La meva BPB.
Desprès d’una llarga nit d’insomni i despertar amb els muscles cruixits, amb la pell torrada més del compte, arriba el moment de gaudir de l’aventura viscuda.
Arribada al parquing de matinada, la Sortida des d' el Velòdrom, revisió dels llums, i un número com si fóssim corredors de debò.
Sortida de Barcelona a tota velocitat, semblava que se’ns havia encomanat el despertar de las grans ciutats amb el seu ritme frenètic, però no, era la bogeria de 127 ciclistes que volien conquerir Perpinyà, la primera ciclomarató catalana internacional Barcelona Perpinyà Barcelona, penso que era un llarguet amb repicó. Pasejada per polígons industrials del Vallès fins agafar la carretera direcció St. Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Calders, baixada a Artés.
Control de pas, foto reglamentaria davant del bucòlic escorxador d’Avinyó amb els controladors "mandamassos" de la PC Bonavista. Continuem pujant per l’arxi coneguda carretera de Prats, com les sortides del diumenge de la penya, a esmorzar a ca l'Artur. Aquesta vegada no ha estat possible ho guardarem per qualsevol altre dia, no, no es podia perdre temps.
Desprès d’una llarga nit d’insomni i despertar amb els muscles cruixits, amb la pell torrada més del compte, arriba el moment de gaudir de l’aventura viscuda.
Arribada al parquing de matinada, la Sortida des d' el Velòdrom, revisió dels llums, i un número com si fóssim corredors de debò.
Sortida de Barcelona a tota velocitat, semblava que se’ns havia encomanat el despertar de las grans ciutats amb el seu ritme frenètic, però no, era la bogeria de 127 ciclistes que volien conquerir Perpinyà, la primera ciclomarató catalana internacional Barcelona Perpinyà Barcelona, penso que era un llarguet amb repicó. Pasejada per polígons industrials del Vallès fins agafar la carretera direcció St. Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Calders, baixada a Artés.
Control de pas, foto reglamentaria davant del bucòlic escorxador d’Avinyó amb els controladors "mandamassos" de la PC Bonavista. Continuem pujant per l’arxi coneguda carretera de Prats, com les sortides del diumenge de la penya, a esmorzar a ca l'Artur. Aquesta vegada no ha estat possible ho guardarem per qualsevol altre dia, no, no es podia perdre temps.
Prats lloc ideal per agafar la carretera que no toca direcció Berga, això que la indicació la fede s’ho va currar unes fletetes per a l’ocasió que deu n'hi do, seguim a Perafita, collet, St. Quirze Safaja amb passejada per l'antiga Farga de Bebié.
Arribada al control de pas a un descampat prop de Ripoll, al costat d’ el famós carril bici. Un dels bressols de la cultura del nostre país, mereixia el segell a la porta del Monestir i si no, a 10 Km hi a el de St. Joan de las Abadesses que deu n'hi do.
Desprès del reglamentari avituallament, amanida de pasta i iogurt seguim pujant cap S. Joan de les Abadesses, St. Pau de Seguries, un bon record d’una final d’etapa de la Transpirenaica amb BTT, circunval-lacio de Camprodon, Molló, i per fi la màxima dificultat de la jornada s’havia assolit acompanyat de dos valencians. Aquí vaig recordar-me del "grupeto" , per aquí dit la germanor dels 400, alguns com que havien entrenat ja devien ser a Perpinyà, el Xicu i el Nanu, sortint d’Avinyó es van escapolir amb personal de més potència, els altres baixant cap al control d’Amelie, fugint del Sandàlies per no quedar-se penjats i jo amb dos Valencianets, més ben dit, Alacantins de Carcaixent . Foto de rigor sota el cartell que ens indica que arribem a la Catalunya nord. Comença la baixada i com que la llei de Murphi es compleix el Josep Pujol torna a punxar menys mal que els bells roquers porten pneumàtic de recanvi de 17 € i se solventa el problema, passem el coll de la Guille, i el coll de la Selle, buf ni foto, possiblement molts ni se'n van assabentar, eren de baixada. Prats de Molló
, lloc de peregrinació d’antics polítics catalans. Arribada al control de Amélie les Bains, no hi havia menjar però de bocates, fets de brioix amb pernil dolç no en van faltar per ningú, Fruita fresca, i miracle la taula que els ciclo... fem servir per fer allò que se sol fer al voltant d’una taula, xerrar departir moments, menjar i això si axoupluc, el primer control al país dels cilotouristes fet per ciclotouristes. Allò dolent d'allò bo és quan s’ha de deixar però, bé sabíem que tornaríem desprès d’algunes hores de pedalar pel Rosselló, no sé, em sona bé això de Rosselló com si fos Català , oi ? No sé...
