divendres, 30 d’abril de 2010

DECIDIR I SER CONSTANTS !!!

Reflexio.

A la petita escola rural hi havia una vella estufa de carbó molt antiquada. Un petitó tenia assignada la tasca d'arribar a l'escola d'hora cada dia per encendre el foc i escalfar l'aula abans que arribessin la seva mestra i els seus companys.

Un matí, van arribar i van trobar l'escola envoltada en flames. Van treure el nen inconscient més mort que viu de l'edifici. Tenia cremades greus en la meitat inferior del seu cos i el van portar urgent a l'hospital del comtat.

En el seu llit, el nen horriblement cremat i semi inconscient, sentia al metge que parlava amb la seva mare. Li deia que segurament el seu fill moriria que era el millor que podia passar, en realitat -, ja que el foc havia destruït la part inferior del seu cos.

Però el valent nen no volia morir. Va decidir que sobreviuria.

D'alguna manera, per gran sorpresa del metge, va sobreviure.

Un cop superat el perill de mort, va tornar a sentir la seva mare i el metge parlant poc a poc. Atès que el foc havia danyat en gran manera les extremitats inferiors del seu cos, li deia el metge a la mare, hauria estat molt millor que morís, ja que estava condemnat a ser invàlid tota la vida, sense la possibilitat d'usar les seves cames.

Un cop més el valent nen va prendre una decisió. No seria un invàlid.

Caminaria. Però malauradament, de la cintura cap avall, no tenia capacitat motriu. Les seves primes cames penjaven sense vida.

Finalment, li van donar d'alta.

Cada dia, la seva mare li massatge les cames, però no hi havia sensació, ni control, res.

Tanmateix, la seva determinació de caminar era més forta que mai.

Quan no estava al llit, estava confinat una cadira de rodes.

Un matí assolellada, la mare el va portar al pati perquè prengués aire fresc.

Aquest dia en lloc de quedar assegut, es va tirar de la cadira. Es va impulsar sobre la gespa arrossegant les cames.

Va arribar fins el tancat de pals blancs que envoltava el jardí de casa seva. Amb gran esforç, va enfilar-se a la tanca. Allà, corre que corre, va començar a avançar per la tanca, decidit a caminar.

Va començar a fer el mateix cada dia fins que va fer una petita empremta al costat del la tanca. Res volia més que donar-li vida a aquestes dues cames.

Per fi, gràcies a les oracions fervents de la seva mare i els seus massatges diaris, la seva persistència fèrria i la seva resolta determinació, va desenvolupar la capacitat, primer de aixecar-se, després caminar trontollant i finalment caminar sol i després córrer.

Va començar a anar caminant a l'escola, després corrent, pel simple plaer de córrer. Més endavant, a la universitat, va formar part de l'equip de carrera sobre pista.

I encara després, al Madison Square Garden, aquest jove que no tenia esperances de sobreviure, que mai caminaria, que mai tindria la possibilitat de córrer, aquest jove determinat, Glenn Cunningham, va arribar a ser l'atleta nord-americana que ¡va córrer el quilòmetre més veloç el món.

Conclusió: Fes el que puguis i algú farà el que no puguis.

Bones pedalades i bon finde!!!

Article vist a Corredores Novatos.

diumenge, 25 d’abril de 2010

16 ena. Caminada popular " Festa de la Primavera". Sant Joan de Vilatorrada





La plana, terra de contrastos.
Els conreus cerealistes, els ametllers, o les antigues vinyes avui recuperades, ocupen un extens i fèrtil territori. Velles masies, feixes abandonades i barraques amagades testimonien el treball intens d’una pagesia que ha preservat el paisatge i, alora ens ha llegat uns valors culturals extraordinaris. La plana ès, sens dubte, un espai natural ple de contrastos, on es fon l’activitat rural amb la biodiversitat natural. Els plans són feliçment alternats per petites pinedes i per fondalades ombrívoles on s’escolen les rieres ( Joncadella i les Torres) que veuen créixer albaredes i rouredes.

A la primavera tot agafa una dimensió especial. Els conreus es vesteixen d’una intensa tonalitat verdosa, puntejada pel roig de les roselles, mentre l’ambient s’omple pels cants dels petits moixons ( cruixidell, pinsà, cogullada...) i en el cel es retalla l’elegant silueta de l’esparver cendrós, l’aligot o el vol cernit del xoriguer.
Si vols veure el recoprregut clica: El recorregut.

dissabte, 24 d’abril de 2010

L'HOME I EL MÓN


Com que la meva activitat ciclotursita esta aturada i gaudeixo de molt de temps per llegir, de tot. Aquí us deixo aquesta fantàstica reflexió.

