temps de primavera.

Només allò de Bon Vent companys.

Les dades del recorregut a Wikiloc.



divendres, 23 de febrer de 2007

Què és el Cicloturisme (Joan Oliver i Ramon)

Tan sols per recordar el post del 23 02 2007







Què és el Cicloturisme?


Joan Oliver i Ramon
-Cicloturista-

Andreu Oliver i Sastre (Any 1927)





"Dintre cent anys... mil anys, hom festejarà el ciclisme.
La bicicleta serà l'únic enginy mecànic utilitzat per l'home, esdevingut intel·ligent i enamorat del seu cos."
-René Chesal-



És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original... que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!
El terme "cicloturisme" engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d'utilització de la bicicleta en constant recerca.
És l'esport que es fa sense presses (no s'ha d'arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l'esport en què no s'intenta imitar el ciclisme d'alta competició, i s'hi cerca, moltes vegades, l'autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L'autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt...
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d'independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d'unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d'una passejada amb bicicleta.



La bicicleta.



La bicicleta pot ser el mitjà o el fi mateix, implicant parcel·les culturals i aventures en totes les seves manifestacions. No hi ha metes ni limitacions, només estímuls sans, d'acord amb les possibilitats de cada un.
En el cicloturisme la bicicleta té la seva importància, emperò molt més la persona que la condueix, les seves ànsies d'aventura i els seus coneixements. Qualsevol bicicleta serveix per fer cicloturisme. Els tres conceptes claus que hem de tenir en compte en comprar-la són qualitat, senzillesa i seguretat, i que les seves dimensions guardin les proporcions degudes amb els membres del ciclista, és a dir que ha d'estar adaptada al seu usuari en quant a alçada i llargada del quadre, alçada del seient, del manillar, amplària d'aquest... La postura del cos té una gran importància, ha de ser equilibrada i eficient. Una posició correcta respecte del quadre i del pedalier és fonamental, i resulta més còmoda de mantenir durant llarg temps, a més d'evitar lesions. Una posició massa dreta suposa un esforç inútil i oposa una gran resistència a l'aire. El tub del seient ha d'estar tapat per la part superior per evitar filtracions d'aigua al pedalier. Ha de tenir un bon portaequipatge el més lleuger possible, resistent i rígid; agafat directament al quadre, ja que no és aconsellable dur l'equipatge damunt l'esquena.
Un altre dels accessoris importants són els llums, per llei i per seguretat, el canvi, amb un conjunt de marxes no gaire llargues, que ens permetin pujar les costes amb la bicicleta carregada, i els parafangs, especialment els dies de pluja.
El manteniment de la bicicleta és de vital importància, ja que la nostra vida en depèn contínuament.
La bicicleta, vehicle alternatiu, és un mitjà de transport que s'integra dins la Naturalesa sense agredir-la. Engendra la prudència, fomenta la companyonia, desenvolupa la iniciativa personal, la perseverança... És silenciós i no contaminant, permet l'exercici físic simultani al desplaçament i dóna gran llibertat de moviments, ocupa poc lloc, és econòmic de comprar i de mantenir. Es un instrument de primera necessitat per a la salut física i anímica i per recobrar l'equilibri interior.
És un dels símbols ecològics emprats en contra de la degradació del medi ambient i, al mateix temps, és un mitjà d'emancipació. Amb ella no travessem un paisatge, en formem part, ens hi integrem. Les sensacions de l'entorn penetren més profundament dins nosaltres. Ens fa sentir de nou el gust per l'esforç i la il·lusió de superar-nos, ens tonifica bona part de la musculatura i ens retarda l'envelliment. És un exercici excitant, convenient i agradable.
Multiplica el radi d'acció sense rompre l'equilibri natural, ens serveix per accedir i conèixer llocs distints al nostre, o ens ajuda a percebre el nostre d'una forma diferent, i ens crea una sensibilitat que ens fa recuperar el vertader concepte de la vida.



L'activitat física.