Baixem per la gorges de la Fau i el coll de Llauró. Aquest era de debò, jo també pensava que seria com els d’abans, la calor, la pujada van fer estralls en els ciclistes, els nous i els no tan nous. Vista per primer cop de la Mediterrània i continuem de baixada a Llauro i com que no has estat a França si no vas al xampion cap allà toca, una nova experiència cervesa amb coca , si funciona es com el gas-oil, agrícola, calefacció, extra, i desprès a seguir las fletxes. Per cert, els francesos són més estalviadors amb aquest aspecte que els aquí, i si no és per anar a dreta o a
esquerra no ho indiquen que s’ha d’anar de dret. Creuem l’autoroute i ens fem una passejada pels contorns de Perpinyà, no sé si em vaig descomptar però crec que vàrem arribar-hi tres cops a Perpignan i finalment arribem al Complex Esportif du Molulin de Vent, la FFCT ens va rebre d’allò mes be, només faltaven uns "mariachis" amb maraques i tot, menjar a dojo Pollo con Arroz beure, no tenien la bierre, tovalloles per dutxar-se, dutxa inclosa, i renovació de cremetes per aquelles parts que estan en contacte amb la bicicleta, aparcament per las bicis un pavelló que si be no era climatitzat s’agraïa poder-te arrecerar del sol que aquella tarda havia arribat a 36 º.
Toca tornar a BCN i comencem a rodar per la plana del Roselló, carreteres, impecables, per cert, els Fr.....s posen rotondes per perdre's-hi i quasi be ho aconsegueixen, però el GPS també dit allò del sandàlies se n'adona a l' instant i rectificar es de savis i sàviament vàrem tornar a seguir fletxetes que per això hi son i cal fer-ho com deu mana. La Brevet de 600 té alguna cosa d'especial, i és que se circula molt de nit i l’únic que veus es el culot del de davant , quan per fi va caure la nit es va fer agraïr ja que la calor havia fet de las seves amb els soferts ciclistes. I Comencem las parades a recuperar forces, posar las armilles reflectants i encendre el pilot i es antre controls que fem
un "arrêt" a un bistrot un Panaché, una bierre, i la llimonada, Tot era bon humor s’havia assolit una fita, la BP només queda el resta, la PB.
Repetició de control d’Amelie les Bains, primers abandons, de coneguts, a hores d’ara el grupeto dels 400 s'havia diluït només quedàvem els de la Penya i el del calderí i un agregat de Figueres que vaig pensar, ens farà de guia per les contrades que estem a punt d’arribar. Quan passàvem per segon cop pel pas du Loup al anar no vàrem trobar cap dels primers que tornaven vaig pensar que els HS ja deurien ser bon tros enllà, pot ser arribant a Banyoles o St. Esteve, elucubracions de la nit que es fa molt avorrida, i com que no ens va acompanyar el "radio"... per explicar histories de terror i atropellaments amb tren. Tot es fa avorrit al no tenir cap mena de visió perifèrica, nomes culots,per els propers m’agafaré una emissora com el Julià que amb el seu MP3 sempre manté el ritme adequat, com una classe de spining, ara m’aixeco, ara m’assec, penses. ¿ que deu escoltar?. I així amb
elucubracions sense sentit i algun renec que trenca la tranquil•litat de la nit per l'ampit que et trobes de sobte. Tanmateix arribem al segon port del dia, més ben dit el primer, que ja som diumenge: alt de Costouge. Parada per abrigar-nos i camí de baixada cap a Maçanet de Cabrenys, la baixada va ser com totes estressant amb el ... marcant el ritme i deixant tot el que no segueix. A Tapis estaven de Festa ¿Major? Podíem haver fet una parada per animar la monotonia nocturna.
