dissabte, 29 de maig de 2010

La volta dels Pipiripips


Avui quan esmorzava i amb el recorregut que estava duen a terme, pensava, avui sortirà un marató en patinet, ja tinc el post d’avui. Però en tornar i veure les fotos dels pipiripip en mig dels caps que comencen a groguejar, m’han semblat tan sensacionals he pensat que el millor títol per la sortida d’avui era: “la volta dels Pipiripips”.

Els pipiripips son la rosella que alguns poble els anomenem així. El recorregut ha estat semblant a tants d’altres que he fet amb BTT. Manresa , pont de Cabrianes, les Tapies, Vista Pirineus, Calders, Navarcles, Sant fruitós i novament Manresa.

El recorregut no te res excepcional excepte que el d’avui es en patinet. Com deia el David en un comentari a un post, sense preses arriba a tot arreu i realment així a estat. Si a més i fem u bon esmorzar a mig camí, al restaurant "Vista Pirineu". Les pujades, les dretes empenyent erl patinet. Els corriols tècnics, es un xic complicat doncs molts cops he de carregar el patinet perquè el rocs el fan impracticable. Les baixades, guau, practicant tècniques fins ara desconegudes en bici, derrapatges, girs impossibles en bici. El patinet du el centre de gravetat molt baix i les corbes que en bici serien impossibles aquí son possibles.
Penso que potser haure de tornar a agafar el casc, fins avui anava amb la gorra pel sol, però... això cada dia s’anima més i les properes sortides...

Us deixo amb el recorregut de la sortida a Wikiloc i les fotos.

diumenge, 23 de maig de 2010

Pels pobles Sants del voltant de Manresa. Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sant Fruitós de Bages


Després de la sèquia d’ahir avui tocava repòs. Surto de casa per tal de fer el carril bici i anar a buscar el diari però...

Al final del passeig em trobo un italià que deuria estar de ressaca d’ahir,i em pregunta per anar a Montserrat, l’he enviat per cal Massana, que es foti, després de fer-li una foto al seu tricicle carregat fins al cap d’amunt segueixo. Travesso el barri bell i pel passeig del riu cap el congost. Això de trepitjar asfalt i terreny dur facilita molt el rodar.
Segueixo i travesso S. Joan de Vilatorrada, el pla del Vinyats, i pel mateix recorregut de la caminada de Sant Joan cap al Mas Mollet, Santuari de Joncadella, per la riera de Joncadella fins a cal Janet. Segueixo el camí a l’esquerra fins arribar a Santpedor per l'ermita de St Francesc. Ara és famós per les gestes que el “Pep Guardiola” abans també tenia el Timbaler del bruc, el del Francesos, em sembla que se me'n va la pinça.Transito per diversos carrers i deixo el poble pel poliesportiu. Ara segueixo un conegut corriol que segueix prop de la via fins el polígon industrial de Santa Anna, ermita de Santa Anna de Claret, pels plans, prop de la sèquia que transitava ahir em duen al polígon de la Serreta, el travesso direcció S i pels plans del cementiri, riu d’Or i finalment arribo a Sant Fruitós de Bages. Agafo el bell camí de Sant Fruitós de Bages a Viladordis, guau... que bé que va la baixada, travesso la granja del Molas, uns bikers que venien de fer descens equipats amb proteccions, amb fan companyia un ratet fins arribar prop de la C55 i pel costat fins el polígon dels Trullols. Segueixo pel Tossal del Coro, font dels Capellans, estació Manresa Baixador ( Autobusos), museu de la ciència, les Tortonyes, i final a la politècnica.

Veig que amb paciència i més practica cada dia es fa més fàcil de rodar amb el patinet. Es pot destacar la facilitat que et dona per circular en vies urbanes ja que pots transita per la vorera o per el carrer. Estic molt satisfet de les possibilitats que amb dona mentre no puc anar amb la bici.

El recorregut es fàcil de fer amb bicicleta i sempre transita per camins, pistes i corriols, fàcils i ciclables, mai toca cap carretera amb trànsit. També tens la possibilitat de gaudir i fer turisme o bé un most a les poblacions “Sants” del entorn de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Santuari de Joncadella, Santpedor , Santa Anna de Claret, Sant Fruitós de Bages.

Les dades del recorregut a Wikilok

dissabte, 22 de maig de 2010

De Balsareny a Manresa seguint el canal medieval de la sèquia.

Avui a les 8 m’he arribat a Balsareny per tal e fer el Canal medieval de la Sèquia en Patinet

Desprès de començar a empentar el patinet i veure la fantàstica obra per la que transitava, pensava, qui deuria ser aquest arquitecte anomenat Guillem i Catà

Be en arribar a m’he posat mans a l’obra i a Wikipedia:
La Sèquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. S'inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m³/s. Fou autoritzada la seva construcció pel Rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum.
La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia. Seguir llegint.

