Viist a Wikilok Anibal
He recorregut els gairebé 1000 kms. que separen els dos mars entre el Mediterrani i el Cantàbric pel Sud de la gran Serralada Pirinenca. En els dies que m'ha costat fer-ho no he vist a cap dels personatges que descriu Herodot sobre la llegenda dels Pirineus. El que si que he vist és a moltes gents esforçades perquè els que decidim endinsar-nos en aquesta aventura ho fem amb les majors garantia d'èxit. Si a això li afegim que la nostra preparació física i psicològica és cada vegada mes completa. Que les nostres bicis són cada vegada mes resistents, lleugeres, comodats i eficients i que els camins estan cada vegada millor, podrem dir que la travessia mes prestigiosa d'Espanya és mes accessible i aquesta devaluada pel que fa als nostres antecessors. Almenys aquesta és la meva impressió desprès d'haver-la recorregut sencera i haver-me assabentat que ja hi ha els qui la fa corrent en 8 dies: Clica
En tot cas els Pirineus són els Pirineus i he decidit que La Transpirinenca no faltés en la meva palmarès.
Per a això m'he endinsat en els boscos foscos de Parcs Naturals considerats "Joies Naturals" del mitjà ambient, vist animals que no veuria als carrers de la meva ciutat, passat per pobles encantadors, pujat i baixat ports de mes de 20 kms, begut en fonts que solament veure-les sadollaven la meva set i conegut persones que les recordés sempre. He recorregut camins que han estat i són les artèries del progrés i la cultura de les diferents civilitzacions. Gaudint de les millors cuines que trobava i interessant-me de la cultura i tradicions populars. En definitiva és un viatge inoblidable que aconsello a tots els indecisos
Per seguir llegint clica. Tambe el sensacional reportatge de Pablo Fernández Munyoz al seu bloc Transpirenaica en BTT
Comentaris