Amb l'era de "maquinisme" que envaeix tots els estrats de la nostra societat, és imprescindible cultivar el nostre cos.
L'activitat física és necessària d'una manera continuada durant tota la vida, si volem que el nostre organisme es mantingui sa. L'activitat física té a més una altra facultat interessantíssima, la d'actuar en la nostra esfera psíquica i donar-nos més optimisme i il·lusió. Així ens serveix de vàlvula d'escapament per a les tensions acumulades durant el dia.
L'esport s'ha convertit avui en dia en un exponent més del món modern. Milions de persones el practiquen, bé en forma de competició, o com a esport recreatiu.
Desgraciadament, el problema de l'esport competitiu d'élite radica en el terrible cinisme d'aquesta societat de consum que l'ha convertit en un espectacle mercantilitzat i n'exigeix resultats cada vegada més difícils, sense tenir en compte que aquest ja fa temps que ha perdut el seu aspecte lúdic, i que ja no és una activitat amb la finalitat de millorar les facultats necessàries per resistir i triomfar en la lluita diària.



El cicloturisme camí cap a la salut.



El cicloturista, aquell que pedaleja per a la seva distracció, per a la seva diversió, aquell que gaudeix de la Natura, aquell que sap apreciar un paisatge (tant en forma individual com en grup) o el cant dels ocells, aquell que de nou ha retrobat la joia de viure, la salut de l'ànima i del cos, amb les reconfortants passejades amb la bicicleta... Aquest és l'autèntic CICLOTURISTA! i no aquell que enfundat dins un vistós jersei publicitari, estirant un monstruós desenrotllament, intenta emular descaradament els Merckx, Indurain, Lemond, Fignon, Delgado, Moser, Hinault, Lejarreta, Kelly, Caritoux, Cabestany, Chozas...
El cicloturista és un esportista que es sorprèn cada dia dins aquest món fascinant, que ell va ampliant dins tots els àmbits. És personal, dissenya el seu cicloturisme d'una manera diferent, de forma que es cenyeixi al seu món de somnis, d'esperances, que li proporcioni beneficis físics i emocionals, sensació de llibertat, de plaer i de reducció d'ansietat.
És una persona que vol millorar la seva salut i la del seu entorn, Es un fervent enamorat de la Natura, que està preocupat per la contaminació, el renou i el malbaratament de l'energia. És un esportista que pedaleja per gust, que sap posar el seu amor propi a l'altura de les satisfaccions del turisme intel·ligentment comprès, que no es limita a fer el recorregut dins un temps satisfactori, que s'atura quan li sembla i observa el paisatge i en gaudeix d'ell, que no necessita tribunes ni espectadors, n'hi ha d'estar pendent d'un cronòmetre. Els imprevistos que es poden presentar durant l'excursió són per a ell un al·licient més.
El cicloturisme, com a activitat d'oci, és de les més completes que pugui realitzar l'home. Forja i endureix l'esportista, li tempra el caràcter i li mostra el camí per aconseguir metes més altes. És un bàlsam regenerador de joves i no tan joves, que no volen ser enrotllats per la nostra era, per aquesta tecnologia absorbent que ens té aclaparats, amb el medi ambient sempre amenaçat.
L'ésser humà té una especial predilecció per desplaçar-se; per visitar llocs amb interès artístic, històric, paisatgístic, econòmic o de qualsevol tipus. Té predilecció per estudiar la flora o la fauna d'una regió, per aprendre els costums dels seus habitants, per conèixer el seu art... Conèixer l'entorn és una part substancial per conèixer-nos a nosaltres mateixos.
L'increment de l'afecció envers al cicloturisme d'aquests darrers anys, no és res passatger, és el fruit d'un autèntic procés de maduresa social.
Anar amb bicicleta és una forma beneficiosa d'exteriorització d'una agressivitat interior, controlada i canalitzada. Desenvolupa el sentit de l'equilibri, enforteix davant el dolor i el sofriment, millora la son, la relaxació i la figura femenina, sense llevar-li feminitat. Millora la circulació de la sang i fortifica els músculs, sent la millor arma contra l'infart. Ajuda a afegir més anys a la vida, i més vida als anys. És el transport cap a un món de salut, mobilitat, relaxació i plaer.



El Cicloturisme del silenci.