Desprès del repàs a l’historia et dones compte de que, en 26 Km el desnivell es de 10,5 mtrs, ja deia jo que de baixada res de res i si a demes et trobes que han tallat l’herba i esta al mig del camí per transita cal empenyer de valent.

Una bonica experiència que cada any milers de vilatans d’aquesta contrada fem a peu des de Balsareny a Manresa al llarg dels 26 Km. La transèquia.

Les dades del recorregut Wikiloc

Mes informacio al bloc La Sèqiua de Manresa

dimarts, 18 de maig de 2010

Manresa Santpedor en patinet.


Ha estat la primera sortida de tarda dels darrers 2 anys. Això es deu a que ultimament m’he reincorporat a les activitats professionals. Les sortides entre setmana també han de ser, com molts, i com van ser durant molts anys, a última hora de la tarda. L’any 2009 i fins el mes d’abril, la meva situació laboral amb permetia de sortir qualsevol dia a qualsevol hora com els senyors.
He sortit de casa a les 6, el dia era espatarrant, sol i bona temperatura. Al llarg del recorregut he pogut saludar al company Pere Arenes que feia el seu entrenament. Cada dia que passa amb el patinet sembla que es fa més assequible, espero que mica en mica pugui fer bones sortides.
Recorregut: Manresa-Politècnica, torre del Vinyes, Gimnàstic, el Poal, camí del Casals, mas els Casals, mas el Rubis, Santpedor. Sortida de Santpedor pels aiguamolls de la bòbila, camí de l’Aubreda, camí del Coll del Hom i la sèquia, Comabella, Sant Iscle, fins el parc de l’Agulla. I novament Manresa.
Dades i traça del recorregut. A Wikiloc.

dilluns, 17 de maig de 2010

Un amic ens ha deixat.




A final d’abril, el dia 30, un dels pioners del cicloturisme a internet, promotor de la Web “ Cyclos Cyclotes”, Jean-Claude Allonneau. Participant en esdeveniments com "Tour Cyclotouriste", "Euro PN" i més aventures amb bicicleta arreu del món, promotor del "club del 650". Disortadament ens ha deixat.
Aprofito per expressar el meu més sentit condol a tota la seva família, amics i coneguts.

Tot seguit us deixo la carta que m’han fet arribar els companys del club "Les Amis du Tour Cyclotouriste FFCT"

Un ami nous a quittés. Versio PDF
Un participant lambda du Tour Cyclotouriste, une randonneuse « 650 » qui tranche avec les super machines les plus au top de la technologie du moment, et sur son porte-bagage arrière un ordinateur portable, un fanion avec en gros caractère « Internet ». A l’avant, deux grosses sacoches pendent de part et d’autre des roues de cette drôle de machine. Dubitatifs, les curieux prennent pari : jusqu’où peut-il aller ainsi accoutré ?
Il est très vite baptisé : « Internet » ou « clochette » (à cause de ces clochettes qui lui servent d’avertisseur) …
Le jour, il visite, interroge, photographie. Le soir, tard, alors que chacun a pu se reposer, se soigner, se restaurer, lui « Internet » rédige les textes, qui accompagneront les meilleures photos de la journée, transmet cette masse d’infos sur le serveur fédéral. Pour la première fois dans l’histoire fédérale une journée de randonnée devient disponible en temps réel pour tous ceux restés à la maison. Il peut maintenant penser à lui, se restaurer, se reposer. Il est tard, la caravane dort depuis longtemps.
Il a ouvert la voie, il aura été le pionnier, Internet fait aujourd’hui partie de la normalité, de l’évidence. Le Paris-Pékin en a bien profité pour le plaisir de tous … et pourtant ?
Rien n’aura été simple pour Jean Claude Allonneau. Il a dû, jour après jour, se battre contre l’hostilité du responsable de l’épreuve, qui ne voulait pas de cette intrus, Internet, sur le tour. Rien ne lui sera épargné pour l’empêcher de retransmettre ses textes et ses photos. Mais lui est tenace, convaincu que cette nouvelle technologie de l’information devenait indispensable, et qu’elle s’imposerait.
Reconnaissons-le et soyons reconnaissant à Jean Claude qui a signé une des plus belles pages de l’histoire fédérale : communiquer, faire savoir en temps réel à ceux restés à la maison, ce qui se passait du côté des parcours et des cyclos …

Rendons lui hommage, et que toutes celles et ceux qui l’ont rencontré, qui ont partagé avec lui sa passion du voyage, de la belle randonnée, témoignent et colportent la nouvelle : Jean Claude Allonneau nous laisse en héritage cette facilité via Internet, de voyager ensemble et de rêver aux destinations les plus lointaines.

Le seul Webzine consacré au Cyclotourisme.

diumenge, 16 de maig de 2010

Movilitat total.


