Cami de sant Jaume Català (Variant septentrional) Montserrat Osca Jaca Santiago de Compostela. Del 12 al 24 d'octubre 2008
Dilluns 6. Manresa Montserrat. Bon Camí!
Aquest mati he agafat la bici i he enfilat direcció de Montserrat, he parat a esmorzar a S. Vicenç, seguit per la Vauma, Monistrol i desprès d'una bona pujada he arribat al centre de Montserrat.
La pujada ha estat llarga, llarga i tranquil-la, i ha servit per reflexionar desprès de gaire be 2 anys de no pujar al monestir de Montserrat, encara que la meva practica com a cristià no es del tot com manen els canons, si que soc creient i sobre tot en moments com els que he viscut el darrer any. Realment la pujada et permet veure tranquil·lament el pollegons i quan ets dalt pots divisar la plana . Pots pensar en els esdeveniments viscuts el darrers mesos, operació, recuperació, retorn a la feina, jubilació. Molts esdeveniments i prou importants per agafar un dies per reflexionar i encarar el futur de manera adient.
En arribar a Montserrat m'he dirigit a l'oficina de I i allà m'han adreçat al Centre de coordinació Pastoral que es l'entitat que segella las credencials. La noia que m'ha atès desprès de posar-me la credencial m'ha preguntat si volia fer molt tros i li he respost que si el tems m'ho permet voldria fer-lo tot. I l'Adéu a estat amb un Bon Camí!, m'ha sobtat però realment m'ha sonat molt be. He empres el camí que em portava novament a cassa i si el temps o permet el proper dilluns serà la data prevista finalment per la partida.
Etapa 1. Dilluns 13. De Manresa a Balaguer
En sortit de Manresa, el dia es gris i trist. La cra que em du a Calaf es totalment desol-lada ningú en tot el camí, be un cotxe del mosso fan confiança veure que hi a algú. Calaf esmorzo a Bar Cetre poso el primer segell del Camí. Buscava el diari un amable ciutadà em diu que estan ala taula del davant. Faig un cop d'ull a les noticies del dia, esmorzo.
Segueixo a a St. Ramon,foto. Als camps de vora la carretera es pot veure com alguns pagesos s'afanyen a recollir las poques ametlles que aquest any i a agut.
Cervera, la guarderia de les germanes son las que estan al càrrec de las credencials, una germana ja d'edat que esta donant de dinar uns vailets els deixa i em posa molt amablement el segell de Cervera, diu que aquest any han pernoctant mes de 100, els darrers dies no ha passat gaire gent. Al despedir-nos li dic que voldria para a Balaguer.
Tàrrega, la gent va despresa doncs es l hora del dinar.
Vilagrassa, Tornabous, paro afer un most al bar del poble, la noia que aten diu que no li queda de res del menú del dia i em fa un poti poti, es Pol-laque, li dic que els catalans en diuen sempre
Polacos.
Desprès de dinar direcció d'Ivars puc veure al lluny el recuperat estany d'Ivars. Travesso la població camí de Vallverd, Linyola parru a preguntar pel camí de Balaguer indiquen esta sense asfaltar, decideixo provar-lo amb la bici carregada. Son 11 qum que transcorren sense cap problema.
Balaguer es primera hora de la tarde, el temps que fa am permet fer un tom i anar a posar la credencial a la parroquià que es tancada. Am sorprèn mol el barri antic de Balaguer amb un munt de carrers que no poden transitar els cotxe, una varietat de gent, de nou vinguts i de fa mes anys.
A estat el primer dia del camí, demà mes.
Etapa 2. Dimarts 14. Balaguer Osca.
Alfarràs,darrer poble de Catalunya del camí Català paro a esmorzar al bar de la Barretina i demano per posar el darrer segell Català. Es clients em desitgen sort i bon Camí.
Alfarràs, primer poble de la provincià de osca. Vaig al alberg i aquesta hora esta tancat, cap a l'oficina del ajuntament a posar una credencial.