Hi ha tants de tipus de "cicloturisme" com interpretacions se'n puguin fer.
Sistematitzar el cicloturisme dins uns principis de reglamentació rígida i exclusivista en el seu disseny és un greu error federatiu. Molt ha de canviar l'actual Federació si es vol convertir en l'instrument que la realitat actual necessita. El que no podem oblidar mai és que per cada cicloturista federat al menys n'hi ha dos-cents que no hi estan.
La majoria d'usuaris de la bicicleta es troben al marge de l'actual trama organitzava oficial, ineficaç per entendre i protegir l'ús de la bicicleta més enllà de la seva utilització merament esportiva. Desgraciadament tota la preocupació de les federacions està centrada en el ciclisme competitiu.
És aquest "oblidat" el cicloturisme del silenci. Persones anònimes que gaudeixen de la seva bicicleta en qualsevol moment del dia, quan en tenen ganes, amb els companys que volen, transitant pels llocs que ells mateixos han triat.
Generalitzant podem dividir els cicloturistes en aquests quatre grups:



-El cicloturista esportiu.
-L'excursionista.
-El cultural o contemplatiu.
-El cicloturista urbà.


El cicloturista esportiu és el que cerca el màxim rendiment amb el mínim esforç, dins un temps i un espai concrets. Generalment tenen un bon biotipus, i estan ben dotats per practicar el ciclisme competitiu. Són feliços pedalejant aviat.
L'excursionista o aventurer es forja dins la creativitat i romp totes les fronteres del que és tradicional. Cerca un món fascinant i trenca els límits establerts per la societat.
El cultural o contemplatiu sol tenir una gran capacitat d'admiració davant la més petita cosa que alteri els seus sentits desenvolupats.



El cicloturisme urbà.



En aquest període que ens pertoca viure, en què els aparells mecànics i elèctrics de tota mena ens empenyen de cada vegada més a una vida més sedentària, sense exercici i on es multipliquen els trastorns de l'aparell circulatori i les depressions, el goig de pedalejar és un alliberament per a l'esperit, és antidepressiu, té propietats tranquil·litzants, fa rebaixar els greixos de la sang, les toxines, activa la contracció del cor, és desintoxicant i, en conseqüència, una assegurança per a la bona salut.
Actualment la bicicleta comença a deixar de ser el "vehicle dels pobres" per tornar al seu primitiu paper de vehicle per a tothom. Ens proporciona un transport ràpid, no contaminant, barat i autosuficient.
Molta gent que té bicicleta, la faria servir si hi hagués més seguretat, si es prenguessin mesures especials d'educació col·lectiva dels conductors. Així es podria disminuir bastant la pol·lució ambiental i el nivell sonor, hi hauria més qualitat de vida al carrer, i la ciutat seria més habitable, perquè deixaria d'estar col·lapsada per la circulació.
Les estadístiques ens demostren que els països superindustrialitzats no només tenen la majoria de cotxes, sinó també de bicicletes, i que les conseqüències del trànsit motoritzat són desastroses.
La contaminació atmosfèrica per plom perjudica el creixement dels joves i el desenvolupament dels fetus i és produïda en un 90% pels motors dels cotxes.
El cor i el sistema nerviós són atacats a més pel monòxid de carbó. Els òxids de nitrogen i els hidrocarburs augmenten la probabilitat de tenir alteracions respiratòries, a més de ser molts d'hidrocarburs cancerígens, i també poden originar la temuda pluja àcida.
Per contra, la bicicleta redueix la contaminació de l'aire i del renou, i mereix ser considerada dins un pla energètic nacional, com va assenyalar el Congrés dels Estats Units l'any 1978.
Aquesta resulta menys restrictiva i cansada que caminar, al mateix temps que és una de les fórmules més racionals de circular per la ciutat. A més és la millor arma per lluitar contra aquest mal nomenat progrés, que inclús ens ha canviat els paràmetres del comportament.
És incomprensible que a pesar de l'alt preu dels productes energètics el Govern promocioni l'ús del cotxe i destini cada any una pluja de milions per a construir carreteres, autopistes i infrastructures reservades, i dissenyades pensant només en el major enemic del cicloturista. Desgraciadament les ciutats -de moment- no estan fetes ni per als ciclistes ni per als vianants, estan fetes per als cotxes.
L'expansió dels vehicles de quatre rodes ha acabat per arribar a cada racó, la majoria dels ciutadans se n'han fet dependents i víctimes al mateix temps que la situació de la bicicleta com a mitjà de transport urbà ha començat a empitjorar notablement a les grans ciutats.
En contrapartida han començat a sorgir grups urbans, autèntics moviments de defensa i difusió de la bicicleta, netament diferenciats dels que fomenten el ciclisme com a mera pràctica esportiva, que promouen el seu ús i la seva recuperació, i així redueixen la utilització indiscriminada del cotxe. Reivindiquen davant els organismes públics competents la infrastructura adequada per a la bicicleta: els aparcaments, els carrils bici, els creuers especials, l'ordenació del trànsit, la combinació amb el transport públic, la millora i manteniment de les voreres de les carreteres, les alternatives segures i adequades en els llocs a on l'ús dels nostres vehicles sigui perillós (accessos a les ciutats), facilitats per dur les bicicletes amb els trens i autocars, etc. Al mateix temps difonen coneixements sobre el manteniment i les reparacions, amb ensenyances específiques i classes pràctiques i descobreixen el valor educatiu del cicloturisme i de la bicicleta.
Anar amb bicicleta resulta econòmic tant per a la societat com per a l'usuari. Tota persona que utilitza la bicicleta contribueix activament a millorar el medi ambient i la qualitat de vida de tothom, augmenta la seva potència cardiovascular, guanya temps i salut, i descongestiona el trànsit dels carrers.
La bicicleta és un símbol de llibertat individual, una de les darreres llibertats encara no controlades pel sistema.



