dissabte, 27 de setembre de 2008

Les colònies tèxtils del LLobregat.

Cal Vidal IMG_1553Cal Vidal IMG_1554Cal Vidal IMG_1555Cal Vidal IMG_1556Cal Vidal IMG_1557Cal Vidal IMG_1558Cal Vidal IMG_1559Cal Vidal IMG_1560Cal Vidal IMG_1561Cal Vidal IMG_1562Cal Vidal IMG_1563Cal Vidal IMG_1564Cal Vidal IMG_1565Cal Vidal IMG_1566Cal Vidal IMG_1567Cal Vidal IMG_1568Elias, Tonet, Agustí, Josep, Ramón IMG_1569 - copia

Una part de l’historia del tèxtil nostre País la van escriure unes colònies tèxtils que a finals del segle XIX, primers de segle XX van aconseguir dominar les aigües del riu Llobregat i convertir-lo en energia, “ Hidràulica” de las que avui tots en parlem, sostenible, no contaminat, renovable.

Al entrar a esmorzar al centre cultural de la colònia Vidal, un Sr. De uns 70 i pico, ens ensenya una foto i ens diu jo soc l’escola. Això abans era un poble, ara encara no i a 20 famílies.

El company Elies ens ha fet unes fotos que exposo tot seguit d’una part de las vivendes església que forma aquesta magnifica ex colònia Tèxtil.

Dades de la sortida: Sortida a ¾ de 8 i arribada a 2/4 de 2 . 110 qm. 1060 mtrs de desnivell acumulat. Recorregut: Manresa, Artés, Sallent, Puig-reig, Sta. Mª de la Guàrdia, Gironella, Balsareny, Súria, Manresa.


Votam al TOP CATALÀ!

dilluns, 22 de setembre de 2008

De Manresa a Sort i tornar. Quatre dies pels Pirineus. Del 18 al 21 de Setembre 2008


Comentari de l’excursió.

