dilluns, 30 de maig de 2011

Dos dies entre el Lluçanès i Bergadà.

Catllràs


Cada dia ens apropem a  les vacances i per tal d'anar ultimant detalls, equip, alforges, porta paquets, farmaciola... emprenem una nova sortida de dos dies.

Per tal d'esquivar la calor ens endinsem a les veïnes comarques del Osona  subcomarca del "Llucanes"  i el Bergadà a la serra del "Catllaràs" I Hem retornat a Manresa seguint la ruta de les colònies PRC 144

Aquesta sortida l'hem fet en dos dies.
Primer dia. Manresa, Sallent, Navàs, Prc 144 ruta de les colònies, Riera de Merlès. Sta. Maria de Merlès, Cobert de Puigcercós, St. Jaume de Frontanyà, Borredà.
Segon dia. Borredà, Vilada, St. Romà de la Clusa, Mare de deu de Falgars, St. Júlia de Cerdanyola,  Guardiola de Bergadà, Cercs, Berga, Cal Rosal, PRC 144 Ruta de les colònies, Gironella, Navàs, Manresa.
PR C 144 Ruta de les colònies

Descripció. Sortida de Manresa fins a  Sallent on hem quedat amb en  Ramon  i en Joan. Pel camí de l'Alou arribem a Balsareny. Seguim l'antiga via del tren, que per sota del famós Castell i damunt de la resclosa dels Manresans ens du a Navàs. Aprofitem per esmorzar.
Comencem a seguir la ruta de les colònies des de l'Ametlla de Merola, al llarg del Llobregat , prop de Cal Vidal  ens desviem cap a trobar la riera de Merlès.  Seguim prop de la riera ara per un costa i ara per l'altre. Trobem els senyals del GR 4 travessem Sta.  Ma de Merlès,  ara es el GR 1, el càmping de Merles. Som a Cobert de Puigcercós, dinem i reposem doncs ja fa algunes hores que pedalem.
Desprès segui riera de Merles fins  que es converteix en petites rieres que li aporten l aigua. Ja som a La Mare de deu del Oms,  a St. Jaume Frontanyà. Seguim la carretera que ens baixa en un moment a  Borredà on tenim previst d allotjar-nos, sopar i veure el Barça.
Pont medieval de Gironella

Esmorzem i tornem a pedalar. Comencem  de baixada fins a Vilada en arribar ja ens desfem de la roba dons la pujada que ens espera es força llarga fins a St Romà de la Clusa, aprofitem per omplir d aigua i seguir pujant fins la Collada de St. Miquel. Aquestes alçades, les vistes panoràmiques ens deixen gaudir d'un entorn fantàstic, el Pedraforca  majestuós a tocar. Anem cara avall i passem per  Falgars, Sant Júlia de Cerdanyola, Guardiola de Bergada. Un km de carretera ens apropen a Cercs on tenim pensat de dinar a Cala Bòrnia. Ara agafem el traçat de carretera antiga  i arribem a Berga que travessem pel bell mig anem a par a la plaça de la Patum. Ràpidament som a cal Rosal on comencem a seguir la ruta de las colònies PR C 144. El camí esta ben fresat i net dons  el dia 22 de Maig  va tenir lloc la  14 edició d'aquesta popular caminada i pedalada. A Puig-reig la deixem dons el tram ja el varem seguir de pujada. Novament Navàs, Sallent i Manresa.



El Joan ens ho explica a Santpedor Borredà Santpedor 1ª Etapa.i tambe 2ª Etapa

Al llarg del recorregut hem seguit els senyals  vermelles i blanques d’alguns GR com:
GR 241- Borredà Borredà


Fotos de la sortida a l'enllaç

dimecres, 25 de maig de 2011

Volta plana al pla de Bages.


Amb la forta calor que tenim els darrers dies, tenia ganes de fer un tom sense cap dificultat per tal de fer anar les cames i escampar la boira.