Imatge de: Cyclops

En sortides per França, Setmana federal FFCT , en alguna ocasió havia trobat discapacitats que amb els braços feien anar un tricicle. Mai havia parat gaire atenció, fins que un dia, per motius de salut et trobes en dificultat per fer allò que tant t’agrada i penses, quina voluntat que tenen, bé, també es diu collons. Avui m’he recordat d’ells quan he obert el diari i m’he trobat aquest article. I no vull deixar passar l’ocasió sense fer-ne menció en aquest bloc. També des de aquestes ratlles vull donar tot el meu suport a aquest col·lectiu.

Movilidad total · ELPAÍS.com de Pepe Varela. en que es fa menció del jove Valencia Elies Soler va engegar l’empresa Rodem per donar solució al problema que els minusvàlids tenen per accedir i gaudir amb la cadira de rodes a mitjans com pot ser una via verda.

Aqui us deixo aquest retall.
RODEM és una jove empresa valenciana que va néixer amb la finalitat de permetre als usuaris espanyols de cadira de rodes el moviment per qualsevol tipus de terreny, Obrint les portes a activitats de temps lliure abans vetades per la inaccessibilitat i ampliant les seves fronteres de moviment. Principalment RODEM promociona l'ús de la bici, gràcies a la introducció de les Handbike (Cicles acoblables a la cadira de rodes) i busca estendre tant com sigui possible el seu ús en un país on la cultura de la bici aspira ara tímidament a igualar a les dels nostres veïns europeus. Seguir llegint

Enllaços relacionats: Batec.com


I Tambe aquests video.




Praschberger handbike from klubarbeit.net on Vimeo.

dissabte, 15 de maig de 2010

En patinet pel pla !


Ahir a la tarda vaig rebre la màquina secreta, Kickbike “esport max”. Després de muntar-la i posar la bossa al manillar avui era el dia de provar noves sensacions.

Després d’un lleuger esmorzar he emprès la sortida per les rodalies de Manresa. La volta pretenia seguir els camis o carreteres més plans possibles per tal de conèixer el patí i veure les meves limitacions on arribaven després de tants dies de està en un nivell mínim d’activitat física.
He seguit el carril bici cap el parc de l’agulla, només d’arribar a Can Font ja m’he adonat que aquí no hi ha canvi de marxes per pujar els repexons i per suposat l’he pujat empenyen. Segueixo direcció al polígon industrial Isidre. Poc abans he agafat el corriol que amb duria al nou pol encara en fase de construcció , fins prop de Santa Anna.
La meva idea d’arribar a Sallent l’he canviat per la de tornar. La nova manera d’avançar amb el patinet fa que treballis muscles poc habituals en el ciclisme o el caminar.
Mitja volta i he tornat per la Rosaleda, el bombers i novament a casa.
Ha estat una bona experiència. Exceptuant la dificultat que suposa una nova activitat, la resta ha estat molt gratificant, despertant el somriure dels altres vianants. La facilitat que et dona per circular, ja sigui per pista, camí, vorera, carretera.
Espero, els proper dies, poder seguir gaudint del patinet i anar agafant una mica de forma per l’estiu que ve i poder participar en alguna sortida.
Traça i dades del recorregut. Wikiloc

divendres, 7 de maig de 2010

Una maquina secreta!!!



Desprès de molt de temps de no poder seurem sobre una bici, el meu cap no pare de donar voltes i estic preparant un arma secreta. Llegint el bloc de Retos Juanes va fer la Transpirinenca en Patinet. Ja tinc la solució al meus problemes.
M’agradaria començar a sortir amb dues rodes màxim a final de mes , si no es amb bici serà amb patinet. “Kickbike”


Salut i bones pedalades i bon cap de setmana

diumenge, 2 de maig de 2010

Caminada. Entre les torres del Bages i “la sèquia de Manresa”.



Avui al llevar-me m’he adonat que estava com el temps, un xic alterat. Desprès de fer el ronço tot el dia, a mitja tarda ja no podia mes i cames per que us vull. A fer un tomb per las rodalies de Manresa.

El país esta impressionat com mai, un tapis verds arreu, l’aigua brolla pern qualsevol font. Ell pla de Bages no sembla el de sempre, sec i feréstec, gaire be es podria compara a la plana Cerdana. El sembrats de blat i ordi verds, roselles i mes flors per aquí i per allà. Tot plegat fa que puguem gaudir d’uns dies gaire be màgics.


Sortida des de la politècnica, cerco el camí que segueix un ramal de la sèquia, i per sota la Torre del Vinyes , pont llarg, Santa Susanna, Cal Ferrer del “Team Poal”.Sota mateix del Turó del Pepus e tornat a seguir un altre ramal de la sèquia fis trobar l’antiga via del tern. Les torres del Bages, un del masos mes impressionats de la contrada , encara que esta molt malmès. Segueixo pel torrent fondo, els Casals, mas Graner, Comabella. Ara el canal medieval de la “sèquia de Manresa” ja per acabar, travesso Sant Iscle, El parc de l’Agulla, Can Font amb la seva sínia i ja som al punt de començament.


Un recorregut molt senzill que m’ha permès de gaudir de la tarde, així com l’exultant i cofoia natura.

Les dades del recorregut a Wikiloc.