En arribar ens saltem la Fletxeta i gaire be arribem a Banyoles menys mal que companys que havíem passat per el control ens van avisar que ens l’havíem saltat tornem a pujar el que hem baixat, que no era molt però desprès de moltes hores pedalant la sensibilitat està a la que salta. Per fi el C6 de Maçanet de Cabrenys, La "hoja de Servicio" de la BPB diu: "Sopa, lomo con patatas, yogur, punto de descanso". De sobte despertem del somni del avituallaments ciclotouristes. Tornem a l'estil Terra de Remences amb avituallaments a peu dret i descans ???. Menys mal que sempre hi ha amics i algú que té amics i es va enrotllar amb el transportista i vàrem poder estirar-nos a la caixa d’un furgó frigorífic abrigats amb la manta tèrmica dels roquers. Diuen que vàrem dormir 2 h, crec que si van ser 2 minuts ja és molt, i no diguem res dels roncs, si érem 7, roncaven 14: ho fèiem amb estèreo. A les 4 toquen diana, com es posa de bé un cafè amb llet !, no se si va fallar el cafè o la llet, las galetes les sucava amb el caldo de l' Aneto que d’això si que ni havia i bo per cert.
Com totes les sortides de la penya i més cara avall m...n el último, el del Calderi ja no el vàrem veure mes tot i que vàrem parar 2 cops per esperar-lo, c’est la vie, es feia tard. La sortida del sol pujant el repetxó de Terrades va ser un tornar a començar. La nit s’havia acabat, s’avia acabat veure el culot del de debat, tornàvem a gaudir de l'entorn, que per aquestes contrades es d’allò que no hi ha. , Vilanant , el golf de Torremirona, ambulància que ens avança a tota llet, metge al darrera, entre nosaltres vàrem comentar algun torrat que es deu haver fotut una llet. L’ambulància que torna, el metge que torna, si que era a prop, un tros mes enllà mallots grocs a l’esquerra, un ciclista que l’han atropellat., es va fer el silenci fins que ens vàrem creuar amb el Santi i el d’Huesca, esperant algú de l’organització o no se qui que anessin a recollir la bici, un Francès es va adormir i es va anar a estavellar al guarda rail de l’altre banda, això de fer el punto de descanso a peu dret té conseqüències com aquesta. Continuem en silenci cadascú pensa per dins que podria haver estat un de nosaltres. Propera gasolinera cafè de maquina amb Donut per acabar d’arribar al avituallament descanso C7 de Banyoles. Menys mal que en sortir el sol anima i en un parell de repetxonets més arribem a Banyoles, m’estic animant entre el cafè l’aspirina el sol, això ja esta xupat, entre tant em foto un pet ... m’he cagat. Aquesta és una experiència que ja he viscut, insomni, constipat, calor, diarrea, ( Algú dirà que era mental preo no, era de l’altre) = a putada grossa. En arribar sembla com Perpinyà, que quan hi ets et comencen a marejar per les rodalies. I per acabar d’ arribar ens recordem de la Paris
Arribada al control de pas a un descampat prop de Ripoll, al costat d’ el famós carril bici. Un dels bressols de la cultura del nostre país, mereixia el segell a la porta del Monestir i si no, a 10 Km hi a el de St. Joan de las Abadesses que deu n'hi do.
Desprès del reglamentari avituallament, amanida de pasta i iogurt seguim pujant cap S. Joan de les Abadesses, St. Pau de Seguries, un bon record d’una final d’etapa de la Transpirenaica amb BTT, circunval-lacio de Camprodon, Molló, i per fi la màxima dificultat de la jornada s’havia assolit acompanyat de dos valencians. Aquí vaig recordar-me del "grupeto" , per aquí dit la germanor dels 400, alguns com que havien entrenat ja devien ser a Perpinyà, el Xicu i el Nanu, sortint d’Avinyó es van escapolir amb personal de més potència, els altres baixant cap al control d’Amelie, fugint del Sandàlies per no quedar-se penjats i jo amb dos Valencianets, més ben dit, Alacantins de Carcaixent . Foto de rigor sota el cartell que ens indica que arribem a la Catalunya nord. Comença la baixada i com que la llei de Murphi es compleix el Josep Pujol torna a punxar menys mal que els bells roquers porten pneumàtic de recanvi de 17 € i se solventa el problema, passem el coll de la Guille, i el coll de la Selle, buf ni foto, possiblement molts ni se'n van assabentar, eren de baixada. Prats de Molló