Segueixi per Selgua, Ilche,arriban a qui un cotxe de la benemèrita " Guàrdia Civil" amb para i demana que faci el favor de posar-me el budrier que i ha molta boire i qualsevol cotxe podria emportar-se'm per davant. Agraeixo l interès que tenen i els faig cas. Encara que no i a boira i tampoc i a transit, es d'agrair que es preocupin per la seguretat d'un pobre cicloturista. Desprès de pedalar un tros, paro per treure'm el budrier dons som a mig dia i el sol fa que comenci a sentir la calor.
Berbegal, amb torno a trobar la parella, amb saluden rient.
Pertusa esdevé l'hora de dinar i el bar del Poble no en fan, faig un most, entre els clients del bar discuteixen quina es la millor cra. per anar amb bici, segueixo per la prevista.La cra que el 2003 varem fer a la Jaca Barcelona.
Antillon. Pueyo de Fanyas, Fanyas i Alcalá del Obispo, Monflorite i finalment Osca.
A osca he parat a la pensió que recomana els amics del peregrins i he fet un volt per la ciutat. Posant el segell a la credencial el del despatx del bisbe.
Etapa 3. Dimecres 15. Osca Sangüesa
La nit a sigut moguda. M'he despertat amb una diarrea que em fa pensar el pitjor.
Nomes sortir d'Osca tinc d'abrigar-me dons sento fred. El camí diu que he de passar per Banastas, Bolea i Loarre, el meu estat em diu que res de res, el camí mes curt, cap a Esquedas Paro a esmorzar, sembla que la crisis no ha arribat, l'esmorzar surt un ull de la cara, però el meu cos o agraeix.
Ayerbe m entre-tinc fent algunes fotos dels monuments del poble.
Sortint passo pel poble de Concilio, Murillo de Gallego, amb bones vistes sobre els Mallos cal aprofitar per gaudir del majestuós paisatge que ens dispensa la natura.
Passant Cercavilla segueix la pujada cap el pantà de la Penya que esdevé miraculosament recuperadora. Deuen ser la generació d'endorfines que el cos fa amb l'esforç físic.
El pantà de La Penya s'ofereix amb unes vistes impressionats, la boira del mati s'ha esbaït i el mal estar també. Passo Salinas de Jaca i en arribar al cim foto al port.
Ballo i baixada cap Puente la reina. Dinar.
Seguint la Cra que amb dura a Verdun, al pantà de Yesa i Yesa.
Javier,m'ha rebut el porter del Castell un Jesuita, i hem fet petar una bona xerrada, aquest temps passa poca gent per la zona, poso el segell a la credencial i seguint el camí del via crucis. Finalment he arribat al poble de Sangüesa.
L'alberg esta tancat, las monges que el regenten tanquen a les 6 i si arribes mes tard deixes la voluntat al sobre i t'espaviles.
Som quatre peregrins, 2 francesos, un Itàlia i un alemany. La nit a estat una nova una experiència mes de convivència doncs entre els roncs d'uns i el remor dels altres.
Etapa 4. Dijous 16. Sangüesa- Puente la Reina / Gares.
Ens desitgem bon camí els roncadors, els altres ja son fora, han sortit de bon mati sembla que enfadats per aver passat una mala nit.Direccio d'aibar i aquí per tal d'evitar la conglomeració de Pamplona prenc la mateixa cra en direcció contraria que em porta per Tafalla.
Tafalla, demano la cra. a un motero i realment saben prou be de que parlen dons sàvia prou be el port que hi havia entre Tafalla i Puente la Reina. Nomes de sortir un indicador diu obres del qm 4 al 19, entaban construint una nova zona de regadiu i al llarg d'aquest tros les maquines anaven i venien. Creu Artajona, Mendigoria que ha començat de ploure i finalment Puente la Reina.
He fet las fotos de rigor i cap al alberg. Aquí m'he trobat un altre manresà, el Xavi que va sortir de Puente la Reina i al llarg de 15 dies farà un tros de Camí, amb ell caminats de Terrassa, Mataró. Semble que a mes d'estranger també i a algun que altre Català fent el camí.
Etapa 5. Divendres17. Puente la Reina- Logronyo
La cra continua amb un seguit de pujàs i baixes. Manyeru, Ciraqui, i finalment Estella.