Això es el que ha sortit. Un recorregut pla, pla,  pel pla de Bages. Entre: Manresa, Juncadella, Santpedor, Sallent, Cabrianes, La Botjosa, St Fruitós de Bages i Manresa.

Volta molt fàcil i plana per fer qualsevol que tingui ganes de gaudir d'un tomb amb bici. El recorregut transita per camins, camins rurals asfaltats. Apte per qualsevol tipus de bici, BTT, BTC

Ull. He  travessat el Llobregat per un pont que han fet sota del eix per les obres, al paratge de la Butjosa,  es possible que el tornin a treure.
Recorregut a Wikiloc.

dilluns, 23 de maig de 2011

GR 176 Ruta de les 20 Ermites Romàniques. 1ª part - Navàs Puig-reig.

Sortida Wikiloc  des de Navàs el Joan Totof, el Joan BTT i l'Enargitsuga. L'intenció es seguir el recorregut del GR 176 també anomenat de les 20 Ermites.
Castelladral

El passat cap de  setmana, 14 i 15 de Maig es va dur a terme la XXIV marxa romànica de resistència de Navàs, organitzada pel CE Navàs. Això ens ha permès de seguir els corriols pels que transita aquesta marxa de forma immillorable

Degut a les les nostres capacitats hem decidit de partir el recorregut en dos etapes, i també, per tal de poder  fer de bons ciutadans i anar a votar a les eleccions municipals.
Coriol al GR 176

Aquesta part del recorregut entre Navàs i Puig-reig  em intentat seguir el traç de la caminada del recorregut de 2011 que es va dur a terme fa just vuit dies.  S'han desestimat els corriols que en bici eren impracticables, ja sigues per fortes pujades o baixades impossibles i s'ha buscat alternatives ciclables. Això ha estat possible gracies a les experiències que en Totof tenia del recorregut, i dels traços que altres beteteros havien penjat a Wikiloc. El tram que hem recorregut es 100 x 100 ciclable, combinat camins, pistes rurals asfaltades i molts i molts corriols.
Riera Navel

Al llarg del recorregut hem pogut fer molt esport dons es força exigent, hem gaudit d'uns entorns desconeguts i fantàstics com la Riera de Nàvel, baixades quasi be impossibles com la de la Obaga Negra, corriols entretinguts  i finalment hem transitant per les ermites Romàniques de : Sta Ma de les Esglésies, St. Cugat de Racó, St Miquel de Castelladral, Sta.. Fe de Valldeperes, St Esteve de Pujol, St Martí de Balaguer, St Joan de Mondarn, St Miquel de Fonogedell,  St. Sadurní de Fonollet, St Marçal de Puig-reig.
St Miquel de Fonogedell

Del recorregut cal destacar que encara que transita  per molts indrets, que tot i ser habitats, per aprovisionar-se d'aigua  cal de demanar-ho algun que altre mas. Això ens ha permès de conèixer un xic els estadants dels masos que ens hem adreçat i que mol amablement ens han avituallat d'aigua.

Podreu trobar tota l'informacio al Bloc GR 176 Ruta de les 20 ermites.
I també al Web del centre excursionista Navàs.

Traça i dades  a Wikiloc.

dissabte, 21 de maig de 2011

Volta a la Plana de ponent. 4 De Cervera a Guissona

Guissona Plaça
Ja fa algun temps que vaig penjar aquest bloc Tres recorreguts cicloturistes per Catalunya, i un d'ells, " Una Volta per la Plana de Ponent". Fa uns dies que repassava les sortides possibles  de 3 a 6 dies,  al veure l'etapa nº4 d'aquest recorregut vaig pensar que estaria b de fer-la amb una sortida circular.
Desprès de cercar a Internet, veig que  la ruta "Els Castells de Segarra"  amb du entre Guissona i Cervera, Eureka el circuit tancat. Aquest divendres desprès de plegar de la feina he anat a fer-la.