, lloc de peregrinació d’antics polítics catalans. Arribada al control de Amélie les Bains, no hi havia menjar però de bocates, fets de brioix amb pernil dolç no en van faltar per ningú, Fruita fresca, i miracle la taula que els ciclo... fem servir per fer allò que se sol fer al voltant d’una taula, xerrar departir moments, menjar i això si axoupluc, el primer control al país dels cilotouristes fet per ciclotouristes. Allò dolent d'allò bo és quan s’ha de deixar però, bé sabíem que tornaríem desprès d’algunes hores de pedalar pel Rosselló, no sé, em sona bé això de Rosselló com si fos Català , oi ? No sé...Baixem per la gorges de la Fau i el coll de Llauró. Aquest era de debò, jo també pensava que seria com els d’abans, la calor, la pujada van fer estralls en els ciclistes, els nous i els no tan nous. Vista per primer cop de la Mediterrània i continuem de baixada a Llauro i com que no has estat a França si no vas al xampion cap allà toca, una nova experiència cervesa amb coca , si funciona es com el gas-oil, agrícola, calefacció, extra, i desprès a seguir las fletxes. Per cert, els francesos són més estalviadors amb aquest aspecte que els aquí, i si no és per anar a dreta o a
esquerra no ho indiquen que s’ha d’anar de dret. Creuem l’autoroute i ens fem una passejada pels contorns de Perpinyà, no sé si em vaig descomptar però crec que vàrem arribar-hi tres cops a Perpignan i finalment arribem al Complex Esportif du Molulin de Vent, la FFCT ens va rebre d’allò mes be, només faltaven uns "mariachis" amb maraques i tot, menjar a dojo Pollo con Arroz beure, no tenien la bierre, tovalloles per dutxar-se, dutxa inclosa, i renovació de cremetes per aquelles parts que estan en contacte amb la bicicleta, aparcament per las bicis un pavelló que si be no era climatitzat s’agraïa poder-te arrecerar del sol que aquella tarda havia arribat a 36 º.Toca tornar a BCN i comencem a rodar per la plana del Roselló, carreteres, impecables, per cert, els Fr.....s posen rotondes per perdre's-hi i quasi be ho aconsegueixen, però el GPS també dit allò del sandàlies se n'adona a l' instant i rectificar es de savis i sàviament vàrem tornar a seguir fletxetes que per això hi son i cal fer-ho com deu mana. La Brevet de 600 té alguna cosa d'especial, i és que se circula molt de nit i l’únic que veus es el culot del de davant , quan per fi va caure la nit es va fer agraïr ja que la calor havia fet de las seves amb els soferts ciclistes. I Comencem las parades a recuperar forces, posar las armilles reflectants i encendre el pilot i es antre controls que fem
un "arrêt" a un bistrot un Panaché, una bierre, i la llimonada, Tot era bon humor s’havia assolit una fita, la BP només queda el resta, la PB.Repetició de control d’Amelie les Bains, primers abandons, de coneguts, a hores d’ara el grupeto dels 400 s'havia diluït només quedàvem els de la Penya i el del calderí i un agregat de Figueres que vaig pensar, ens farà de guia per les contrades que estem a punt d’arribar. Quan passàvem per segon cop pel pas du Loup al anar no vàrem trobar cap dels primers que tornaven vaig pensar que els HS ja deurien ser bon tros enllà, pot ser arribant a Banyoles o St. Esteve, elucubracions de la nit que es fa molt avorrida, i com que no ens va acompanyar el "radio"... per explicar histories de terror i atropellaments amb tren. Tot es fa avorrit al no tenir cap mena de visió perifèrica, nomes culots,per els propers m’agafaré una emissora com el Julià que amb el seu MP3 sempre manté el ritme adequat, com una classe de spining, ara m’aixeco, ara m’assec, penses. ¿ que deu escoltar?. I així amb
elucubracions sense sentit i algun renec que trenca la tranquil•litat de la nit per l'ampit que et trobes de sobte. Tanmateix arribem al segon port del dia, més ben dit el primer, que ja som diumenge: alt de Costouge. Parada per abrigar-nos i camí de baixada cap a Maçanet de Cabrenys, la baixada va ser com totes estressant amb el ... marcant el ritme i deixant tot el que no segueix. A Tapis estaven de Festa ¿Major? Podíem haver fet una parada per animar la monotonia nocturna.En arribar ens saltem la Fletxeta i gaire be arribem a Banyoles menys mal que companys que havíem passat per el control ens van avisar que ens l’havíem saltat tornem a pujar el que hem baixat, que no era molt però desprès de moltes hores pedalant la sensibilitat està a la que salta. Per fi el C6 de Maçanet de Cabrenys, La "hoja de Servicio" de la BPB diu: "Sopa, lomo con patatas, yogur, punto de descanso". De sobte despertem del somni del avituallaments ciclotouristes. Tornem a l'estil Terra de Remences amb avituallaments a peu dret i descans ???. Menys mal que sempre hi ha amics i algú que té amics i es va enrotllar amb el transportista i vàrem poder estirar-nos a la caixa d’un furgó frigorífic abrigats amb la manta tèrmica dels roquers. Diuen que vàrem dormir 2 h, crec que si van ser 2 minuts ja és molt, i no diguem res dels roncs, si érem 7, roncaven 14: ho fèiem amb estèreo. A les 4 toquen diana, com es posa de bé un cafè amb llet !, no se si va fallar el cafè o la llet, las galetes les sucava amb el caldo de l' Aneto que d’això si que ni havia i bo per cert.