He parat a repostar esmorzar i inflar que semble que las rodes els ha baixat la pressió.
En arribar a Irache, entro i per las rodalies del Monestir, una altra magnifica vista de les vinyes amb el monestir, el dia esta sent d'allò mes interessant.
Creu els pobles que van apareixent, Los Arcos, Viana.
En entrar a Logronyo i aturar-me a veure quin Camí seguia he vist que el Camí es convertia en un fantàstic carril bici que he seguit i m'ha dut fins la porta del fantàstic alberg de Logronyo. Aquí m'he trobat un peregrí amb bici que va començar a jaca, i en 10 minuts amb posa al corretn de lo que s'ha de fer entre Logronyo i Burgos. Dema u tindre en compte.
Fantàstic i especialment pels hospitalers, un Asturià anomenat Martin m'ha explicat els ets i uts del peregrins, també el Joaquim hospitaler d'hivern que ens em fet un bon tip de riure.
Finalment el que faltava, a la Fonda "La Moderna" casa de menjars des de 1912, un sopar de pel-licula per pocs diners. I el cambrer que també m'explica esdeveniments viscuts al llarg d'els anys
Etapa 6. Dissabte 18. De Logroño a Burgos.
Desprès de una nit a l'alberg de Logronyo en una sala de 28 persones, el mati comença de la pitjor manera possible, " Plou". Comentem el dia amb els altres estadants i si més no farem mitja etapa fins a Navarrete.
La sortida és com l'entrada per el carril bici, que al travessar el parc de la Grajera, podem observar el Pantà de la Gragera, las vinyes de la comunitat amb una fila plantada de cada varietat de vinya, així com les oliveres.
La sortida és com l'entrada per el carril bici, que al travessar el parc de la Grajera, podem observar el Pantà de la Gragera, las vinyes de la comunitat amb una fila plantada de cada varietat de vinya, així com les oliveres.
En sortir del parc i arriba al camí paral·lel a l'autovia unes creus al ballat de l'autovia amb criden l'atenció.
La pluja a deixat de caure arribo a Nájera. Las vinyes ens acompanyen al llarg del camí i es van barrejant amb camps de cereals. I finalment Sto Domingo de la Calzada. Els vilatans estan de casament i el carrers estan farcits de convidats i també turistes. Parada a posar el segell, faig algunes fotos i segueixo.
La llarg del dia me he trobat 2 andorrans i 2 Canaris que també fan el camí amb bici, i una parella a darrera hora de la tarda.
El manyo d'ahir va dir-me que podria parar a menjar a la pensió de "El Pájaro" a Villafranca de los Montes de Oca, com que se'm fa molt tard decideixo fer un entrapà a la sortida de Belorado. Un grup de 3 espanyols i 2es italianes, menjant al meu costat i ens expliquem l'esdevenir dels dies del camí, ells ho deixen demà al arribar a Burgos, elles a Leon i un acaba el camí si pot.
El dia s'ha anat arreglen i aprofito per seguir una mica més total que el arriba al alt de la Pedraja decideixo fer nit a Burgos ja els darrers 20 qm. son molt a favor, de baixada i amb bon vent , de cul.
Al entrar a Burgos dos pares amb els fills m'informen de com he de fer per creuar Burgos segons el plànol.
Burgos unes fotos a la Portada d'entrada on es pot veure un retaule del Cid, Catedral... Segueixo a l'alberg, gestionat per la " asociación burgalesa de Amigos del Camino" tenen instal·lacions noves des de el estiu, renoi aquest es de 5 pelegrins, amb ascensor i tot.
Etapa 7. Diumenge 19. De Burgos a Carrión de los Condes.
Després de fer una volta per la Capital Burgalesa i fer un sopar típic del país, a base de tapes a dormir i tornem-hi.
La sortida es seguint el camí marcat amb les senyals grogues, dono una mica de volta fins a trobar el que tinc previst al llarg de la cra. N 120. Fins a Olmillos de Sasamón. El paisatge s'ha convertit en monòton dons tot son camps de cereals que en aquest punt del any estan erms. Alguns els comencen de preparar, llaurar, per tornar a sembrar. Al llarg del mati nomes destacar la baixa temperatura 4º, al bar on paro a esmorzar comenten que no fa fred, en deuria de fer més per l'apoca del any que estem.