L'etapa discorre per les comarques de la Segarra i Anoia.
Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani, les masies i les petites poblacions i ofereix algunes raconades de gran bellesa i serenor. De fet, l'entorn és tant semblant que la meitat nord-occidental de l'Anoia per on es passa reb el nom d'Alta Segarra.

Castellmeià
Les poblacions per las que travessa l'excursió Sant Guim de la Plana, Castellnou de les Oluges, Montfalcó Murallat, la Rabassa, Sant Guim de la Rabassa, a Sant Guim de Freixenet aprofito per dinar  cala Maria, Sant Domí, el castell de Santa Maria, l'Astor, Pujalt, Sant Ramon, Portell, Vicfred.

Del verd al groc
D'interès. Montfalcó va ser una fortalesa important, tant per als sarraïns com per als cristians. Ara constitueix una petita però magnífica vila closa emmurallada, del s.XI, un conjunt urbà peculiar, gairebé únic a Catalunya. Entre ametllers i extensos camps de cereals hi ha La Rabassa, amb una església dedicada a Sant Cristòfol, Sant Guim de la Rabassa, Santa Maria de Freixenet i Sant Guim de Freixenet. Més endavant es pot veure Pujalt, amb un evocador nucli vell de carrerons i placetes, l'església de Sant Andreu i les capelles de Sant Ponç i de la Concepció.
Font de S. Guim de la Plana
A Vicfred hi ha el castell alçat l'any 1079, que es pot visitar per contemplar les col·leccions de pintures i porcellanes. Sant Guim de la Plana té un conjunt urbà molt bonic presidit per l'església de Santa Maria i el castell.

Plans d'en Bali

Finalment, a Guissona, població molt dinàmica que ha crescut molt a partir de la indústria agroalimentària impulsada per la seva cooperativa, cal veure-hi la plaça Major, porticada, l'església neoclàssica de Santa Maria, el carrer de l'Om, el magnífic portal de l'Àngel, el Museu Eduard Camps

Traça i dades del recorregut a Wikiloc.

dilluns, 16 de maig de 2011

Ruta del llobregòs. La Segarra


Claret
La vall del Llobregós, situada al centre geogràfic de Catalunya –prerrogativa del santuari de Pinós-, constitueix un "microcosmos" unitari delimitat per un curs fluvial, però que actualment es troba en l’òrbita de quatre comarques diferents: L’Anoia, el Solsonès, la Segarra i la Noguera.

Sta. Ma de Claret
          Amb restes de poblament que daten de l'època prehistòrica, aquesta zona va ser ocupada pels musulmans al segle VIII i conquerida definitivament pels cristians al segle XI. L'any 1035 el comte Ermengol II d'Urgell començà una campanya bèl·lica que havia de consolidar una línia fronterera defensiva al llarg dels rius Segre i Llobregós, que comprenia  els castells de la vall de Meià, el de Ponts, el de Ribelles i els de Sanaüja, Biosca, l'Aguda de Torà i Castellfollit, quedant fixada, d'aquesta manera, l'anomenada línia defensiva del Llobregós.

Torre d'Ardèvol
Val a dir que finalment, en allunyar-se el perill islàmic les fortaleses quedaran com a nuclis de domini senyorial durant tota l'Edat Mitjana i s'endinsaran als segles moderns en plena activitat. De la mateixa manera, l'extensió dels cultius, un moviment de preus de tendència alcista i uns costos relativament baixos de les explotacions, va possibilitar que l'agricultura catalana i la renda de la terra fessin un salt endavant important al segle XVI. Així doncs, en aquest marc de prosperitat, els castells esdevindran palaus, com el deliciós –i malauradament en perill- castell d’Anfesta, alhora que el creixement econòmic i poblacional també es reflectirà en la construcció dels grandiosos temples gòtics de Sanaüja i Torà.