L'HOME I EL MÓN

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per a minorar. Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.

Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.

De sobte es va trobar amb una revista on venia al mapa del món ¡Just el que necessitava!. Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta l'hi va lliurar al seu fill dient: "Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat, perquè ho arreglis sense ajuda de ningú".

Llavors va calcular que al petit li duria dies compondre el mapa, però no va ser així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava calmadament. "Pare, ja vaig fer tot, vaig aconseguir acabar".

Al principi el pare no va donar crèdit a les paraules del nen. Va pensar que seria impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista dels seus anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.

Per la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.

Com era possible? Com el nen havia estat capaç?

-Fillet, tu no sabies com era el món, com aconseguir armar-lo?

-Pare, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar, vaig veure que l'altre costat hi havia la figura d'un home ...

Així que vaig donar volta a les retallades i vaig començar a recompondre a l'home, que si sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig volta el full i vaig veure que havia arreglat al món.

dimecres, 14 d’abril de 2010

Ruta cicloturista al Mar del Nord.


Fa alguns mesos desprès de la setmana Federal de Saumur, amb els companys estudiàvem sortides possibles per aquest 2010.
Entre elles la Volta cicloturista al Mar del Nord. En G. Wilsion comença aquesta magnifica aventura el proper 24 d’Abril.
Ens descriurà el esdevenir diari al seu Bloc Cicle de 7/ 70 . Al llarg de 3.600 Km ,travessera 7 països en 70 dies. No deixaré de seguir les seves aventura dia rere dia.
Molta Sort.!!!
Tota l’informacio del recorregut a North Sea Cyle Route

divendres, 9 d’abril de 2010

Voler és poder ???


Quan era petit la meva àvia em repetia "voler és poder". Allò em posava furiós perquè em donava la impressió que no comprenia les meves dificultats per aconseguir algunes coses i que no veia els obstacles que em trobava en el camí.
"Voler és Poder"És una frase que molts de nosaltres hem escoltat una infinitat de vegades. Però, l'hem posat en acció? Hem fet el que estem dient? Aquesta frase sembla insignificant de només tres paraules, però amaga un poder increïble. És tota una declaració al nostre "jo" intern. Les nostres circumstàncies en certs casos ens limiten a aconseguir els nostres objectius i no hauria de ser així. Les nostres circumstàncies són només un panorama temporal en la nostra vida.

Aquests darrers setmanes que he començat un nou tractament per recuperar-me de la bufeta. Cada vegada que amb posen la medicació sembla que agafi un “Gripal” que fa realment dur tornar a fer exercici de qualsevol tipus. Però el vici de bici és molt fort i intento superar de la millor manera que sé, i per suposat és sortint novament amb la bici, a fer un tom per les contrades que més conec tan a la Cerdanya la setmana Santa com al voltants de Manresa aquests darrers dies.

Bon cap de setmana a tothom i bones pedalades.
VOLER ÉS PODER !!!

dijous, 1 d’abril de 2010

Per les vies verdes de Girona


Variat de excursió feta el Juliol de 2007 per la Mariona i la Tere.

Aquest recorregut nomes inclou les vies verdes de Girona. VV Carrilet I, VV Carrilet II i VV del Ferro i del Carbó.


Dia 1. St. Feiu de Guíxols, Cellera del Ter.
Sortida de St., Feliu de Guíxols a 1ª hora del mati direcció a Girona, seguint la via verda. Desprès de 39 Km Parada a dinar visita turística a Girona. A mitja tarda represa del camí i arribar a sopar i dormir a 25 Km a la Cellera del Ter, Amer a Cal jepet. . Total dia 65 Km

Dia 2. Cellera del Ter, Ripoll, Ribas de Freser
Seguirem la via verda i transitarem les Planes d’Hostoles, St. Esteve d’en Bas i a 30 Km arribarem a Olot. I per enllaçar les vies verdes agafarem la Cra. N 260 que per la collada de Coubert i Santigosa ens dura a St. Joan de les Abadesses a 22 Km. Important parada turística. I ja tot de baixada 10 Km fins a Ripoll. per la VV del Ferro iel Carbó a sopar idormir . El recorregut del dia serà de uns 75 Km.

Traça del recorregut a Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=search