Vaig passant poblacions, be Esglésies amb poble, Villasandino, Castrillo de Matajudios, Boadilla del Camino, pont sobre el riu Pisuerga, entro a la província de Palencia. En arribar a Frómista, el canal de Castella, una obra hidràulica que crida l'atenció per l'apoca que es va construir 1751, 1849.
Aquí el camí va just pel costat de la Cra i és un continu de " Bon Camí " entre ls pelegrins que a peu van a cercar el seu alberg. Jo previst deturar-me al alberg de Carrión de los Condes.
Ja fa uns dies que vaig marxant i vull aprofitar la tarda per netejar la roba tant de bici com de carrer. També voldria connectar-me a Internet per tal de posar al dia el bloc.
L Alberg esta regentat per las germanes Clarioses? que molt amablement ens conviden als pelegrins que arribem a participar al sopar comunitari, i desprès oració, és opcional.
Jo e seguit el meu pla i desprès de rentar i assecar la bugada cap el ciber, a lo meu.
Al tornar a l'alberg les pelegrines que varem entrar junts, una de Quevec que fa el camí des de Le Pui, una Francesa que el fa des de Bordeus, una Xinesa, estan sopant amb las tres monges que regenten l'alberg i també amb tres Coreanes, 1 mexicà, total s'han reuniu nas 10 persones a sopar i l'oració.
Avui torno a coincidir amb els ciclistes andorrans del dia de Logronyo, ara se'ls a afegit un mallorquí, comenten que tindran d'allargar las etapes si volen arribar a Santiago el dimecres
Etapa 8. Dilluns 20. Carrión de Los condes a Leon.
El Camí s'allarga pels inacabables " Campos Góticos" una de les comarques mes extenses d'Espanya.
Calzadilla de la Cueva, Sahagun, aquest amb 2 grans albergs que aquestes hores de mati, son 2/4 de 11 quan arribo, estan tancats. Paro a esmorzar i el segell el posaré en el següent poble que trobi.
Aquí les guies que porto difereixen molt la del d'a peu amb la de Bicicleta, també unes carreteres locals del mapa indiquen possibles alternatives. Decideixo seguir pel Camí a peu, preguntar sempre segueix paral·lel a la cra.
Travesso Bercianos del Camino, El Burgo Ranero i des de aquí una cra que segueix el Camí amb porta directe a Mansilla de las Mulas podent evitar un bon tram de Cra. N. 601.
Mansilla de las Mulas, l'hospitaler del alberg m'indica com tinc de fer entrar a Leon de la manera mes fàcil. Realment ha resultat fàcil nomes he hagut de vigilar al trobar la circumval·lació de León i segui direcció de Puente Castro i ja ets al bell mig de Leon.
Leon parada a la famosa catedral, recerca d'alberg i desprès a dinar encara que tard. Els restaurants estan tancats i o faig a un turc anomenats quewab, no esta malament. Al sortir un altre ciclista que fa el Camí entre a menjar, comentem lo complicat que es seguir el Camí a Leon ja que es poc senyalitzat,
Desprès de dinar una volta turística, he comprat uns xoriços que em porten records d'altres temps i s'ha past la tarda.
Al vespre al alberg amb un Mallorquí, el Martí, em comentat l afició al Camí, ell ho ha fet 2 cops i aquest l'ha començat a Pui, es queixa de las deixalles que es troben al voral. Finalment a l'església del convent de l convent e assistit a la plegaria anomenat completes.
Etapa 9. Dimarts 21. De Leon a Molinaseca.
Com deia el Prudenci al seu comentari del Camí, l’Agustí pinxa a León. Doncs si just davant la catedral a les 8 del mati. He canviat la cambra i he anat a un mecànic per tal de aprovisionar-me de mes cambres ja el dia es llarg i no se sap que pot passar.
La sortida, a 2/4 d’onze, com cada dia seguint el Camí. Un grup de jubilats m’acompanyen a la travessia de Virgen del Camino, Valverde de la Virgen, San Miguel del campo. Em diuen que si vaig cap a Santiago la previsió es de pluja, dic que si plou amb pararé i fi de l’etapa.