Com totes les sortides de la penya i més cara avall m...n el último, el del Calderi ja no el vàrem veure mes tot i que vàrem parar 2 cops per esperar-lo, c’est la vie, es feia tard. La sortida del sol pujant el repetxó de Terrades va ser un tornar a començar. La nit s’havia acabat, s’avia acabat veure el culot del de debat, tornàvem a gaudir de l'entorn, que per aquestes contrades es d’allò que no hi ha. , Vilanant , el golf de Torremirona, ambulància que ens avança a tota llet, metge al darrera, entre nosaltres vàrem comentar algun torrat que es deu haver fotut una llet. L’ambulància que torna, el metge que torna, si que era a prop, un tros mes enllà mallots grocs a l’esquerra, un ciclista que l’han atropellat., es va fer el silenci fins que ens vàrem creuar amb el Santi i el d’Huesca, esperant algú de l’organització o no se qui que anessin a recollir la bici, un Francès es va adormir i es va anar a estavellar al guarda rail de l’altre banda, això de fer el punto de descanso a peu dret té conseqüències com aquesta. Continuem en silenci cadascú pensa per dins que podria haver estat un de nosaltres. Propera gasolinera cafè de maquina amb Donut per acabar d’arribar al avituallament descanso C7 de Banyoles. Menys mal que en sortir el sol anima i en un parell de repetxonets més arribem a Banyoles, m’estic animant entre el cafè l’aspirina el sol, això ja esta xupat, entre tant em foto un pet ... m’he cagat. Aquesta és una experiència que ja he viscut, insomni, constipat, calor, diarrea, ( Algú dirà que era mental preo no, era de l’altre) = a putada grossa. En arribar sembla com Perpinyà, que quan hi ets et comencen a marejar per les rodalies. I per acabar d’ arribar ens recordem de la Paris
Roubex amb els Km de Pave, ja que ens fiquen pel mig d’una espècie de rambla amb uns forats que t’acaben de posar a lloc.
Passo el control, i ens conviden a esmorzar, un "sirvase usted mismo Arroz con Pollo", aquest era fred, el mateix que a Perpinyà , i al cuarto de maquines del pavelló de nom ni se sap. Decideixo fer us de la llibertat que et dona el ciclisme i carrego la bicicleta a la furgoneta i d’aquí en endavant ho he viscut dalt de la furgoneta del Nasi.
Quan al principi dic la meva BPB vull dir Barcelona, Perpinyà, Banyoles que es on vaig canviar la bicicleta per la furgoneta.
Be companys i fins aquí la meva BPB i els 200 que falten els vaig viure amb furgoneta i res es el mateix, ni las sensacions , ni las vivències .
Passo el control, i ens conviden a esmorzar, un "sirvase usted mismo Arroz con Pollo", aquest era fred, el mateix que a Perpinyà , i al cuarto de maquines del pavelló de nom ni se sap. Decideixo fer us de la llibertat que et dona el ciclisme i carrego la bicicleta a la furgoneta i d’aquí en endavant ho he viscut dalt de la furgoneta del Nasi.
Quan al principi dic la meva BPB vull dir Barcelona, Perpinyà, Banyoles que es on vaig canviar la bicicleta per la furgoneta.
Be companys i fins aquí la meva BPB i els 200 que falten els vaig viure amb furgoneta i res es el mateix, ni las sensacions , ni las vivències .
Comentaris