Quan el Joan em diu: dissabte a les 8 del matí a Valls de Torroella: Vaig haver de situar-me, entre Súria i Cardona.
Ens trobem el Ramon , Joan i jo i comencem l’excursió del dia. Es tracta de seguir la traça que el 25 de abril de 2010, els Amics de la Moto de Valls de Torroella, van organitzar i varem anomenar “Racons del Passat”.
A primera hora del matí el dia és fred i amb boira. Seguim la traça fent petar la xerrada,. El camí sempre marxa cap amunt, fa fred, la boira no deixa veure l’entorn, travessem prop de masies perdudes al mig d’en lloc. Comentem com deuria ser de viure altre època en un mas tot sol.
El Joan que coneix el camí proposa d’esmorzar al final de la primera llarga pujada. Axí ha estat, aprofitem que comença de sortir el sol i ens entaulem cadascú a la seva manera per cruspir-nos els corresponents entrepans, variats, l’un de llonganissa de Vic, l’altre de truita paisana i l’altre ves a saber.
Seguim ara ens comencem a treure una mica de roba doncs la boira ha deixat lloc al bon dia. Travessem pel bell mig, el majestuós mas de Claret de Caballers. Seguim ara el Gr ara un camí dels d’abans, ara una pista acabada d’arreglar i sempre pujant de valent ens deixa gairebé sota Puigdellívol el cim del Bages.
Seguim per sota de la carena de la Serra de Castelltallat, sempre amb vistes del Pirineus, Port del Compte, Serrat del Vert, Serra d’Ensija, Pedraforca, Rasos de Peguera, La tosa , i mes al fons el Cadi . Gràcies a l anticicló, les vistes que ens ha regalat l’excursió, són tan fantàstiques, quina sort de poder-ne gaudir , l'esforç ha valgut la pena. Fins i tot algú va posar-hi un banc per reposar de l'esforç i contemplar el paisatge.
Ja comencem a baixar per tal de retornar al punt de sortida, la baixada és impressionat amb fortes pendents. Un gran grup de caçadors estan vetllant el pas del senglar al llarg del nostre camí.
Quan ja gairebé s’acaba la sortida podem gaudir del impressionat Coaner al mig de la vall.
Per acabar un corriol que no podia faltar, amb rentabicis inclòs, travessem 6 vegades la riera.
Comentaris
La zona que sigui més solitària i desèrtica.
Felicitats pel blog i la web.
Alforges
Monegros, no conec gens la zona, segur que la zona dona molt de si.
Per proximitat et recomanaria la zona de la Franja entre Aragó i Catalunya. L’any 2008 amb el Toni varem gaudir 3 dies de setmana Santa a la zona , si et pot interessar et deixo l’enllaç
thttp://cicloturisme100x100.blogspot.com/2008/04/setmana-santa-2008-per-les-comarques-de.html
Salut.