Dijous, 18.
Quan l’estiu toca a la fi, amb el company Toni hem agafat les nostres bicicletes carregades amb les sàrries i emprenem aquesta volta pels Pirineus de Lleida.
Sortim a ¼ de 9, amb una mica de retard sobre l’ora prevista, condicionar les sàrries a vegades no surt lo be que un vol. Direcció de Santpedor, el tràfec es força intens i les primeres pitades ja es fan sentir, algunes, saludant-nos i altres de frisats que van tard. Seguin per Sta. Anna. Aquí ja s’ha acabat el transit. Seguim per la Botijosa fins a Cambrianes, passem Sallent, i a Balsareny fem una parada a esmorzar.
El dia a començat ennuvolat i pujant cap a Puig-reig fan acte de presencia las primeres gotes, moment de posar-nos l’impermeable. No a estat res, seguim Gironella i Cal Rosal.. La paradeta dels bolets es plena. Pugem cap a Berga agafem la cra. que ens dura a Cercs, havíem pensat dinar a Cala Bòrnia. Es un xic aviat i amb el dia que esta si plou o no, decidim comprar una coca a Cal Agustí i deixar el dinar per millor ocasió.
Just arribant a Guardiola emprenem la Cra que ens ha de portar a Saldes i Gósol.
Pugem xinxó xano i quan trobem la font adient ens em parat a dinar “ Coca” que bona que estava.
Seguim pujant i ens trobem dues dissortades sorpreses. El macis del Pedraforca ens l’han robat, les boires l’envolten i gaire be es fa invisible. L’altre es que una Cra. que avia ser poc transitada es presa dels camions que s’enduen el carbó de les antigues mines de Saldes cap a “ Alcanyis” es a dir que el tros de desprès de dinar es un continu de camions que van i ven. Desprès de passar Saldes s’ha cavat el transit. Portem dues hores de pujada, ara comença el coll de la Trapa i tot seguit el de Gósol i ja som a cal Francisco.
Descarreguem i ens instal·lem a l’habitació.
Fem una volta per la petita població i es pot veure que aquets pobles desprès del estiu, i desaparèixer el turisme, queden gaire be buits.
Sopem el menú que tenim inclòs amb l’habitació i a les 11 a dormir. Just al retirar-nos comença de ploure, be si dema segueix podrem seguir dormint comentem entre el Toni i Jo.
Divendres, 19.
A l’hora prevista ens aixequem preparem les borses i quan arribem a esmorzar encara esta el restaurant tancat. Cal fer una mica de temps i tot se soluciona. Esmorzem i a les 9 sortim direcció de Josa. Sembla que ha arribat el temps d’hivern dons el termòmetre marca 6 º. La pujada ens fa passar el fred. Al arribar al Coll de Josa un cartell que ho anuncia, un altre que prohibeix tot, es el del parc Natural Cadi Moixero, a veure si en posen algun d’instruccions rutes etc.
Tornem a abrigar-nos i comencem una llarga i forta baixada que ens du fins a la petita ermita de St. Jaume de Tuixén. Deixem Tuixén a la nostre esquerra i continuem baixant fins sota de Fórnols. Aquí ens entre el dubte de si seguir baixant cap a Muntant de Tost is seguir el camí que la Transpirenaica en BTT de Jordi Laparra, el nostre cami no aquest, potser en un altre ocasió. Continuem i passant pels poblets dormits de Cornellana, Fórnols, Adraén, pugem fins el coll de la Trava. En unes cingleres amb terres molt vermelles amb ve al cap la “Casse Deserte” del mític cim del Izoard. Passat el coll, el fantàstic mirador de la Trava ens ofereix una amplia perspectiva de la Cerdanya i el Alt Urgell. Emprenem la baixada que resulta un xic perillosa entre l’aigua caiguda la nit i la grava que ha quedat de obres de restauració del ferm.
La Seu d’Urgel cruïlla de carreteres, decidim fer parada a dinar, demanem i ens indiquem el restaurant Xaloc. Es una festa per 12 €.
Desprès del dinar la Cra ens du a Adrall començament del port del Canto. El temps que al mati era d’hivern s’ha convertit amb xafogor i el termòmetre marca pujant les primeres rampes 34º, no se si la temperatura, el dinar o las pendents però tot plegat s'ha convertit en un Portas. Cada hora hem fet reagrupament i comentem la dificultat del Port del Cantó, 26 qm i 1.000 m de desnivell, les sàrries, la calor que al final a canviat amb xàfec d’estiu que a estat a punt de fer-nos posar novament els impermeables. Pasem els pobles de Avellanet, Pallerols del Cantó, Canturri. Desprès de 3 h hem arribat al alt del port del Cantó, amdos era la primera vegada que el fèiem i realment ens ha sorprès. Baixada, passant per poblest del altre vesant Vilamur i Enboniu fins a Sort.

