Aquets darrers quatre dies he aprofitat per constipar-me i encara que gaudeixo de vacances no he pogut sortir en bici. Això m’ha permès fer l’altre activitat favorita i es mirar i seguir per Internet diferents blocs. L altre dia llegia a Cronorrani el “sesudo estudio sobre ciclistas”. I vet aquí que se’m va acudir el post que os deixo a continuació. Es una petita comparació entre el ciclisme i el cicloturisme.
Des de la meva curta experiència nomes 10 anys de pedalar amb grups de BTT, penyes ciclistes, grups de cicloturistes (2 tours de França cicloturistes) sortida amb grups audax. Tots coincidim am l’eina, la bici. Les diferencies mes representatives podrien ser entre altres las que us deixo a continuació.
L’hora de sortida:
Ciclistes: Sortida de bon mati. A l’hora ben puntual es marxa el que s’ha dormit no cal que corri que anirà tot el camí sol.
Cicloturistes: També surten de bon mati. L’hora de sortida no es prefixada doncs tothom gaudeix del recorregut en un mapa llibre de ruta. I segons les conveniències del grup cada u decideix quan surt.
La durada de la sortida.
Els ciclistes: Quan surten sempre tenen presa per tornar quan mes aviat acabem millor dons tenen compromisos establerts que no poden eludir.
El cicloturismes. Normalment no hi a hora d’arribar, quan s’ha acabat s’arriba. A mi personalment agrada gaudir de trajectes de varis dies o setmanes i quan les meves obligacions ho permetin m hi dedicaré mesos sencers.
Cada tipus estudia els recorreguts:
Ciclistes: En funció del bar on es para a esmorzar, per suposat serà el mes barato de la contrada i el recorregut que sigui fàcil i conegut no es perdéssim.
Cicloturistes: Agafa el mapa, un llibre de ruta i en funció dels companys i atractius turístics del recorregut organitza la sortida. Hi qui sen va a donar la volta al mon i torna al cap dels anys.
Anar en grup.
Ciclistes: Aqui donaria per fer un llibre. Parlar de grups es parlar de relleus uf.. Solen fer grups al principi de la sortida, sempre en fila india, i a mesura que es van acabant les forces es van quedant sols al llarg del recorregut. El reagrupament es al punt d’esmorzar.
Cicloturistes: Se sol rodar en grup compacte no massa gran, el ritme el marca el menys en forma per tal de donar-li suport. En un grup audax, he viscut com els mes forts, al repetxo, empenyien el mes mancat per tal de no quedar-se enrere i per suposat al acabar-se el repetxo s’ajuntava el grup i continuava junt.
Objectius
Ciclistes. La sortida equival al gimnàs, es per anar a posar-se en forma, es per entrenar, sense pensar en el company que mes dona, i si mes a mes troba una bona llebre, lo primer es lo primer per tal d’anar a fer el millor temps a la cursa “cilcoturista” tipus Quebrantahuesos.
Cicloturistes. Relació amb els companys i convivència, gaudir del entorn i fer turisme, i per suposat fer-ho amb bicicleta
Records i fotos.
El ciclista. Normalment gaudeix d’una molt bona memòria i no cal perdre temps a immortalitzar els moments. Quan arriben a l’esmorzar expliquen amb tot luxe de detalls tota la cursa del dia. Velocitat màxima, velocitat mitja, % de la pendent aquella. El pneumàtic del company de davant que es nou. Una vegada un ciclista va dir-me que moments com aquella posta de sol estaven ben gravats a la seva retina i mai sen oblidaria. si no tenia l’Alzheimer
El cicloturiste. Com que la memòria es com es i en previsió de que amb els anys. També i a un dit castís que diu “val mes una imatge que mil paraules” Quan veu una sortida o posta de sol que val la pena s’atura per immortalitzar-la, si veu una flor, qualsevol cosa que li cridi l’atenció no li sap greu posar el peu a terra i agafar la seva càmera i immortalitzar-ho.
Parada fisiològica. (pipi caca)
Els ciclistes. Si plou no es para total ja vas moll no ve d’aquí. Si no es el cas, de cop veus que un s’escapa i al cap un ratet el trobes fent les seves necessitats,, sempre sense baixar de la vici i també sense entretenir-se que el temps es or. Si tens diarrea o be restrenyiment vas arreglat, val mes que et quedis a cassa
Els cilcoturistes. Normalment tenen establerta una para da cada cert temps. Am els companys quan s’avisa es para desprès reprèn l’excursió segueix.
Be i fins aquí aquest resum, espero haver-vos fet passar un¡a bona estona. Si algú es pot sentir identificat en algun dels tipus es normal jo també m’hi sento identificat. Jo cicloturiste 100 x 100.
Segur que hi ha moltes mes diferencies i coincidències Si voleu comentar-les per suposat seran ben rebudes.
I per acabar desitjant-vos, als assidus al bloc i al que no ho sou un bon any 2011
Comentaris