Montserrat des del Tellò Foto de: Joan
Avui he quedat amb el Joan per tal de sortir a fer alguna coseta, sempre i quan el temps o permeti.
El radar meteorològic diu que a Calders està plovent, amb la pluja dels darrers dies el fang és per tenir en compte.
Un trac de Manresa a BCN, el seguim, i en cas de pluja sempre podem agafar un tren dels catalans per tornar a casa, com que cap dels dos té cap urgència per tornar, decidim improvisar alguna cosa.
Enfilem direcció de Viladordis, Les Mercetes, camí de la Monistrola de can Font, Can Font de Cirencs, Castellgalí. Aquí comentem les possibilitats d’ anar cap a Montserrat però finalment ens dirigim cap a San Salvador de Guardiola. Travessem Castellgalí, la pujada al Tallo ens permet gaudir de unes fantàstiques panoràmiques de Montserrat quan la boira s’esvaeix i el Joan aprofita per anar fent fotos. Durant la pujada anem comentant, que per tornar a Manresa per Salelles, les obres del eix diagonal ens deixaran ben enfangats. Un trac de S Joan a Montserrat que si el seguim ens deixa a Monistrol, dit i fet. Ara seguim les senyals blaves i blanques, “el que marca el camí és algun aficionat pericó”, que ens düen a la Riera de Castellgalí. Passem el Clot del Tufau i el Castell de Castellet, mai havia parat atenció al castell. Travessem el Llobregat i anem a fer un mos a Sant Vicenç de Castellet.
Amb un obrir i tancar d’ulls ja hem esmorzat. En sortir demanem el camí de Sta Pere de Vallhonesta sense agafar la carretera del Pont, recordava haver-hi passat un cop, i efectivament , ens ho indiquen i nosaltres que i fem cap.
Enfilem direcció del parc Natural , ens trobem el GR 4 de Puigcerdà a Montserrat i per sota del puig Soler travessem les masies de Cal Fuster i Can Serra. Com que no coneixem el tros a Can serra hem enfilat direcció de San Pere de Vallhonesta, que ha fet que que ens toques un altre bona pujada per trobar el camí ral que gaire bé el teníem a tocar. Pugem seguint novament el Gr i passem per Cal Cases, Cal Ambrós, finalment per un corriol que ens du al Camí Ral practicant l’empuging, i d’aquí al hostal de S. Jaume de Vallhonesta.
Per on baixem, jo no he baixat mai pel camí, sempre pel GR, i el Joan tampoc, doncs som-hi. Mentre baixem podem gaudir del ... que ja estan amb les fulles canviant de color i li donen un to de tardor al entorn. Finalment la riera de Santa Creu que travessem per diferents guals intentant de no mullar-nos. Ja som de nou al Pont de Vilomara, i d'aquí enfilem un tros de carretera que ens deixa a Viladordis i Manresa.
L’ excursió rodona, per paratges tranquils, sense fang, que per la època cal tenir en comte.
Durant la pujada comentava que seria possible que el recorregut que hem fet improvisant, coincidís amb el del "Bages en BTT Ruta 17 Camis Rals", al arribar a cassa he pogut comprovar-ho que efectivament hem coincidit en gairebé un 70 %, però en sentit contrari. He aprofitat per modificar-lo i deixar-lo penjat al Bloc.
Durant tot el dia ens hem deixat portar per l’improvisació i pel que se’ns acudia a cada moment i realment ha funcionat. El fet de no tenir res organitzat, de desconèixer el tros i no tenir presa per acabar et permet gaudir, com avui, per suposat de la companyia, de paratges i entorns que d’altra manera seria impossible.
El radar meteorològic diu que a Calders està plovent, amb la pluja dels darrers dies el fang és per tenir en compte.
Un trac de Manresa a BCN, el seguim, i en cas de pluja sempre podem agafar un tren dels catalans per tornar a casa, com que cap dels dos té cap urgència per tornar, decidim improvisar alguna cosa.
Enfilem direcció de Viladordis, Les Mercetes, camí de la Monistrola de can Font, Can Font de Cirencs, Castellgalí. Aquí comentem les possibilitats d’ anar cap a Montserrat però finalment ens dirigim cap a San Salvador de Guardiola. Travessem Castellgalí, la pujada al Tallo ens permet gaudir de unes fantàstiques panoràmiques de Montserrat quan la boira s’esvaeix i el Joan aprofita per anar fent fotos. Durant la pujada anem comentant, que per tornar a Manresa per Salelles, les obres del eix diagonal ens deixaran ben enfangats. Un trac de S Joan a Montserrat que si el seguim ens deixa a Monistrol, dit i fet. Ara seguim les senyals blaves i blanques, “el que marca el camí és algun aficionat pericó”, que ens düen a la Riera de Castellgalí. Passem el Clot del Tufau i el Castell de Castellet, mai havia parat atenció al castell. Travessem el Llobregat i anem a fer un mos a Sant Vicenç de Castellet.
Amb un obrir i tancar d’ulls ja hem esmorzat. En sortir demanem el camí de Sta Pere de Vallhonesta sense agafar la carretera del Pont, recordava haver-hi passat un cop, i efectivament , ens ho indiquen i nosaltres que i fem cap.
Enfilem direcció del parc Natural , ens trobem el GR 4 de Puigcerdà a Montserrat i per sota del puig Soler travessem les masies de Cal Fuster i Can Serra. Com que no coneixem el tros a Can serra hem enfilat direcció de San Pere de Vallhonesta, que ha fet que que ens toques un altre bona pujada per trobar el camí ral que gaire bé el teníem a tocar. Pugem seguint novament el Gr i passem per Cal Cases, Cal Ambrós, finalment per un corriol que ens du al Camí Ral practicant l’empuging, i d’aquí al hostal de S. Jaume de Vallhonesta.
Per on baixem, jo no he baixat mai pel camí, sempre pel GR, i el Joan tampoc, doncs som-hi. Mentre baixem podem gaudir del ... que ja estan amb les fulles canviant de color i li donen un to de tardor al entorn. Finalment la riera de Santa Creu que travessem per diferents guals intentant de no mullar-nos. Ja som de nou al Pont de Vilomara, i d'aquí enfilem un tros de carretera que ens deixa a Viladordis i Manresa.
L’ excursió rodona, per paratges tranquils, sense fang, que per la època cal tenir en comte.
Durant la pujada comentava que seria possible que el recorregut que hem fet improvisant, coincidís amb el del "Bages en BTT Ruta 17 Camis Rals", al arribar a cassa he pogut comprovar-ho que efectivament hem coincidit en gairebé un 70 %, però en sentit contrari. He aprofitat per modificar-lo i deixar-lo penjat al Bloc.
Durant tot el dia ens hem deixat portar per l’improvisació i pel que se’ns acudia a cada moment i realment ha funcionat. El fet de no tenir res organitzat, de desconèixer el tros i no tenir presa per acabar et permet gaudir, com avui, per suposat de la companyia, de paratges i entorns que d’altra manera seria impossible.
Dades i tarç del recorregut a Wikiloc.
La cronica del Joan i el reportatge fotogarfic.
Comentaris