Muralla de Montblanc |
1. Montblac Prades.
Montblanc (estació de ferrocarril de RENFE).
Se’n surt en direcció NE per la N-240 fins al trencall amb la carretera
TV-7001, que se segueix fins a l’Espluga de Francolí. S’agafa la TV-7007 fins a
Poblet. De Poblet se segueix per la T-700 en direcció SE, passant pel coll de
les Masies, fins a Prades.
Elements d’interès
L'any 1947, Montblanc va ser declarat Conjunt
Monumental i Artístic. El Recinte Emmurallat. Del s. XIV, construït en temps
del rei Pere el Cerimoniós és l'obra militar medieval més important de tot
Catalunya. Té una llargada superior a 1,5 km , amb 28 torres; 2 torres-portal, muralla
amb merlets i pas de ronda. Les seves esglésies i palaus li donen un aire
medieval que es pot observar plenament a l’abril, a la Setmana Medieval
dedicada a Sant Jordi. Cal visitar la Torre-portal de Sant Jordi, l’església de
Sant Francesc del s. XIII, l’antiga església de Sant Marçal Convent i Santuari
de la Serra Pont Vell del s. XII, l'església de Santa Maria la Major del s.
XIV, el Palau-fortalesa del Castlà, l’església de Sant Miquel, els Porxos de
Cal Casa del s. XIII, Casals dels Josa del s. XIII-XVIII, entre molts d’altres
punts de gran interès. A Poblet, hi ha el monestir de Poblet, el convent de
l'orde del Cister més valuós d'Europa. Joia de l'arquitectura civil, militar i
religiosa catalana, que data del segle XII, durant molts anys va ser el panteó
Reial de la Corona de Catalunya i Aragó.
El monestir està envoltat d'una muralla
exterior d'uns dos quilòmetres. S'hi entra per una avinguda arbrada, es
travessa la Porta Daurada del segle XV flanquejada per l'evocadora capella de
Sant Jordi, la plaça Major, la segona muralla a través de la Porta Reial i
s'accedeix al recinte interior. El temple és de grans dimensions i a dins hi
destaquen les bellíssimes tombes reials. El panteó conté, entre altres, les
tombes de Jaume I, de Pere el Cerimoniós, de Joan I i de Ferran d'Antequera.
La façana és barroca. En el recinte cenobial
interior cal veure el claustre, la sala capitular, la biblioteca, el locutori,
el celler, el Palau del Rei Martí, el Museu Reial del monestir i el magnífic
temple de Poblet. Es passa després pel bosc de Poblet, un paratge natural de
gran interès, així com també les Muntanyes de Prades.
Finalment, a Prades es pot visitar la Plaça
Major porxada, la font esfèrica reinaxentista, l’església de Santa Maria la
Major, trams de muralla amb restes del castell i una torre de defensa
quadrangular.
Font de Prades |
2. Prades Falset
Se surt de Prades per la carretera T-701 fins
al coll d’Albarca, on es gira a l’esquerra per agafar la carretera C-242 fins a
Cornudella de Montsant. Se segueix per la TV-7021 fins a la Morera de Montsant,
on s’agafa un camí que, baixant pel coll Roig, arriba a Escaladei. Es creua la
carretera T-702 i se surt en direcció S per un camí, pel barranc dels Clossos,
fins a Torroja del Priorat. A Torroja s’agafa la carretera T-711 fins a
Gratallops, on s’hi entra per la carretera T-710, que se segueix fins a arribar
a Falset (estació de ferrocarril RENFE de Marçà-Falset, a 2 km ).
Elements d’interès
Després del coll d’Albarca es pot visitar al
mateix poble l’església de Sant Vicenç. A Cornudella de Montsant es pot
contemplar l'església renaixentista de Santa Maria, de l'arquitecte Pere Blai,
el celler modernista de la Cooperativa Agrícola, obra de 1919 de Cèsar
Martinell, i diferents cases amb dovelles de pedra i elements arquitectònics
dels segles XVI al XVIII, l'Hostal del Racó, reproduït al Poble Espanyol de
Barcelona, i l'edifici modernista de la Cooperativa Agrícola, de 1919, obra de
l'arquitecte Cèsar Martinell.
Pujant al sota els cingles de la serra major
de Montsant, hi ha la Morera de Montsant, poble d'origen sarraí d'interessant
arquitectura on destaca l'església de la Nativitat que conserva una portalada
romànica. Ja baixant, es poden visitar les ruïnes de l'antiga cartoixa
d'Escaladei, i el poblet del mateix nom, fundada al segle XII i va ser la
primera cartoixa de la península Ibèricai. A Torroja del Priorat hi ha la seu
del Consell Regulador de la DOQ Priorat. Conserva interessants detalls de
l'antigor en els seus carrers pavimentats amb còdols de riu i, sobretot, un
orgue barroc a la parròquia de Sant Miquel que ha estat restaurat recentment.
