10e Tour Cyclotouriste FFCT 2004
20 Juny al 10 Juliol 2004
Dades Tour:
Durada: 21 dies
Participant 140, 15 dones i 125 homes.
Distancia recorreguda 3.214 Km
Màxima dia 222 Km, etapa 21 entre Cussac i la Rochelle
Mínima dia 98 Km, etapa 12 entre Boneville i Albertville
Mitjana dia 149.7 Km
Temps emprat: 148 h 43 m
Màxim dia, 10h 13 m. Etapa 13 Entre Albertville i Alpe D’Huez
Mínim dia, 5h 25 m. Etapa 4 entre Compiege i Tinquex
Mitjana diària: 7h 10m
Velocitat Mitjana 21,25 Km/ h
Ascens: 36.200 m
Màxim ascens dia. Etapa 13 entre Albertville - Alpe D’Huez 4.425 m
Mínim ascens dia. Etapa 2 entre Tohuars - Chapelle de Saint Auben 855 m
Ascens Mitjà 1723
Meteorologia:
Temperatura: Mínima 6º, Màxima 34º. Mitjana 20,5
Sol: 5/6 dies
Pluja: ocasional 14 dies, pluja tot el dia: 2
Vent fort 3 dies, cada dia a partir de migdia (especialment al descens dels colls).
Boira 1 dia. Coincidint amb la temperatura mínima Etapa 19 Saint Fluor - Egletons ( Pas de Peyrol)
Resum del recorregut:
Costa atlàntica, vall del Loira fam osa per els seus castells, Bretanya, Normandia ( Ruta PBP), Paris, Champagne (Reims), Ardenes, Vosgues, Jura, Genevois, (Ginebra), Alps, Alps Marítims, Provença, Monts du Cantal, Limousine.
Els colls (26)
El famosos: Madeleine, Glandon, Alpez d’Huez, Sarene, Lauteret, Izoard (2360), Vars
Els altres: Chipotte, Peutet, Faucille, Aravis, Saisies, Saint-Jean, Garcinnets, Sagnes, Pigiere, Voltigeur, Macuegne, Valousis, Croix Bertel, Entremon, Eylac, Pas de Peyrol, Neronne, Lestards.
Experiències.
Sortir 21 dies seguits. I pedalar duran més de 6 h cada dia. Hi ha dies que no sortiries a pedalar, però és la teva voluntat que et fa superar i hi tornes. Quan has superat els dies difícils, al final t’hi acostumes i pense s que ja s’acaba, que encara podria durar més. El Tour forma part de tu i tu realment formes part d’el Tour.
Rodar amb vent fort a favor 40 / 45/ Km H: com deia un company Belga El Velo ( Bicicleta) és com anar en veler s’ha de saber gaudir del vent quan es bo i patir-lo.
Creuar un camió amb vent a favor. En creuar el Camió la massa d’aire en contra que desplaça el monstre de 50. Tn. et produeix un fort impacte d’aire al pit que sembla que et vulguin arrencar de la bicicleta. Cal anar amb molt de compte en creuar-se amb camions.
Rodar amb vent fort de costat i en contra, les bicicletes semblava que estiguéssin fent una gir constant, inclinant-se al costat del vent fins haver d’arribar a parar pel perill que representa.
Fer 3 ports el mateix dia, durant 3 dies seguits, acumulant 4.500 metres el primer, dia 3.500 el segon 3.000 el tercer. El respecte d’acabar a L’ Alpe d’Huez va fer que el dia més fort ens reservessin forces fins al final. L’endemà que tot era bufar i fer ampolles ( això ens pensàvem). El més difícil ja havia passat: i va resultar que no. Havia passat el més famós, el més difícil va ser acabar aquesta segona etapa d’Alps va ser molt mes dura que l’anterior, potser degut al desgast de forces del dia abans i que el mateix dia també vam fer el cim de l' Izoar, 2360m.
