Aquesta excursió l’hem dut a terme el Joan, el Ramón, i jo mateix, els dies 19 i 20 de Març de 2011
Primer dia. Manresa Vic
Enfilem direcció de Viladordis per seguir el trajecte marcat amb la fletxa groga típica del camí, avui com els pelegrins d’abans el fem de torna el camí. Ben aviat som a St. Benet de Bages. Al seguir prop del riu ja ens hem enfangat. Tot seguit som a Navarcles, seguim cap a les Tapies i a l’alçada de CanVila, un conductor que està posant fi a una nit de festa ens dóna un ensurt, no ha estat res però et deixa regust amarg.
Artés, parada per tal d’esmorzar. Seguim per Salabernada, per tal de no passar pel gual de la Riera Malrubí després de les pluges , seguim per la Careta, Rojans , el carrer de peu Calço. Entre tot això, el dia esdevé t’autèntica primavera i ens comencem a desfer de les peces d’abric que duiem de bon matí. Travessem San Miquel, Collet de Sant Pere sota el Puig de la Caritat fem la foto de fi de pujada.
L’Estany. Avui no hem passat de llarg com la darrera vegada, avui aprofitem per seure’ns i dinar, renoi quin dinar entre l’amanida, l’embotit i la sípia ressuscita els morts. Tornem-hi que no ha estat res. Sortim del Estany de baixada, una il·lusió doncs al cap de poc comencem a pujar de valent, i en algun moment ens cal d’empènyer les nostres bicis del fort pendent que ens du a travessar el Serrat dels Dacs. En un obrir i tancar d’ulls l’entorn ha canviat totalment, ara estem dins l’obaga i la vegetació no té res a veure a la que trobàvem al llarg del matí, els roures hi són molt presents. Després de pujar toca... això, encara que el camí es un xic malmès i no es pot perdre l’atenció. Havia previst fer una parada per apagar les espelmes del meu aniversari, i així que he trobat un indret adequat he aprofitat per bufar-les i demanar molts desitjos, un segur que l’endevineu. Arribem a la riera de Muntanyola que hem de travessar , jo aprofito per remullar-me els peus. Som a la zona esportiva de Santa Eulàlia de Riuprimer, ara seguim costat del Meder, i un cop em passat Sentfores, el camí esdevé un corriol molt ben endreçat per gaudir-ne tan a peu com en bici.
Vic. Directes al alberg on teníem la nostra habitació, ens arreglem i sortim a fer un petit tom i aprofitem per cercar queviures que demà ens caldran per esmorzar. Sopem al mateix establiment i ben aviat a dormir per tal de recuperar forces. Si el fet de roncar és normal, la nit ha esta de lo més normal.
Pots veure les fotos del dia pel Joan i escrit al bloc de Team Poal: Camí de St Jaume Manresa Vic
Segon dia. Vic Girona.
Jo pensava que no caldria però si, finalment ha sonat el despertador del mòbil. Ens llavem endrecem les nostres bosses i anem a esmorzar abans de sortir.
Travessem tot Vic direcció E. Primera parada al pont d’en Bruguer a fer la foto, torre de Morgades i Folgeroles a la plaça en aturem a fer la foto al monòlit del Mossèn Cinto . Ara comencem a pujar de debò, anem per la Font Trobada on coincidim amb la caminada popular de Roda de Ter , anem per sota del Puig Tinyós pel Torrent de la baga fins arribar a mas de Collsameda i finalment el Coll Samneda. Ara baixem fins a Vilanova de Sau on fem una parada. Sortim de Vilanova de Sau seguint les senyals del GR 2 que per un entretingut corriol ens du al mirador de S Romà de Sau sobre del pantà. Aquí es pot baixar de dues maneres o amb la bici al costat per escales com és el nostre cas, o bé seguint la cra., jo segur la propera vegada baixaré per la carretera. A la mateixa presa trobem el camí tallat per una porta, la passem com podem i seguim avall, al final de la baixada ens adonem que per l’altre banda del pentà baixa la Cra. 
Som a la cua del Pantà de Susqueda, seguim un camí, que a mitja altura va resseguin la vora del Pantà , molt bonic el camí i les vistes tan al pantà com als cingles de Tavertet al fons. De tota manera és molt llarg i es tornan empallegós i al final tens ganes de que s’acabi.
Deixem enrere el camí i ara de baixada ens dirigim per la carretera a la represa del pantà del Pasteral. En arribar a can Salero ens aturem a fer un plat combinat ja que les nostres forces han minvat al llarg del dia.
Seguim els darrers quilometres per la famosa Via verda del carrilet entre Olot i Girona fins la fi del nostre recorregut l’estació de tren de Girona.
Totes les dades del recorregut a Wikiloc
Comentaris