Llanera


Castell de Llanera
En canvi, el segle XVII està marcat per la guerra dels Segadors, que coincidí amb èpoques d'extrema secada i misèria generalitzada, de manera que el redreçament econòmic no arribarà fins al segle XVIII, després de patir encara la guerra de Successió. Durant tota l’època moderna les poblacions del Llobregós mantingueren una forta dependència senyorial, des de la pertinença al ducat de Cardona en el cas de Pinós o Torà, fins a la dependència bisbal de Sanaüja, on hi sojornaba el bisbe d’Urgell. També en aquesta època es configurà el mapa diocesà actual, segons el qual les poblacions del Llobregós pertanyen a tres bisbats diferents: Als extrems, Sanaüja –amb Vilanova de l’Aguda- i Calonge pertanyen respectivament als bisbats d’Urgell i de Vic, mentre les altres poblacions formen part del bisbat de Solsona, creat a finals del segle XVI.

Torre de Vallferosa
Així doncs, des dels primers assentaments prehistòrics, la línia fronterera a l'Edat Mitjana, les xarxes de molins i l’extensió massiva del cultiu cerealista després de la fil·loxera –les parets de marge formant bancals perduren com a record de l’antic cultiu de la vinya i l’olivera-, el riu Llobregós ha determinat una geografia, una activitat econòmica i fins i tot una manera de construir, des de l’isolament de les masies fins als nuclis urbans perfectament consolidats. Però la Vall del Llobregós també és la seva gent, les seves festes i tradicions, suculents productes artesans, les activitats quotidianes i el pas del temps... Temps històric més enllà del mite, però temps real d’un territori amb passat, però que no vol renunciar a tenir presència viva en el futur
Tota l'iformacio de la vall del Llobreòs polsa l'enllaç

Tombes  segle IX i X
El Joan tambe i era.
Traça  a Wikiloc

diumenge, 15 de maig de 2011

Les rutes a la Segarra

Per veure la Ruta del Llobregos Clica
LA SEGARRA, SENSE PRESSES.


El paisatge de la Segarra es caracteritza per la seva ruralitat. Però, en comptes de l’exuberant varietat de conreus i productes de la Catalunya humida, la Segarra és un país en què el blat ha anat substituint el policultiu tradicional de tipus mediterrani que hi havia antigament, del qual alguns camps de cereal anomenats “vinyes” recorden com era la comarca en el passat. La Segarra sorprèn el visitant per la seva aspror de país sec, com seques són les pedres amb què es van fer els bancals, cabanes i pletes, veritables obres mestres de l’arquitectura popular. 

Tanmateix, si la Segarra contrasta amb altres contrades del país, per ventura més exuberants i variades en conreus i productes, ella mateixa és una terra de contrastos. Així, mentre a l’hivern són freqüents les gebrades i a l’estiu les calorades intenses, la primavera i la tardor són èpoques de temperatures agradables en què el visitant, a més, pot descobrir dos paisatges completament diferents lligats al cicle vegetatiu del blat: el verd primaveral intens i tots els tons tardorals de l’ocre.

El paisatge rural de la Segarra s’adiu perfectament amb el seu patrimoni històric. Un patrimoni fet d’edificacions modernistes, de castells-palau que competeixen entre ells en ostentació, de grans santuaris i de petites capelles, de cases humils encabides en llogarets tancats sobre ells mateixos en forma de vila closa, d’antigues ciutats romanes, d’austeres torres de guaita de l’any 1000 i d’antics poblaments islàmics de quan les terres de la Segarra foren la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans.

Per tot això, la Segarra és un país diferent i alhora divers, amb una bellesa intrínseca que satisfà els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències. Recórrer la comarca a peu o en bicicleta és la millor manera de trobar-les.