L'alimentació.



Per fer cicloturisme i gaudir de les nostres sortides no és imprescindible tenir gaire cura de l'alimentació, emperò sí saber-nos alimentar correctament.
El nostre cos per tenir un funcionament òptim, a més de l'entrenament i de la preparació psíquica adequades, necessita una dieta equilibrada i variada, com més làcto-vegetariana millor; amb substàncies de procedència natural, el menys possible manipulades i evitar els excessos de sal, sucre, conserves, greixos, alcohol, begudes estimulants, tabac...
Així com cuidem la bicicleta, hem de cuidar també el nostre organisme. Vigilar l'alimentació, ja que mitjançant aquesta aportem l'energia necessària al cos per al seu manteniment i tenir sempre en compte que l'excés en el menjar, i els menjars pesants i greixons -inclús quan practiquem esport-, són bastant més perjudicials del que ens creiem.
La nostra alimentació ha de ser variada i equilibrada, qualitativament i quantitativa, natural i personalitzada.
Hem de cobrir les nostres necessitats energètiques per mantenir l'activitat física que volem desenvolupar.
Hem de tenir en compte la digestibilitat dels aliments i, especialment, n'hem de fer un repartiment correcte al llarg del dia. Dues setmanes abans de les sortides més importants podem augmentar la nostra ració de hidrats de carboni, perquè així ens hi assegurem un millor rendiment.
No hem de fer mai canvis d'importància en l'alimentació un parell de dies abans de sortides de llarg recorregut. Els extres, els hem d'introduir durant l'entrenament, i mai no hem de jugar amb els nostres hàbits alimentaris, ja que la més petita equivocació es paga immediatament amb incomoditats. El més freqüent dels problemes digestius sol ser la diarrea, a causa d'errors dietètics, o a begudes gasoses o massa fredes.
La menjada abans de cada sortida ha de ser fonamentalment lleugera amb abundància de carbohidrats i aliments fàcilment digeribles i assimilables.
Les millors vitamines són les naturals, ja que venen equilibrades juntament amb altres substàncies i minerals que faciliten el seu aprofitament. Hem de menjar bastant de fruita fresca i verdures crues.
No s'ha d'esperar a tenir set per començar a beure. Es indispensable reemplaçar ràpidament els líquids perduts durant l'exercici prolongat, així com les pèrdues de potassi, sodi i magnesi. Les aportacions d'aigua, amb sals minerals i vitamines, al nostre organisme han de ser freqüents i en petites quantitats, sense ser aquesta ni molt freda ni molt calenta.
En condicions de vida normal (sense esforços excessius), una alimentació ben equilibrada ens aporta les sals minerals suficients. Emperò durant l'esforç, especialment si aquest és prolongat, poden aparèixer petits dèficits.
L'esport, un suport nutricional adequat i una vida sana millorarà indubtablement la nostra qualitat de vida i la nostra capacitat de rendiment.