Al Museu-Celler de Joan Pàmies es pot admirar una col·lecció particular de
premses i altres antics estris vinícoles entre d'altres eines del camp. Després
s’arriba a Gratallops, un dels centres de la gran activitat vinícola actual.
Al seu terme trobem, a part de la Cooperativa
de Segon Grau, la Vinícola del Priorat, que aplega la collita dels petits
pobles veïns, diversos cellers ben famosos. I, finalment, a Falset, capital de
comarca, cal visitar el celler de la Cooperativa Agrícola, un edifici
modernista construït el 1919 per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Altres
visites d'interès són l'església parroquial, el castell d'origen medieval dels
Comtes de Prades, el Portal del Bou, la plaça porxada de la Quartera amb el
Palau dels Ducs de Medinaceli (1630), seu de l'actual Ajuntament, el Palau dels
Comtes d'Azahara (segle XVIII), i el bonic paratge de roca roja de l'ermita de
Sant Gregori, a 2 km
de Falset en direcció a Reus.
Els paratges naturals per on discorre són les
muntanyes de Prades, el Parc Natural del Montsant, i les valls que duen fins a
Falset.
Celler de Falset |
3. Falset Mora d'Ebre
Se surt de Falset per la carretera T-300 fins
a Marçà (on hi ha l’estació de ferrocarril Marçà-Falset, de RENFE). S’agafa la
TV-3002 fins a Capçanes. S’agafa un camí que du a la carretera TV-3031 i cap a
l’esquerra s’arriba als Guiamets. Se segueix la TV-3031 fins a Tivissa. Després
de visitar Tivissa es gira cua per la mateixa carretera fins a la Serra
d’Almos, on girant a l’esquerra es pren la TV-3032 que se segueix fins a
arribar a la carretera N-420. Es passa per Móra la Nova (on hi ha una estació
de ferrocarril de RENFE) i finalment s’arriba, creuant l’Ebre, a Móra d’Ebre.
Elements d’interès
Començant per Marçà, poblet de terme pla i de
conreus fèrtils, seu d’una cooperativa agrícola, es poden visitar l'església
barroca de Sant Joan, el museu d'escultura Lula Pérez-Marçà-Giné i el
Celler-Museu La Miloquera. A Capçanes, hi ha un celler cooperatiu exemple de
bona gestió i funcionament. Capçanes és, també, pàtria del famós guerriller i
patriota català Pere Joan Barceló, ''Carrasclet'', l'estàtua del qual presideix
l'entrada del poble.
Seguidament s’arriba als Guiaments, amb un
petit embassament on es pot practicar la pesca i el piragüisme. A la Serra
d'Almos es pot visitar l'església de Sant Domènec. Tivissa posseeix un nucli
antic molt interessant, cal veure el carrer de Collet, el portal d'Avall i la
imprescindible església de Sant Jaume. Seguint l’etapa, al poble de Darmós es
pot veure l'església de Sant Miquel.
Finalment s’arriba a Móra d'Ebre, amb un
llegat històric fruit de la convivència de tres cultures –la cristiana, la
jueva i l'àrab, que dóna nom a la població així com a la seva festa més
popular, la Mora Morisca– i que té en les restes del castell el seu màxim
exponent, i la permanent companyia del riu Ebre, el més cabalós de la península
Ibèrica, que deu, precisament, el nom a la denominació antiga del riu.
Pont de les arcades de Mora d'Ebre |
4. Mora d'Ebre Arnes
Elements d’interès
Primer s’arriba a Miravet, on no es pot deixar
de visitar el Castell, fortalesa bastida entre els s. X-XI que va esdevenir un
dels reductes més forts dels àrabs en el sector meridional de la Catalunya Nova
i posteriorment fou un poderós centre templer. Cal veure, també, les cases de
pedra exquisidament restaurades, l’artesania de la ceràmica i les esglésies de
la Nativitat de la Mare de Déu de la Immaculada.
A Miravet hi ha l'últim pas de barca de la seva
tipologia que queda a tot l'Ebre, que encara té la missió de transportar d’un
costat a l’altre les persones, animals i vehicles en general. A Pinell de Brai,
s’hi troba un celler cooperatiu d'estil modernista construït entre 1917 i 1922
també per Cèsar Martinell. Ja a Prat de Compte es pot visitar l’església
parroquial de Sant Bertomeu, del s. XVII. Finalment, enmig d’un entorn
paisatgístic magnífic, s’arriba a la població Arnes, el terme de la qual que
combina la plana, on predominen els camps de conreu de secà, i l'entorn
muntanyenc i de relleu accidentat del Parc Natural dels Ports.