Postra de Mende: Desp rèé de 145 Km amb 2300 de desnivell a la vista de Mende, a uns 2 Km de l’arribada, ens van desviar cap a la carretera anomenada el Tour de Mende. Es tracta d’ una volta de uns 8 Km amb 3 de pujada, 3 de baixada i 2 de pla. En 3 Km es fa un ascens de 450 m amb unes rampes de 16 /20 %
. Va ser una experiència infernal. Tots el participants ho recordarem sempre. Crec que és on l’ Indurain va començar a perdre el que tenia de ser el seu 6è TourRodar en formació 2 files de 10 / 15 duran hores. És un sistema, si no et conviden a passar a fer relleus el que cal es quedar-se a remolc i anar fent. És prohibit que en els grups es circul.li en un front de més de 2 amb un màxim de 15/ 20 ciclistes a fi de no crear problemes amb la circulació dels altre vehicles. Si la carretera té molt de trànsit no es circula en doble fila, es va en una sola fila.
El despertar dels sentit, olfacte amb les aromes de Lavanda i d’altres flors després de dies de només olorar herba verda, els colors de la Provença contrastos dels diferents tons de la terra vermella, camps de flor liles i grogues i els camps de cereals a punt de segar.
Va ser fantàstic tornar a parlar català, desprès de 13 dies de només fer-ho per telèfon amb un grup de la Unió Ciclista Vic que l’endemà anaven a fer la Marmota.
Ascensió a Alpez d’Huez just, amb els vorals plens de ciclistes que l’endemà participarien a la pedalada cicloesportiva més famosa de Franca: La Marmota .
Curiositats:
Tort a l' Esquerra. L'endemà tort a la dreta. Jo penso que deu ser un altre. Al cap d’un temps, torna ser tort a l'esquerra: La forma de conduir.
Un que caça mosques. No para.
Bicicleta amb dinamo. Un participant amb dinamo com la que vàrem fer servir a l’anterior Paris BREST, en demanar i preguntar perquè, em respongué que la porta perquè un túnel no era il·luminat. Quan vam arribat al túnel ja hi havien posat il·luminació.
Els ciclotouristes francesos i belgues coneixen el camí de St. Jaques però sortint d' on viuen. Fan el camí sortint de la porta de casa. El meu amic belga el va fer de 2.300 Km en 18 etapes.
Incidències /Avaries:
Semàfor no vaig poder treure la cala. Rascada genoll.
Dutxa relliscosa, fort cop al colze i coll.
2 Punxades, 1 Cadena, 1 Mirall
El que més m’ha cridat l’atenció. La capacitat de les dones és impressionant: un 10.
La gran diversitat de participants des del més gran de 72 anys al mes jove 36.
La forta mentalitzacio ciclista de tots els participants, només han abandonat per malaltia.
Tan si plou com si fa vent, la sortida està assegurada.
Màxim respecte per codi de circulació.
Etapes amb recorreguts molt ben escollits pels ciclistes de cada regió, sense transit de cotxes o el mínim, rutes forca
distretes i amb atractiu.Convivència entre tots el participants excel·lent.
Molt ciclisme menys turisme del que pensava, el dia no dóna per més.
Menjar un pel fluix, tipus francès, tot amb mantegues, moltes crudités, vi i formatge que no en falti. Tinc especial record de 2 sopars. Sort que un era a Reims i es va arreglar amb un bon Champany i l’altre era a Alpe d’Huez i que es pot dir desprès d’un dia memorable.
A las recepcions, tant al dinar com al final de l’etapa, els ciclistes locals es desviuen per ajudar i col·laborar en el que convingui.
Organització en general, transport de maletes, allotjament, molt correcte si tenim en compte que cada dia s’han de desplaçar 140 participants més 10 d’organització.
Acabo
Penso que és una de les més grans aventures i experiències de cicloturisme. Els ciclotouristes Francesos estan bojos per fer el Tour, és el somni de tots.
Si teniu 21 dies per dedicar-hi, moltes ganes de pedalar, molta moral, poques manies amb els menjars, i parleu una miqueta el Francès, no us deixeu perdre l’ocasió. La propera edició es el 2006 comença a GUER , prop de BREST i es faran el ports dels Pirineus.
Fotos del recorregut:
Album de fotos Clica l'enllaç
Rod bok. Comentaris dia dia. Fotos
Comentaris