L’anella verda de Manresa. Riera de Rajadell.


Avui al matí per tal d’anar a estirar les cames he anat a fer l’anella verda de Manresa.
Des de la guia cap a Santa Caterina, Cal Poc Oli, riera de Rajadell, el Xup, el Suanya, i el Congost.
Jo l’he fet en patinet. Es pot fer tan a peu com en bicicleta. Molt entretingut i distret, totalment recomanable. Està ben indicat amb senyals verticals amb el títol d’anella verda de Manresa. Un paratge a prop de Manresa i molt desconegut i tranquil, transita per camins, corriols i pista.
Dades i traça del recorregut a Wikiloc.

Comentaris

PC ha dit…
Agusti, aixo del patinet ja se que per tu es una alternativa temporal per tornar a agafar la bici, pero em dona l'impresio per els teus relats que segueixo puntualment, que t'ho estas passant d'allo mes be i que mes que una alternativa no es converteixi amb definitiva, de totes meneres el que es tracta es de gaudir del temps i de la ruta i tu sempre ho aconsegueixes...
fins aviat.
Agustí ha dit…
Hola P C.
Tot ha començat com alternativa i lo cert es que en gaudeixo molt. El ritme que es entre caminar i pedalar, fa que estiguis més en contacte amb l’entorn pel que trepitges i t’adones d’indrets que en bicicleta normalment passen desapercebuts, et permet parar-te , fer fotos, xerrar amb gent que et trobes pel camí, i el fet d’esta sempre amb un peu al terra et dona una tranquil•litat que no tens amb la bici, pots badar sense por de caure. Per altra banda les baixades xales prou de la velocitat. Se’t passa l’estona volant.
Quan pugui tornar a agafar la bici segur que tindre el dilema per triar un o l’altre.
Si que puc recomanar-te que ho provis, encara que els primers dies es dur, amb una mica de practica et fa xalar d’allò més.
Salut
David ha dit…
No cal descartar cap de les opcions, és més, jo les baix alternant ...gaudin cada una de les seves aventatges.

Em va passar una situació que potser defineixi una mica quina és la direrència entre la bici i el patinet.

Passejava en bici un dia calurós d’estiu per un camí en el que davant a uns metres vaig veure una enorme figuera. Tal com m'anava acostant a ella, anava percebent la seva olor característica, en passar per sota vaig notar uns segons la frescor de les fulles i l'agradable aixopluc de la seva ombra.

Un altre dia vaig passar pel mateix lloc amb patinet, i tal com m'acostava anava tenint les mateixes sensacions que amb la bici, però en estar sota la seva ombra, vaig poder veure, allà dalt amagades, uns figues que esclataven de dolçor. Vaig baixar del patinet i les vaig provar ... delicioses.
A seguir disfrutant!
Agustí ha dit…
Molt bona la descripcio.
Jo quan vaig aturar-me a retratar una resclosa i amb vaig trobar el senyor de la foto amb la mainada, pescant crancs va trasportar-me a la meva infantesa quan amb el pare feiem el mateix al riu de Calders. Fa uns quants anys.
Ben segur que seguiré disfrutant
Salut.