Creuan Hospital d’Orbigo, l Alemany del dia abans, Abraam, acaba de sortir de una tasca i anem junts fins a Astoga, on es queda a un ciber a fi de resoldre alguns temes pendents. Li dic que ell es jove i que ja m’atraparà pujant la Cruz del Ferro, que si no plou penso travessar al llarg de la jornada.
El Camí s’endinsa per una dels comarques mes frestegs de la geografia, La Maragateria, molt desolada i am camps de cultiu abandonats. Travesso els pobles, que sobreviuen gracies als peregrins que dia a dia travessen aquestes contrades, El Ganso, Rabanal del Camino, Foncebadón i e port de Foncebadón conegut al Camí com la “Cruz de Ferro”.
Nomes arribar a dalt, i desprès duna pujada dura pel fort vent que bufava de cara, com quasi be sempre, la baixada es fa desastrosa, doncs el vent s’ha convertit en pluja i fred, 4 º. Segueixo fins al alberg que tenia previst a Molinaseca. To ho tinc glaçat, mans peus, cara, cames. Nomes entrar una dutxa ben calenta em recupera i a fer temps per sopar i dormir donçs el malt temps exterior no convida gaire a visitar la contrada.
Aquí coincideixo amb una parella de Balons el Joaquim i esposa, Camino-adictes, ell l’ha fet 5 cops, des de Montserrat, Sevillà, S. Jean de Pie de port, De Logroño i de le Pui.. La seva esposa 3 cops amb altres companyes i acompanyant-lo a ell 3 mes. Parlen molt be el castellà. També coincideixo amb un irlandès que durant l’olimpíada de BCN va esta treballant en arquitectura a la Capital Catalana, que no parla gaire però també es fa entendre.
El que mes valoren aquest belgues es la possibilitat de triar el ostatge al teu aire sense haver de fer reserves amb anticipació.
Aprofito per assecar al màxim de roba i deixar-la apunt pel dia següent. El tems a la televisió preveuen que nevarà als alts del Cebreiro.
Etapa 10 Dimarts 22. De Molinaseca a Samos.
Sembla que el bon tems li passa com als plans que he recorregut fins ara, s'ha acabat. Aquest mati a les 8 la temperatura era gelada, 1 º. La neu que las noticies anunciaven avui, ja l'he pogut veure al port que vaig passar ahir la •Cruz de Ferro".
El Camí continua i travesso Ponferrada, ara ja a la comarca del Bierzo. Petites poblacions e anat travessant al llarg del mati que em porten a Cacabelos, famosa pels seu vi, i d'aquí a Villafranca del Bierzo.
He fet algunes fotos al castell i pelegrí davant del pont. La sortida es per la antiga Cra. N-6 que desde que esta doblada amb l'autopista es una fantàstica via per fer cicloturisme. Aquesta recorre el fons de la vall travesan pobles i petites aldeas gaire be abandonades. Pareja, Trabadelo, Ambasmestas, Las Lamas, El Castro i Finalment l'entrada a Galicia pel Port de Piedrafita de Cebreiro.
Encara queda un darrer esforç, be dos, el alt del Poyo i el de St. Bernabe. Despres de la pujada sembla que vol repetir l'historia d'ahir i m'he d'aturar a equipar-me per la pluja doncs sembla que tornarà a ploure. Al alberg de pelegrins del Poyo m'aturo a menjar una miqueta posar el segell a la credencial i tot seguit avall va.
La baixada excepte al principi a estat tranquil-la i s'ha pogut gaudir. Travesso els darrers pobles del recorregut d'avui,. Fonfria, Lamas, Triacastela i Reche. El meu Camí s'acaba a Samos al alberg de pelegrins de l'abadia.
Un alberg amb centenars d'anys t'historia, una visita guiada al monestir, i finalment una missa cantada i sessió de visperas fan viure moments que no son gens normals dins de la nostra vida i convivència diària.
Etapa 11. Dijous 23. De Samos a Melide.