L'entrenament.



L'objectiu de l'entrenament és el de provocar i mantenir una sèrie d'adaptacions a l'organisme del cicloturista que li permetin afrontar amb èxit les seves sortides, passant-s'ho bé, amb la satisfacció d'aconseguir els seus anhels, que són tant o més importants que guanyar un trofeu per al ciclista competitiu.
L'organisme funciona com un TOT, i la preparació física ha d'abraçar al mateix temps tots els factors de l'entrenament. Ha de desenvolupar l'aparell locomotor simultàniament i coordinada amb les altres funcions del nostre cos, per a aconseguir millors resultats.
És clar que no hem de menester la mateixa preparació física per fer un recorregut de trenta quilòmetres, com per fer-ne un de tres-cents. En conseqüència, a causa que el cicloturisme és una activitat completament lliure, que no ha de menester cap tipus de reglamentació, és molt difícil parlar de entrenaments per als cicloturistes.
No obstant, la seva planificació -si perseguim objectius importants- s'ha de fer en base a perioditzacions, amb una distribució adequada del volum i de l'intensitat i tenint en compte que la regularitat és tan important com la progressió, i que les dues són la garantia dels resultats positius.
A l'hora de fer la nostra planificació hem de tenir en compte la nostra disponibilitat, les qualitats físiques i psicològiques del moment, les nostres aspiracions i motivacions i no oblidar que el fet d'entrenar és només un dels molts de factors que influiran en els resultats finals.
Hem d'aprendre a anar dins el límit de les nostres possibilitats i a donar temps al cos perquè es recuperi. No hem de treballar mai fins arribar a l'esgotament, ja que segurament després ens produiria problemes.
A partir dels trenta-cinc anys el retorn a la bicicleta ha de ser lent, progressiu, prudent i regular, i si aquest es fa dins la tercera edat encara s'ha d'actuar amb molta més prudència, no sent de més un "pulsòmetre" pel control continuat de les pulsacions del cor.
L'escalfeïment és imprescindible abans de cada sortida ja que a més de preparar físicament, psicològicament i fisiològica, ajuda a la prevenció de lesions.
Els estiraments mantenen els músculs flexibles i els preparen per a l'exercici. Redueixen la tensió muscular i augmenten l'extensió dels moviments. Així es fan més lliures i més fàcils i desenvolupen al mateix temps la consciència corporal i faciliten la circulació de la sang. Al menys hem d'estirar tots els grups musculars involucrats en l'acció de pedalejar.
Quan fem exercici les tensions que s'acumulen en els músculs fan que aquests es tornin rígids. Per relaxar-los i recuperar-nos abans, el millor és fer també, després d'acabat, estiraments musculars, poc a poc i sense forçar.



El material.



