Com que pedalar quan plou també esta inclòs al nostre programa, tal com havíem quedat a 3/4 de
Només començar el Ramon dubtava de si dur o no l’impermeable, i jo li he aclarit ràpidament, el meu s’ha quedat a casa. Només pujar a la bici, una vàlvula perd aire i cal reinflar, solvantem l’ensurt i comencem el nostre recorregut.
La boira ens acompanya aquestes hores del matí i la visibilitat és ben reduïda. Monestir de St. Benet, travessem el Llobregat, iniciem el primer ascens del dia cap a les Generes. Coll de les Generes. Seguim ara a dreta ara a esquerre, travessem la riera de St Esteve i arribem al mas St. Esteve. Seguim planejant, dels pocs del dia, paral-lels a la riera de Mura. Travessem la riera de Mura a per el gual formigonat de davant de cal Gepet,iniciem la segona “buti” del dia cap a Rocafort. Travessem Rocafort, continuem de baixada per la carretera de Mura fins al pont del Puig de la Balma. Entrem al parc natural de Sant Llorenç i l’Obac, atenció amb els senglars. De ben segur que la pujada cap a la “roca del castellot” és de les que fa passar el fred, la voltem per tots cantons i arribem al coll de la Creueta. En arribar al coll de la Creueta ens ha visitat la companya pluja, decidim arrecerar-nos a una valma per tal de fer un most i esperar que afluixi el ploure. Sembla que la pluja ha anat a menys i reprenem la sortida cap el coll de la Plaça del Llop, el camí esdevé espectacular per les magnífiques vistes que s’endevinen a l’entorn. Pel collet Roig de forta i delicada baixada, encara plou e i el terra és relliscós, arribem al Puig de la Balma. Seguim fins el torrent i d’aquí encara més baixada fins a trobar la riera de Mura, la travesem i ja som al bonic poble de Mura. Aprofitem per fer algunes fotos als carrers i església. Seguim el recorregut cap el coll de Sant Martí, camí acabat d’arranjar. Continuem, baixant a les rieres i pujant els colls, Torrent del Ramonet , sot de Matacans, encara trobem alguna senyal de la darrera “rocafortina”, la Vila, coll de Cantagalls, torrent del Guell. Arribem a Talamanca que gairebé és l’hora del dinar, renoi quina gana. Nosaltres continuem. Ara baixem i en una paradeta ens trobem les llenegues del dia, les pleguem i seguim pujant baixant tornat a pujar, tornem a baixar . La obaga del cingle, la riera de Talamanca i darrere ascensió del dia cap el coll del Cap de la Serra, tècnica “Patinet” i finalment per el corriol de la font de Solervicencs arribem novament al centre de Navarcles.
Aquest és el 14 recorregut que he fet del Bages en BTT i ben cert que és un dels més durs, tant per la distancia com pel desnivell. Però també és un dels més bonics i entretinguts tant per els paratges per on transita, el Parc Natural, les poblacions per las que travessem, especialment Mura, i pels camins que circula que sense arribar a ser corriols són de autèntic BTT. Penso que es nota que coneix bé la zona el company Josep Maria Ferrer i Alòs. I ja per acabar, no puc oblvidar la fantàstica harmonia entre companys, doncs sense ells no seria el mateix.
Senzillament ha estat fantàstic.!!!
Les fotos i resum la sortida al bloc del Team Poal By: Totof
La traça del recorregut a Wikiloc.
Les Fotos: Clica
Comentaris