Es ple de gent que aprofiten el fi de setmana per fer alguna activitat de natura.
Cerquem l’hotel que havíem reservat i esta tancat. Anem a buscar-ne un altre i realment la Sort ens a esta de la nostra banda dons L’hotel les Brases a estat impecable tan en preu, qualitat i servei.
Ens hem canviat, dutxat, trucades a la família.
Tot seguit abans de sopar el xàfec que ens ha rondat durant la tarda ha caigut de valent. Hem fet una volta per Sort, hem sopat i a dormir.
Degut a la duresa del dia em pensat que l’etapa de dema la improvisaríem sobre la marxa i si cal retallar farem corres les tisores.
Dissabte, 20.
Ens aixequem a les 8 desprès de fer les borses esmorzem i emprenem el nostre camí. Seguim la ribera del Noguera Pallaresa i fins arribar a Gerri de la Sal. Aqui girem cap a la dreta una cra. estreta que ens dura a Peramea famós poble pel Hom magestuos. Bretui, amb campanar com els de la darrera setmana federal, tornant, fem algunes fotos i continuem cap a Moncortes. Parada al Llac i tot seguit comencem a baixar direccio de Pobleta de Bellvei. Aquesta regió de Baix Pallars te una semblança am la de conflent per l’aridesa i feréstega del país. Seguim cap a Senterada i per la N. 260, que es la que varem seguir al llarg del port del Cantó, fins a Pont de Suert. Parem a dinar davant mateix de l’estació de Tren. Just al arribar en sortia un direcció de Lleida, aquesta es la mateixa linia que pasa per Manresa diem entre nosaltres, Realment es interessant que els punts entremitjos o be començament de un recorregut tinguin estació de Ferrocarril.
Desprès del bon dinar, no recordo el nom, pero preguntant segur que os indiquen el mes escaient. Emprenem el nostre recorregut cicloturiste. Travessem Salàs de Pallars, poble famós per l’antiga fira de bestiar, seguim pel costat del pantà de Sant Antoni, al cim d’un turo a la nostra dreta ens queda Talarn, amb la seva escola de suboficials i finalment Tremp. Aprofitem per fer amb bicicleta un petit recorregut. El dia esta resultant fantàstic, tan pel recorregut com pel temps, avui si de finals d’estiu, solejat i amb una temperatura que no a passat de 26 º.
En sortir de Tremp, sorpresa, l’idicador de la cruïlla diu Manresa a 127 qm., seguim pels pobles de Figerola d’Orcau, amb la seva Font Safreig majestuosa, Conques, Isona. Aqui decidim fer cami cap a Ponts a fi de que la sortida de dema sigui mes suau i l’arribada a casa mes aviat. Ara toca el port de Comiols, mentre pugem els companys de Calaf ens avancen venen de fer un recorregut dels seus, de centipico quilometres, ens esperaran a dalt. Finalment som al cim i ara la baixada fins a Ponts amb el replans i repechons que al llarg d’uns quilometres acaben amb les forces que aquestes ores de la tarda estan justes. Baixan parem a fer fotos al pantà de Rialp que esta emplenant-se per primer cop des de la construcció.
Finalment amb las darreres llums del dia arribem a Ponts. I anem a cercar habitació a la pensió Cadi. La relació qualitat preu a estat perfecte, un bon llit per dormir 15 € i sopar i esmorzar 15 €.
Diumenge, 21.
Ens llevem a bona hora, el restaurant es obert desde les 7, esmorzem un entrapa de truita, i emprenem la darrere etapa del recorregut.
Sortim per la cra. de Calaf i nomes sortir de Ponts la boira baixa s’ha apoderat dels plans i no ens deixarà ben be fins gaire be les 10 del mati. Travessem els pobles de Sanaüja, Tora, Castellfollit de Riubregós. Aquí trobem alguns matiners de la penya que no paren a menjar a Castellfollit i ja tornen cap a Manresa. Passem Calaf, ui per l coneguda cra de St. Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra, Rajadell i Manresa.
A ¼ duna som a casa, el Toni preparant maletes per seguir les seves vacances i jo amb el meu escrit al blog.
Podeu veure les fotos de la sortida. Clicant l'enllaç.


Recorregut:
18 09 Manresa Gósol 99 qm. desnivell 1785 m

19 09 Gósol Sort. 111 qm. desnivell 1975 m

20 09 Sort Ponts 123 qm. desnivell 1665 m

21 09 Ponts Manresa 76 qm. desnivell 630 m



Colls travessats:

Coll de la Trapa

Coll de Josa

Coll de La Trava

Coll del Canto

Coll de Comiols

Resum de despeses:

18 09

Dinar Coca de cal Agustí 3 €

Hostal cal Francisco

Cra. Berga

Gósol

tel.973370075

MP. 36 €



19 09

Dinar. Restaurant Xaloc, La Seu d’Urgell 12,5 €

Hotel Les Brases

Av. Generalitat, 27

Sort.

Tel.973621071

Dormir i esmorzar. 27,5 €. Sopar 16 €



20 09

Dinar Pobla de segur 15 €

Pensió Cadi.