Avui el frare que deuria d'obrir el garatge on tenia la bici, s'ha fet el ronço i no ha obert fins a 2/4 de 9. Aquestes contrades aquesta hora encara es fosc i el cert es que segueix fent fred de bon mati, a 2 ª.
He començat a pedalar direcció de Sarria . Nomes de sortir de Sarria, en un pas a nivell , pensava quina línea serà aquesta i sorpresa, el tren que va de Corunya a Barcelona, podria ser el que en un altre moment amb dugués camí de casa.
Els plans de dies enrrera a Castella, aqui s'han convertit en continus tobogans i no es deixa mai o de pujar o baixa la cra. transita entre rouredes i castanyers.
Desprès de creuar el Pantà de Portomarin al riu Miño, el mati es va arreglant i les boires i fred donen lloc a un agradable mati. Ex companys de la feina amb truquen i aprofito per fer algunes parades imprevistes al Camí. Durant mol de tros la cra circula junt al camí i aquest tram es pot veure peregrins mes organitzats que duen cotxe d'avituallament i gaire be sense motxilla. Paratges tranquils i poblacions que viuen amb lo que els genera el Camí., plenes de casses de turisme rural, bars, restaurant, Gonzar Lingonde, Paro a menjar a un petit bar prop de la cra. i repasso els qm. que falten, masses per arribar a dormir a Santiago. Continuo i poc desprès de passar Palas de Rei, Orosa, arribo a Melide que sara final de la penúltima etapa.
L alberg es comença a emplenar de pelegrins que van acabant el seu Camí, sento una Francesa que fa 7 setmanes que va començar, volia anar a Fisterra, però esta massa cansada i es queda a Santiago. També un Mexicà que va sortir de Roncesvalles i el cansament l'han portat a fer nomes mitja etapa al dia.
El ànim dels pelegrins que començaven el Camí es molt diferent dels que estan acabant, se'ls veu una mica cansats de tants dies i estan mes susceptibles. També es pot veure molta bona amistat entre ells ja que s'han anat trobant en diferents moments i han compartit més d'un dia de Camí.
Aprofito per degustar un dels famosos plats del pop de Melide i adormir que demà ens espera la darrera etapa.
Etapa 12. Divendres 24. Melide a Santiago de Compostela.
La darrera nit d’alberg a estat tranqui-la, deu ser l’experiència de tots aquets dies. El mati a les 7 replego les sàrries i surto aviat, vull ser a Santiago a mig mati a fi de no coincidir amb l’hora punta del mig dia.
La sortida encara es de nit i avui el tros trnscorre tot pe la Cra. N 547, que ancre que no te gaira be transit, es un dels menys agradables que he fet al llarg d’aquets dies.
Els darrers pobles, Castañeda, Portella, Arzua, Ferreiro. La cra segueix com el dia anterior, amb pujades i baixades que fan que no puguis relaxar mai.
Els darrers qm., la que era carretera actualment esdeve una autopista i crea una petita confusió per seguir però sens dubte d’indicació del Camino per Bicis fa que no tingui pèrdua fins el Monte do Gozo i Finalment Santiago de Compostela..
El centre històric esta farcit de turistes, i pelegrins. Un segueixen les explicacions que un guia els fa de la població, altres estan a la Catedral a la “Misa de Pregrinos”. Molts fen la foto davant de la catedral.
Pregunto al guàrdia de torn, ja que els que volten pel carrer son com jo no coneixem res, on he d’anar a segellar la “ Credencial del Peregrino” per tal de poder recollir la “Compostelana”, i si, m’indica com ho he de fer, en un no res soc a la “ Oficina del peregrino”. Una noia amb pren les dades i amb torna la credencial amb el segell i la carta anomenada compostel·lana.
Mentre buscava l’oficina del pergrino, he pogut veure el començament de la missa i també la plaça del Obradoiro.
He preguntat per l’estació d’autobusos, i he fet cap per veure per quan disposaria de plaça per tornar cap a cassa. Sorpresa, avui mateix, agafo la bici i l’embolico amb plàstic d’esponja, i a les 2 el autobús de la companyia ALSA emprenia amb l’Agusti a dins el viatge de retorn cap a Manresa.
El recorregut a Wikiloc.
Comentaris