Seleccioneu la ruta: Turons Torre de Vallferosa Torres de guaita Dels Romans De la pleta Del monestir Dues valls Cercavins Castells del Sió Castells del Doll 



Vist al Consell Comarcal de la Segarra - Web de Turisme

dissabte, 14 de maig de 2011

Volta al Pla de Bages

Alzina monumental del Mas Pujol

Les predicció meteorològica ha fet que fem una sortida als voltants de Manresa. Per això hem per això amb en Joan hem anat a fer el recorregut no 1 del Bages en BTT Volta al Pla de Bages.
Les torres
Corriol
A primera hora del mati ens trobem al parc de l'agulla. Seguim la Sèquia fins a Comabella, d'aquí cap a Joncadella, seguim el camí quens permet arribar a St Martí de Torroella sense passar per la via. Mas Cots, la riera de Bellver que travessem dos cops a gual, anem trobat nassos prop del camí, Filosa, Vallbona, som a Santpedor. Sant Miquel, sortim pels aiguamolls de la bòbila. Ara toca el Pr, i ja som al Coll. Un dels trams mes bonics i recomanables de la sèquia. Per la Corbatera ens endinsem a Cabrianes, Berengueres, Magrans. Ja som vora Artés i anem fins L'alzina monumental del Mas Pujol, anem fen el nostre recorregut, Canet, el camí que volíem seguir per anar a Les Torres es ple de herba i Narcisa, continuem pel del pla que ens du a San Hilari Vell. Prop de Can Vila fem la xerrada amb el Jaume, aventures de jovent, quant de temps. Seguim cap a les Tàpies,
Les Tapies
sense baixar a font doncs no tenim gaire ganes d'empènyer la nostra bici. Travessem les Tàpies. Ara fem una variant de collita pròpia i en lloc de segui el llibre del Josep Ma Ferrer, anem seguint el Camí de Sant Jaume fins el Llac de Navarcles i St. Benet de Bages. En entreteniment comentat la jugada amb un acolla de Balenyà que estan provant remolcs a la bici per anar a fer el Camí el proper mes de Setembre. Reprenem el camí seguint el Llobregat. Les rimes, Viladordis, el Grau i novament Manresa.

Llac de Navarcles

La sortida Esdevé forca entretinguda dons, doncs entre el verd que encara envaeix domina el pla de Bages. Cal ressaltar que transcorre per paratges diversos, la sèquia, la Corbatera, els Aiguamolls de la bòbila, la font de les Tàpies, el llac de Navarcles i el Llobregat. Seria recomanable per fer sense preses i gaudir dels diferents indrets.
El Joan també i era.




