dijous, 26 de març de 2009

Els pobles perduts!!.


A cavall entre les províncies de Lleida i Tarragona, per las comarques de La Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Conca de Barbera i novament La Segarra. I ha un seguit de pobles que no son coneguts, potser per esta lluny dels principals eixos de comunicació, potser perquè el esdevenir de l’historia els a deixat en l’oblit, o bes a sabé per que.

A les 8 del mati amb el Ramon i el Ferran a Sant Ramon em començat la nostra descoberta . L’idea era circular per indrets que ens fossin desconeguts.

De Sant Ramon cap a Tarroja de Segarra, a aquesta hora el fred es feia notar i una miqueta mes si tenim en conte que seguim la vall del Sió en sentit descendent. Seguim travessant pobles de la Segarra, Concabella, Les Pallargues aquest amb Castell i tot, Ossó de Sió, Agramunt. Just arribant un ensurt entre u cotxe que surt duna cruïlla i un camió que ens avançava, no a estat res quatre renecs i ja esta. Agramunt la guàrdia urbana es fa un embolic i gaire be ens atropella una vianant, salutacions i continuem el nostre camí.

Direcció del següent poble la primera pujada del dia direcció d’Almenara, al cap de pocs km. s’ha acabat i ens a permès gaudir d’una fantàstica visió de la plana de Urgell, un tros mes i el Canal ens crida l’atenció, aquest any si que du aigua. Quin cavi de la primavera de 2008 a la de 2009, els prats verds, les pereres, els pomers florits i alguns que ja l’han perdut la flor com els ametllers , es fa realment agradable transitar per aquestes contrades amb la visió del horitzó i els contrastos dels colors que ens ofereix la natura aquest moment de floració. Travessem per La Guàrdia, Tornabous aquí em vist fletxes del Camí de St. Jaume amb bons records de la darrera tardor, Barbens, Seana, i quan el cos o demana dons cal aturar-se i fer-li cas, a Bellpuig ens em deturat a fer un most i el que ha calgut.

Segui un itinerari semblant al del Canal d’Urgell, doncs ara si ara també ens creuem sèquies d’aquest. Vilanova, Arbeca, el nom d’aquest poble no se si li bel pel pagès o per les olives.

Si fins aquí les carreteres han estat tranqui-les a partir d’aquí esdevenen desèrtiques, realment per fer Ciloturisme 100%, sense preses, gaudint de la companyia, l’entorn , els pobles que anem travessant també estan desèrtics. Creuem els Omellons, L’espluga Calba, Els Omells de Na Gaia, passem prop de Vallbona de les Monges, Rocallaura amb els seu antic balneari i el nou que aviat estarà en funcionament. Forès penjat dal del cim amb una impressionant vista de la comarca de la Conca de Barbera, es val una bona foto, i com que han anat passant les hores, gaire be sense donar-nos-en compte, preguntem per dinar i resulta que per aquestes contrades no i a gaire per triar cap a Conesa darrer poble del mati i pareda a dinar.

El dinar de menú normal, amanida, fricandó i mel i mato, i bon cava que l’Agustí celebrava anys.

Conesa es sorprenent amb la seva Muralla, els racons del carrer de l’església, el carrer major, l’antic hospital, call jueu, portals a estat una troballa fantàstica, von lloc per perdre’s algun dia d’aquells que no saps on anar.

Es trist deixar una troballa com aquesta, però ens toca continuar ara cap a Segura, veiem Vallfogona de Riucorb a vol d’ocell, l’Ametlla, La Guàrdia Lada, Cervera, travessem sense deturar-nos doncs ja tindrem d’altres moments per perdre’ns-hi, les Oluges i fi del recorregut Sant Ramon.
Totes les fotos al enllaç:

Informació del recorregut, perfil altimètric i trac per GPS. http://www.openrunner.com/index.php?id=232828