Cra. Seu d’Urgell, 39

Ponts

Tel. 973460002

MP 30 €
Traç del recorregut a Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do

diumenge, 14 de setembre de 2008

Rubió, castell i molins.


Rubio Cicloturisme 100 %Imagen043


El dia a començat amb un fort vent i com diuen al argot tot hom dona pel c.. menys el vent que fins a l’hora d esmorzar ha bufat de cara. Desprès em agafat la forta pujada que ens ha portat al Castell de Rubió i tot seguit als molins de vent que com mai giraven i giraven.

Rubio Cicloturisme 100 %Imagen075

 


Recorregut.

Dades. Sortida a  ¾ de 8 aribade a les 2. 101 qm desnivell de 1.340 mtrs. A destacr el fort ven que ha bufat durant tot el dia.

Participants: Antoni, Penya, Remón, Elies, Emili, Agustí.

Rubio Cicloturisme 100 %Imagen073

Podeu veure les fotos al enllaç:  http://aaagusti.spaces.live.com/photos/cns!E9BF5B3ECB228F5C!5820/  

 


Rubio Cicloturisme 100 %Imagen039

 

Votam al TOP CATALÀ!

divendres, 12 de setembre de 2008

Nou codi de circulació a França.

Cedeixi el pas als vianants, Zona 20
A França entrarà en vigor el Setembre de 2008: es tracta d'instaurar un nou codi de circulació el principal objectiu del qual és la reducció de la contaminació causada pel trànsit en el centre de les ciutats.
Aquesta nova reglamentació propiciarà el naixement de les zones 20 o "zones de retrobada", en les quals els vianants tindran preferència i els ciclistes podran circular sempre en doble sentit. Els automòbils no podran excedir els 20 km/h A França el nou codi veurà la llum en aquesta pròxima "reentre", a Suïssa ja estan funcionant des de 2002. Bèlgica també compta amb "zones de retrobada".
El Decret del 30 de juliol reuneix diverses disposicions de seguretat viària i introdueix el concepte "zona de retrobada".
Aquest nou apartat del codi de circulació se suma a les propostes enviades als ajuntaments en matèria de circulació dins de les aglomeracions urbanes, que fins ara només comptaven amb les "zones per als vianants" i les "zones 30". Aquestes modificacions formen part del projecte iniciat en França fa mesos concernent a la creació d'un "codi del carrer", que substituirà al codi viari en els centres urbans.
Cap d'aquests dos instruments, ni la zona per als vianants ni la zona 30, no permetia la convivència total entre els usuaris (vianants, ciclistes, motociclistes i transport públic) en una part de la via urbana. En aquesta nova zona de retrobada es tindran en compte les següents normes:
. Prioritat per als vianants, que no estaran obligats a circular per les voreres.
. La velocitat de qualsevol mig motoritzat quedarà limitada a 20 km/h
. El doble sentit per a les bicicletes es convertirà en norma.
La "zona retrobada" o zona 20 pot ser un carrer, englobar una plaça o un conjunt de vies. La seva dimensió no serà gaire extensa per possibilitar la baixa velocitat dels vehicles i afavorir la concentració dels conductors donada la prioritat dels vianants. A partir de setembre, una "zona de retrobada" podrà ser tant una urbanització en la qual circulin uns quants vehicles diàriament com una cèntrica plaça que fins ara travessessin milers de vehicles al dia.
Existeix la idea d'implantar a les esmentades zones una calçada que ofereixi un contrast visual, de manera que els conductors que entrin en una zona 20 percebin que es tracta d'un espai en el qual no tindran prioritat.
El CERTU, Centre d'estudis sobre la xarxa de Transportes francès, ha treballat en un termini relativament curt en l'elaboració de la futura reglamentació l'aparició de la qual hauria de ser llesta per a setembre 2008 i, en un terme més llarg, sobre una guia dirigida als constructors.

Enllaços relacionats:

VeloBuc

dimarts, 9 de setembre de 2008

Grans viatges en bicicleta

Els darrers dies, setmanes, desprès del incident de Coma Morera. Penso que serà degut a la salut que amb els canvis de temps es veu afectada i fa que estigui de mal humor, o ta sols el fet de pensa que en un segon estem i deixem d’estar.