Des de el meu iPad

diumenge, 8 de maig de 2011

Entre les comarques de l'Anoia i el Bages

Montserrat des de St Pere

A mesura que van passant els dies ens anem engrescant i  les sortides son mes llargues a fi de que s'assemblin am,b les podrem trobar-nos a la sortida que volem dur aquest proper estiu, 60 Km diaris i 1500 m de desnivell.
El Ramon al corriol  de la riera de Guardiola
Am el Ramon a les 7 sortim de la Politècnica, i anem fent-la petar i nem passant els diferents indrets que ens trobem al llarg del camí. El Guix, Viladordis, les Mercetes, Can font de Cirerenc, Castellgalí, i al  mas Planoi ens aturem a fer el cafè que no hem fet a primera hora, el GR 4 fins cal Estevenó. Seguim la carretera què ens du a Marganell, som sobre el trac del Bages en BTT recorregut 18 Volta a Montserrat, però el sentit es al reves.  A cal Mossarro comencem a pujar de valent i  cal desfer-se de la roba d'abric   deixem enrere les cases del Masacs i arribem a la Cra que ens dura al coll de can de Can Maçana.
Riera de Guardiola
Ens trobem les famoses senyals grogues del cami de Sant Jaume al Bages  i comencem a baixar, deixem la visio del Bages i ara ens  trobem  plana del Anoia. Sant Pau de la Guardia, el GR 172, seguim baixant i passant per grans masos que fins avui eren totalment desconeguts, Cal Soteres, Cal Moset, dal del turo es veu el Castell de Castellolí, i finalment de resquitllada arribem a Castellolí.
Pipirip
Ens aturem sota una gran Alzina per tal de fer un most que ens ajuda a recuperar-nos de les hores d'esforç.
Sortim de Castellolí per una molt bona pista que va marxant per costat del torrent de Cal Tardà, arribem al mas i la plana de Can Tardà. Un colla de masos molt endreçats,Can Serra, Can Jaumot, cal Mendez. El camí fa unes siges sages i un pujar i baixar per tal de anar travessant algunes rieres de la zona, un cop passat Can oller trobem la carena que anem seguin. Retornem al Bages  i de forta baixada, cal estar atent doncs molts rocs fan la baixada delicada. La riera de Guardiola ens fa gaudir d'Un sensacional corriol. En enfilem fins a Codorniui tornem a seguir ara la Riera de Comasua fins a Sant Salvador de Guardiola, el raval del Sellares, al Pladesanç ens envaeixen els dubtes, passarem per les obres del Eix Diagonal?, de seguida s'aclareix i cap problema un petit túnel ens deixa passar còmodament. Ja som a Salelles,  cal Lluís , Suanya i pel Pont Nou retornem al punt de sortida.
Podeu veure les dades i traça del recorregut a Wikiloc.

diumenge, 1 de maig de 2011

Ens enfanguem?. Pel Lluçanès

St. Marti de Serraima  els núvols de la tempesta




Aquesta darrera setmana, que les tardes, la meteorologia ens ha entretingut amb bones tronades i desprès el conseqüent ruixat. Dijous quan estava plovent a bots i barrals, he enviat un SNS als companys "Qui s'enfanga el dissabte", rebo la resposta del Joan "Jo si vols tot el dia". Ep. Cal fer les pertinents consultes per respondre, aquest cap de setmana es la Fira d'Artés i .... I ja divendres la meva resposta es "anem a dinar a Perafita" rebo la resposta "on es Perafita". Al llarg de la tarda he agafat l'arxiu de traces per tal de fer-ne una que s'avingui amb lo que volem, al final ha sortit quelcom semblant a la que hem dut a terme i que vos descric a continuació.



El lluçanès
A les 7 de mati carreguem la bici a la furgoneta del Joan i cap Avinyó falta gent. Comencem a pedalar al es 8 i ...El Joan ens ho explica al bloc de Team Poal
Riera del Sorreig

Volta força llarga i entretinguda. Sortim d'Avinyó seguit camins dels d'abans, (Bages en BTT). Arriba a Oristà per trialera forca tècnica. Sortim d'Olost seguint els senyals del recorregut del  BTT Lluçanès. La riera del Sorreig, punt on coincidim amb forces amants del BTT. Perafita per dinar a Can Pensiró, també es pot menjar una bona coca. La Blava, Santa creu dels Joglars, tornem a seguir els senyals dels recorreguts del centre de BTT. Arribem gaire be a S Pau de Pinós. Aquí seguim el GR-4 que ens dura, passant per St. Miquel de Terradelles, a la Portella i Avinyó.






Alguns detalls de l'excursió. Llargada suficient per passar un dia sencer de BTT pel Lluçanès. 
El recorregut transita per moltes i variades poblacions, Oristà, Olost, S. Boi de Lluçanès, Perafita... lo que permet d'aturar-se i gaudir-ne. 
Diverses possibilitats d'esmenar el recorregut en cas de mal temps, averia i altres problemes, aquest a esta el cas quan a S Martí de Terradelles la pluja ha fet acte de presencia i a la Portella em decidit anar de dret fins Avinyó per la carretera. 
Punt de avituallament amb serveis de restauració a mig camí. Perafita
Totes les dades traça i recorregut a Wikiloc.