A pesar que la roba del ciclista és la més eficaç per al cicloturista, no és la més apta per caminar, ni per integrar-se segons dins quins llocs.
Segons el tipus de cicloturisme que vulguem fer és millor emprar una vestimenta multifuncional. Calçons curts, gorra, camiseta de cotó, calcetins i guants, a l'estiu i primaveres, i impermeables (de teixits com el Goro-Tex, el New-Tex o el Sofitex, que a més de ser impermeables permeten una considerable transpiració), jerseis i xandalls a l'hivern.
Les sabates han de ser de sola dura, o especifiques de cicloturisme. Es millor dur estreps i corretges als pedals, o pedals automàtics, ja que aquests afavoreixen el pedaleig i la comoditat del peu pel fet de pedalejar amb la punta directament damunt l'eix del pedal.
Les ulleres de sol, tan de moda ara dins el ciclisme competitiu, s'encarreguen de protegir els nostres ulls del sol i de cossos estranys com els mosquits i la pols, a més dels raigs ultraviolats.
Els portaequipatges són imprescindibles si volem dur càrrega. Han de ser resistents, lleugers i rígids, i han d'anar agafats directament al quadre.
Les alforges i bosses han de ser impermeables i resistents, amb diferents compartiments. Han d'estar centrades i amb el pes distribuït. A la del manillar, hi solem portar la documentació, objectes personals i mapes.
La bossa d'eines sol anar sota el seient amb els materials i les eines més imprescindibles.
Per a excursions llargues, amb independència i contacte amb la Natura, necessitem una tenda de campanya, o una funda de bivac impermeable i transpirable, i un sac de dormir, a més dels utensilis necessaris per fer el menjar, que, a pesar d'augmentar-nos el pes, ens fan sentir un cicloturisme més autèntic i autosuficient.
Una cosa que mai no podem oblidar són els constants robatoris de bicicletes. Hem de deixar el nostre vehicle tancat amb un bon pany que ens agafi el quadre i les dues rodes a una barana, un fanal, un pal, un senyal de trànsit... Hem de llevar la bomba, la cambra d'aire de recanvi i la bossa d'eines.
La utilitat del casc dins les ciutats és qüestionable, ja que a més de ser incòmode, pot distorsionar bastant la percepció dels sons dels altres vehicles. Es un tema de controvèrsia i actualitat dins els col·lectius ciclistes. Per carretera o muntanya és ja més aconsellable ja que el traumatisme cranial és una de les lesions més freqüents dels ciclistes i cicloturistes.



Els nostres consells.



El reconeixement mèdic és una necessitat que tenim tots els cicloturistes, en començar l'activitat. No hi sobra un seguiment mèdic per als que practiquen el cicloturisme esportiu, o el de llargs recorreguts.
La vacunació antitetànica és molt important, a causa dels accidents a què estem exposats, especialment els dies en que la situació climatològica és dolenta.
Molts de dolors múscul-tendinosos tenen com únic origen una mala postura damunt la bicicleta. En corregir-la solucionarem el problema.
Les arrugues o la mala conservació de la camussa dels "culottes" poden provocar l'aparició de lesions perineals. Un estrep mal col·locat pot produir una tendinitis.
Una dentadura en males condicions o qualsevol tipus d'infecció poden ser una de les causes importants d'una tendinitis, ja que la sang en trobar-se dins un circuit tancat duu l' infecció d'un lloc a l'altre i ataca especialment els òrgans més dèbils o fatigats.
La higiene de vida, amb horaris regulars i suficients hores per dormir, suprimint el tabac i l'alcohol, amb una alimentació equilibrada i variada, sense oblidar la rehidratació oportuna, així com una autèntica higiene corporal es traduiran en una millor recuperació després de l'esforç i un major gaudiment del nostre esport.



Les dues màximes figures del cicloturisme.



Les dues màximes figures del cicloturisme de tots els temps -els autèntics pares del cicloturisme- són el francès Paül de Vivie i l'anglès Stanley Cotterell, pioners d'aquest incomparable esport, dotats d'un entusiasme idealista i d'una autoritat que ha fet molt de bé a moltíssims dels seus seguidors.
Paül de Vivie, més conegut per "VELOCIO", nascut a Saint Etienne l'any 1853, està considerat com el més pur dels cicloturistes de tot el món. Es pot dir que ell ha estat l'Apòstol del Cicloturisme, el fundador d'aquest bell i sa esport, el Pare del Cicloturisme Europeu, i el principal forjador d'aquest saludable exercici. Donà a conèixer a la gent els avantatges i els beneficis que es deriven de la seva pràctica.
Tota la seva obra i la seva vida varen estar consagrades a la propaganda de la bicicleta. S'hi sentí captivat ja de jove. Va construir la manufactura de bicicletes "La Gauloise" i començà a fer una pila d'invencions, per posar-les en pràctica tot sol o en companyia d'altres aficionats. Fou l'inventor del canvi de marxes, que va anomenar "polymultiplication". Va morir d'accident l'any 1930.


Ellaç: http://www.esportsolleric.org/Cicloturisme.html