dissabte, 24 de març de 2012

Seguim les carreteres de la Volta.



Desprès de 2 anys aquest mes de Març he tornat a rodar per les carreteres de la rodalia, tan per retrobar-me amb  companys que feia temps que no coincidíem. També  tinc ganes de preparar-me  per fer algunes sortides que amb ballen pel cap amb la FFCT. La Toscana, el Rosselló, Setmana Federal...



Avui el grup ha estat prou nombrós, dons em aplegat  un grup de 20.Seguim les carreteres de la Volta. Rodem direcció de Santpedor, la colla fa patxoca, seguim a Súria i enfilem l’alt de les Vilaredes. Es poden veure els senyals de la Volta a Catalunya que transitarà a primera hora de la tarda per aquesta mateixa carretera. Travessem Balsareny  i per una pista rural arribem a Navàs. Ens espera un bon esmorzar i fantàstica i millor gresca.
Seguim ara cap el  Cornet, passem Avinyó i Artés. Enfilem la darrera pujada del dia fins Calders i ja tot de baixada fins Manresa.

Sortida molt coneguda però sempre diferent, desprès dels darrers dia de pluja els camp`s semblen reeixits, els sembrats verds, els fruiters plens de flors.


diumenge, 18 de març de 2012

Pel Berguedà

S. Joan de Montdarn 
Desprès de la sortida del penya d'ahir, avui tenia ganes de fer un tom pel Berguedà. Les carreteres com sempre  tranquil-les. El dia esplèndid amb sol, ventós, he pogut gaudir de sensacionals vistes  al Berguedà i Bages.
Monteserrat
Castelladral

Recorregut: Segueixo la via de servei a costat del eix fins Puig Reig. Aquí agafo la cra qua amb du fins a Casserres on aprofito per fer un most. Segueixo cap a l'Espunyola fins Torregassa ,  trencall de Montclar, Buida Sacs, Sta Joan de Montdarn, Viver, Serrateix, Castelladral, la baixada a Súria a estat pel mig del poble vell, i ja per acabar fins Manresa.
Traça a Wikiloc.

diumenge, 4 de març de 2012

La serra de l’Albera sota les rodes

Ruta de descobrir Catalunya

La ruta que us proposem és exigent, però val la pena. Entre Llançà i Cotlliure recorrerem la serra de l’Albera i coneixerem indrets amagats que esperen ser descoberts, mentre la Costa Vermella, més enllà del cap de Creus, s’obre als nostres peus en una baixada espectacular

Itinerari: Llançà - Vilamaniscle - Sant Quirze de Colera - mas Pils - coll de Banyuls - coll de Vallòria - coll dels Gascons - coll de Molló - coll de la Serra - Cotlliure

Llançà és el nostre punt de partida. Sortim de la plaça Major, presidida per l’Arbre de la Llibertat, tot seguint la senyalització del GR 11 cap a Vilamaniscle. Aviat passem per l’ermita de Sant Silvestre de la Valleta, d’estil romànic i molt ben conservada, on hi ha una àrea de pícnic. Seguint aquest gran sender de recorregut pirinenc i entre una vegetació mediterrània d’alzines, roures i sureres arribem a Vilamaniscle, un poblet amb un encant especial. Els nostres avantpassats ja ho creien així, ja que fa uns 5.000 anys hi van deixar un menhir de 3 metres d’alt, el Pedra Dreta del Mas de Roquer. Continuem pel GR 11, ara cap a Sant Quirze de Colera, un antic monestir benedictí fundat el segle VIII i situat al cor del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, en un terreny feréstec i amb poca vegetació arran dels incendis forestals. El paisatge de garrigues, brucs i ginesteres, però, es vesteix de mil colors fl orals a la primavera. Iniciem en aquest punt un fort ascens fins al coll de Plaja, un mirador excel•lent del conjunt del massís de l’Albera i de la gran plana empordanesa. Baixem fins a mas Pils, una cruïlla de camins on deixarem el GR 11 i ens enfilem cap al coll de Banyuls. Aquest pas fronterer fou escenari de fortes batalles en la Guerra Gran (del 1793 al 1795). No és estrany: és un punt molt estratègic des on es pot controlar tota l’Albera fins al mar. A partir d’ara anem planant, tot passant pels colls de Vallòria i dels Gascons. En aquest punt deixem enrere els camins forestals i seguim per l’asfalt. Prenem la D-86, que passa sota la torre de Madeloc i ens porta al coll de Molló. En tot aquest tram, la vista és excepcional: la Costa Vermella amb les seves muntanyes, vinyes i pobles arran de mar. Aquest fantàstic racó de món està entapissat per més de 1.700 hectàrees de vinya, organitzades en terrasses que van dels 800 metres fins arran de mar. Seguirem cap al coll de la Serra, on comença un divertit descens que ens durà a Cotlliure. Al cementiri hi trobem la tomba del poeta andalús Antonio Machado, que va arribar a Cotlliure el 28 de gener del 1939. Va morir-hi al cap de tres setmanes. Els últims versos, trobats a la seva butxaca, fan: Estos días azules y este sol de la infancia.
Autor: Marta Montmany

Traça:

Fotos de la zona per: L'Oriol  Clica.