Resumint que la motivació es un des aspectes fonamentals, pot ser el que mes, per emprendre una activitat ja sigui laboral, familiar i per suposat física com pot ser el fet de fer cicloturisme.

Total que amb aquestes cabòries e cercat amb l’ordenador pagines que poguessin portar-me alguna llum, alguna resposta, a las meves preguntes. Ha estat una fantàstica troballa, una de las millors des darrers temps. Us transcric a continuació feta per Juanjo Alonso ( Alies Càpita Pedals). Encara que es de fa uns anys no deixa de ser de la màxima actualitat.


Hi ha un temps pel desig, un altre temps, molt més llarg, pel record. Però les decisions més inportants només necessiten un senzill instant de passió.


Un prestigiós sabi oriental va escriure fa segles que mirant a través de la finestra del cor es pot conéixer el món sense sortir de casa. Segurament tenia raó, i per viatjar pels racons de l'esperit humà sezillament t'has de deixar portar pel camí del coneixement interior fins a trobar el veritable rostre del nostre destí.
Viatjar amb bicicleta és una manera de viatjar per un món d'horitzons sense distància, de grans muntanyes i deserts desoladors descubrint cultures milenàries, un món d'il·lusions i fantasies que sorgeixen al contemplar un mapa. És una manera de viatjar senzilla però intensa, tranquila però inexorable, lenta però amb poder per trencar tots els horitzons.
Una de les millors albades que recordo és dormint junt amb la bicicleta amb alforges. Va ser el primer viatge cicloturista per les geografies de Cazorla. Era una gelada matinal de primavera i al obrir els ulls vaig descobrir al meu costat un enorme cèrvol olorant l'herba. Fins que l'animal es va espantar i desaparéixer pel bosc vaig creure estar dins d'un somni, perquè mai havia sentit tant fort el poder de la naturalesa. Cicloturisme és vida salvatge.
Un altre bon record va ser la nit que vam passar tres amics al pòrtic d'una esglèsia del monasteri d'Irache, en el Camí de Sant Jaume. Un dels tres cicloperegrins va descobrir en aquella llarga i freda nit que el cos és simplement una dèbil closca per protegir els desitjos, i que el poder de la ment és l'autèntic aliment per arribar al final de tots els camins. Cicloturisme és coneixement interior.
Mentres viatgem en bicicleta estem tant atents al ambient que ens rodeja que la excitació és màxima. Cicloturisme és diverssió.
L'important per viure una aventura és dir no al que no ens agrada, arriscar tot els que es pugui i començar a viure aquest nou camí fins a les últimes conseqüències, fins al límit. Començar un viatge cicloturista és començar a veure el món des d'un altre costat, des del costat del nostre destí. Cicloturisme és rebeldia.
Segurament els humans tenim tendència al suicidi emocional i de vegades hem de cumplir algun dels nostres grans somnis per assegurar-nos que viure val la pena. Per això, els bons aventurers, igual que els bons cicloviatgers o els escaladors, no són els que s'arrisquen i cauen, sinó els que contemplen, disfruten del deliri de la bogeria per sobreviure i segueixen el seu camí sense preocupar-se molt del futur, perquè saben que arribaran més situacions emocionants. Cicloturisme és disfrutar plenament de la vida.
Vida nòmada.
Als cicloturistes ens segueix agradant conéixer el món des d'una bicicleta de manera individual, nòmada, vagabunda. Sofrir les inclemències del temps, buscar a diari un lloc per dormir, ser autosuficient, conéixer directament el medi ambient i l'entorn humà del viatge, fer esport. Les sensacions amb les que disfruta el viatger ciclista són per esperits nòmades, inquiets i somniadors, pels amants del viatge pur que no busquen solament augmentar la seva col·lecció de fotos i llocs.
En el cicloturisme cada mirada a la cuneta és una nova imatge, un nou impacte pels nostres sentits, un nou estímul que produeix qualsevol reacció. Parar, pedalar, parlar, dormir, menjar, fotografiar. Cada pedalada cicloturista és un camí cap a qualsevol part, però sempre cap a llocs nous, perquè mentres el món sigui rodó i l'home mantingui el seu esperit nòmada, les úniques limitacions que trobarà al seu camí seran les de les seves pròpies pors. Amb una bicicleta i ganes de viatjar, el que tenim que fer és marcar un punt al mapa i començar a pedalar. Aviat ens adonarem que a 15 km/h es pot arribar molt lluny.
Motivació.
La motivació és fonamental per disfrutar cada moment, i el viatge es convertirà en un munt de bones sensacions i bons records, tenint clar que anem on volem i de la manera que ens agrada.
Qui pedala sense buscar troba el principi de tots els camins.
Una de les grans essències del cicloturisme és precisament arribar a conviure amb els elements, arribar a ser amic íntim de la naturalesa. Ser vent quan bufa el vent, ser pluja quan plou, ser horitzó quan el camí es fa llarg, o no tenir gana quan no hi ha menjar.
Sortir frecuentment amb bicicleta o senzillament a disfrutar del medi natural contemplant un paisatge, al mateix temps que enfortim el cos, le ment també s'acostuma a l'activitat a l'aire lliure, fins que necessita contemplar la amplitut d'una vall de muntanya, descobrir el paisatge de l'altre costat d'horitzó o sentir el sol, l'aire i la pluja com si fos l'aliment del que es nutreix per funcionar correctament amb tota la seva motivació. Aleshores la energia no estarà sols a les cames i al cor, també tindrem una força invisible que anul·la el sofriment i desperta nous recursos per seguir sempre endavant en busca de totes aquestes sensacions.
La bicicleta de muntanya ens pot portar a molts llocs d'una manera senzilla i natural, que a vegades no som conscients del privilegi que tenim per haver escollit aquesta activitat per omplir el nostre oci. Per això a vegades s'ha de frenar, deixar la bicicleta i mirar al nostre voltant descobrint i assimilant les coses que ens criden l'atenció: unes fulles de colors, un animal, un ocell, una extranya forma del relleu, una brisa, un núvol, els rajos del sol entre els arbres o un poble penjat d'un turó. Qualsevol cosa que ompli de sensacions i records la nostra ment, per a que al final de la ruta no estiguem només cansats físicament i satisfets per haver fet esport, sinó perquè totes aquelles sensacions ens serviran d'estímul la resta de la setmana en la feina, a classe quan parlem amb coneguts o amb la família, es a dir perquè faran del pas del temps una experiència agradable.

