Text: Juanjo Alonso ( "Capità Pedals")
Els pioners
És difícil trobar dades exactes sobre els pioners en viatges ciclistes. L'anhel per descobrir i conèixer nous horitzons es remunta als inicis de la humanitat i segurament els primers ciclistes que van sentir el plaer de viatjar pedalant estiguin perduts en anònims records. Tampoc cal oblidar-se de capellans, mestres, metges, carters i altres personatges del medi urbà i rural que durant dècades han estat complint les seves obligacions diàries utilitzant una bicicleta com a mitjà de transport, i en alguns llocs realitzant gran quantitat de quilòmetres, o els xavals de tantes poblacions del món que han utilitzat, i utilitzen encara en molts països, la bicicleta per anar a l'escola.
Per la tradició tan arrelada que té França en la història de la bicicleta, i del ciclisme esportiu, és normal que fos també el lloc on van sorgir els primers moviments cicloturistes notables. A les regions alpines de la vella Europa van aparèixer a principis de segle els Cyclomuletiers, procedents d'ambients purament ciclistes. Aquests fanàtics esportistes de les dues rodes, impulsats pel seu afany de conquerir els mítics ports de muntanya dels Alps, van idear nous desenvolupaments i col.locar un tercer plat més petit, i de vegades fins a un quart, en el moviment central de les seves pesades bicicletes de ruta per remuntar les tremendes rampes de les carreteres alpines. Els reptes ciclistes cada vegada eren més grans i la passió per el cicloturisme més profunda. 
A aquests amants del ciclisme purament esportiu aviat es van unir altres personatges habituals de l'ambient alpí, que també van trobar a la bicicleta un excel.lent mitjà de transport per a les seves aventures muntanyenques. Eren els alpinistes cercadors de vidres, fòssils i grans paisatges. Muntanyencs romàntics que miraven al món com un gran oceà on sortien com illes els cims de les muntanyes, i per sota d'aquestes cimeres meravelloses només existia el no-res. Personatges que han escrit amb les seves gestes la història de l'alpinisme i l'escalada, i que, de joves, per consagrar la seva vida al fantàstic món vertical de roca i gel dels Alps la majoria de les vegades no disposaven d'altres mitjans per apropar-se a les cims més que una bicicleta, i en moltes ocasions heretada dels antecessors o els ancians.
Los Montes Tauro, el Cervino, la Marmolada, les impressionants torres calcàries del massís de la Civetta o les Tres Cims de Lavaredo estaven molt més a prop amb bicicleta. El recorregut que caminant els portava hores o dies, en bicicleta podia superar-se en poc temps ia més gaudint amb les sensacions del viatge, descobrint que durant el trajecte en bicicleta a les muntanyes la motivació per escalar creixia i la ment es carregava d'una força poderosa que després calia a la paret. El viatge en si mateix tenia un significat important, era una nova manera de gaudir aquells grandiosos paisatges dels Alps. Estava naixent el cicloturisme. 
Els pioners
És difícil trobar dades exactes sobre els pioners en viatges ciclistes. L'anhel per descobrir i conèixer nous horitzons es remunta als inicis de la humanitat i segurament els primers ciclistes que van sentir el plaer de viatjar pedalant estiguin perduts en anònims records. Tampoc cal oblidar-se de capellans, mestres, metges, carters i altres personatges del medi urbà i rural que durant dècades han estat complint les seves obligacions diàries utilitzant una bicicleta com a mitjà de transport, i en alguns llocs realitzant gran quantitat de quilòmetres, o els xavals de tantes poblacions del món que han utilitzat, i utilitzen encara en molts països, la bicicleta per anar a l'escola.
Per la tradició tan arrelada que té França en la història de la bicicleta, i del ciclisme esportiu, és normal que fos també el lloc on van sorgir els primers moviments cicloturistes notables. A les regions alpines de la vella Europa van aparèixer a principis de segle els Cyclomuletiers, procedents d'ambients purament ciclistes. Aquests fanàtics esportistes de les dues rodes, impulsats pel seu afany de conquerir els mítics ports de muntanya dels Alps, van idear nous desenvolupaments i col.locar un tercer plat més petit, i de vegades fins a un quart, en el moviment central de les seves pesades bicicletes de ruta per remuntar les tremendes rampes de les carreteres alpines. Els reptes ciclistes cada vegada eren més grans i la passió per el cicloturisme més profunda.
A aquests amants del ciclisme purament esportiu aviat es van unir altres personatges habituals de l'ambient alpí, que també van trobar a la bicicleta un excel.lent mitjà de transport per a les seves aventures muntanyenques. Eren els alpinistes cercadors de vidres, fòssils i grans paisatges. Muntanyencs romàntics que miraven al món com un gran oceà on sortien com illes els cims de les muntanyes, i per sota d'aquestes cimeres meravelloses només existia el no-res. Personatges que han escrit amb les seves gestes la història de l'alpinisme i l'escalada, i que, de joves, per consagrar la seva vida al fantàstic món vertical de roca i gel dels Alps la majoria de les vegades no disposaven d'altres mitjans per apropar-se a les cims més que una bicicleta, i en moltes ocasions heretada dels antecessors o els ancians.
Los Montes Tauro, el Cervino, la Marmolada, les impressionants torres calcàries del massís de la Civetta o les Tres Cims de Lavaredo estaven molt més a prop amb bicicleta. El recorregut que caminant els portava hores o dies, en bicicleta podia superar-se en poc temps ia més gaudint amb les sensacions del viatge, descobrint que durant el trajecte en bicicleta a les muntanyes la motivació per escalar creixia i la ment es carregava d'una força poderosa que després calia a la paret. El viatge en si mateix tenia un significat important, era una nova manera de gaudir aquells grandiosos paisatges dels Alps. Estava naixent el cicloturisme.
Pots seguir llegint polsant l'enllaç.
Comentaris