diumenge, 31 d’octubre de 2010

El secret de Marfà.

A primera hora del mati rebo missatge del Joan, Que fem? surto al balco i veig que esta serè. Sortim i ens trobem a l’agulla amb el Ramon i junts anem fins a Moià per tal de dur a terme un altre excursió del Bages en BTT.

Sortim de Moià i el dia esta que si vent que si plou. Seguim el camí que proposa el llibre de ruta fins un punt seguint el Gr, que el llibre diu seguir a l’esquerra, la traça manual l’havia fet a dreta i l’hem seguit. Fins a la Coma. Aquí el camí ens du la riera Golarda o Marfà. El gual per travessar la riera es envaït per les bardisses i ens resulta impossible de seguir el camí previst. La improvisació i el GPS ens retorna gaire be al punt on s’ha originat el conflicte.

Parem a esmorzar damunt mateix del meandre de la riera de Marfà.

Reprenem el camí. El gual que travessa la riera es molt relliscosa i cal estar al aguait per no caure a dins. Seguim per una dura costa, practicant la tècnica patinet, en mig del esforç, ens aplaudeixen les salamandres que han sortit a passejar. Retrobem el camí ample, tot el que te d’ample o te de dolent dons el fang es fa present i cada cop es mes difícil d’avançar. En arribar a la Fàbrega, decidim donar per acabat el recorregut ja que la pluja torna a fer acte de presencia. Segui els darreres Km per la carretra C 59 i retornem a Moia.

Si el dia era dolent, la pluja no ens ha deixat en tot el mati, la visibilitat era excel·lent i s’ha pogut gaudir de les bones vistes i millors companys. Caldra reprendre la sortida properament amb millor temps.

Reportatge fotografic del Joan. Polsa l'enllaç.

Dades i traça del recorregut a Wikiloc.


El secret de Marfà. (Vist al Bloc: Conèixer Catalunya)

Fins a mitjans del segle XIX, formava amb Santa Coloma Sasserra un municipi independent. Avui la masia de Marfà, al vell mig, entre Castellterçol, Moià , Granera i Monistrol de Calders senyoreja encara aquelles contrades, des de la seva imponent alçada damunt de la riera del seu nom, l’antiga església de Sant Pere, avui en funcions de celestial galliner, queda dins del cercle que formen la casa de Marfà i els límits imponents de la riera; únicament es possible accedir-hi a peu, i cal encara comptar amb la benvolença de la propietat per accedir al pla de Sant Pere, on transcorre l’acció que ens varen explicar com el secret de Marfà.

De l’antic poble en resten avui encara un nombre important de masies en activitat, la mateixa de Marfà, Montbrú, Vilarjoan, Serramitja, Casagemes, la Grossa, la Talaia,... i un nombre encara més important de llocs enrunats, que aquí i allà donen testimoni de la presència humana en aquest indret ple d’encís; el personatge de la nostra història, la Mariona, va néixer en una d’aquestes finques, que lentament, quasi com en un abraçada, va desfent dia a dia, any rera any, la vegetació; avui davant de les restes de la casa, hi ha un ample camp erm, que havia estat prat deliciós on pasturaven les vaques de la família.

Per seguir llegint: polsar l’enllaç