Resumit i traduït del reportatge que Juanjo "Kapitán pedales" Alonso va escriure i publicar a la revista Solo Bici nº122 del juliol de 2001.

No deixeu de visitar l'enllac de la web Tierrra Tragame realment fantastica del Juanjo

1

divendres, 5 de setembre de 2008

Recorregut de 4 dies pel Pirineus de Lleida


1. Manresa, Berga, Gosol. Total de recorregut 91 qm.
Pots veure el mapa al enllaç


2. Gosól, Adrall, Sort. 103 qm.
Es pot veure al enllaç: El mapa

3. Sort, Gerri de la Sal, Montcortes, La Pobleta de Bellvei, Senterada, Pont de Suert, Puente de Montañana. Total 98 qm.
Pots veure:
El mapa a l'enllaç

4. Puente de Montanyana, Tremp, Isona, Coll de Nargo, Oliana, Bassella. Total 110 qm. Pots veure el mapa al Enllaç

Opció 2.
3. Sort, Gerri de la Sal, Pobleta de Bellvei, Pobla de segur, Tremp, Boixols i Coll de Nargo.
Total 114 qm.
Pots veure el mapa al enllaç

4. Coll de Nargó, Cambrils, Solsona, Naves, Manresa.
Total 110 qm
Pots veure el recorregut.al enllaç.


Traça sencere a Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=666327