Poble vell de Corbera d'Ebre. |
Aquesta etapa segueix la Via Verda, que arriba
ben bé fins a Tortosa. Se surt d’Arnes pel mateix lloc per on s’ha arribat i
s’agafa la carretera T-330 tot tornant enrere fins al km 14,5, on hi ha el
trencall amb la carretera TEV-3303, que se segueix fins al km 9 (un parell de
km), on cap a la dreta es troba l’inici de la Via Verda. Es va per la Via Verda
tot passant per Bot, Xerta, Aldover i Roquetes fins a arribar a Tortosa.
Atenció: en el recorregut hi ha nombrosos túnels, alguns dels quals poden no
estar il•luminats. Caldrà anar proveïts de llums o bé llanternes. A Tortosa hi
ha estació de ferrocarril.
Elements d’interès
Des d’Arnes es pren la Via Verda fins a
Tortosa, antic traçat del ferrocarril que travessant els Ports connectava la
Ribera d’Ebre amb la Terra Alta. A la meitat del recorregut s’arriba a Xerta,
que ha estat un dels passos tradicionals de l'Ebre per als llaguts i barques.
Conserva un nucli antic amb una senzilla església barroca. Sense sortir de la
via verda s’arriba a Tortosa.
Es pot iniciar la visita a la ciutat des del
castell de la Suda, fortalesa àrab construïda al s. X. Del període islàmic
resten el basament i el traçat de les muralles. Al barri de Remolins, es poden
visitar els Jardins del Príncep, i el Call jueu. Dins d'aquest sector s’hi
troba un tram de la muralla del segle XIV, amb la torre del Célio i el portal
dels Jueus. Es pot veure, també, la catedral de Santa Maria i el Palau
episcopal. És obligada la visita al claustre. Adossada al palau Oliver de
Boteller (s. XV), hi ha l'única font gòtica que conserva la ciutat.
Al carrer de la Rosa, es troben els palaus
Despuig i Oriol (s. XV) i el palau Capmany (s.XVIII). També es pot visitar el
conjunt renaixentista dels Reials Col·legis, el convent de la Puríssima, amb la
interessant imatge barroca del Crist tallat per Innocenci de Palerm, i el
convent de Santa Clara, fundat a mitjans del segle XIII.
Entre el carrer de Cervantes i l'avinguda de
la Generalitat es podent trobar els millors exemples d'arquitectura dels segles
XIX i XX de la ciutat. Finalment es pot visitar el Parc Municipal Teodor
González, amb gran varietat botànica i la Llotja medieval que acull des del
1933.
Tortosa. |
6. Tortosa Ampolla
Se surt de Tortosa per la part E de la ciutat
passant a la riba est de l’Ebre pel pont de l’Estat, que desemboca a l’avinguda
Cristòfor Colom. Cal girar a l’esquerra al quart carrer (avinguda Tarragona) i
després per l’avinguda de l’Estadi. Un cop s’ha passat la via del tren es gira
a la dreta pel carrer d’Amposta fins a la rotonda que hi ha al final de la Via
Verda. Se segueix el carrer que surt en direcció NE i de seguida es trenca a
l’esquerra per un camí que du al canal de la Dreta de l’Ebre. Un cop allà, se
segueix el canal cap a l’esquerra en direcció S/SO. Es creua la carretera C-12
i se segueix el canal per l’altra banda. Després de passar Amposta, tot seguint
pel camí del Canal de la Dreta de l’Ebre, es gira a la dreta, després de la
Sèquia del Rampaire, i se segueix pel camí fins a l’Encanyissada. Es voreja per
la part Nord i se segueix cap a l’esquerra en direcció a la Tancada i la platja
dels Eucaliptus.
Després de vorejar la platja, s’arriba a un
càmping, on es gira a l’esquerra tot agafant la carretera TV-3405. Es va fins
al trencall amb la carretera TV-3404 que du a Sant Jaume d’Enveja, on es pren
el pas de barca fins a Deltebre. Se surt de Deltebre per la carretera TV-3451
i, poc més enllà del km 3, es gira a l’esquerra cap a Mas de Carroll. Se
segueix la Sèquia del Mar uns metres a l’esquerra fins a trobar el desguàs de
Florença, que se segueix fins a la costa. Es voreja el mar cap a l’esquerra
fins a lo Goleró, on es torna a entrar a l’interior del delta pel flanc del
desguàs del Riet
Goleró. Es voreja per l’esquerra la Bassa
Prima i s’agafa un tros de la carretera T-3401 fins al Mas de Xulbi, on se
segueix en direcció N fins a trobar el nucli de l’Ampolla.
Elements d’interès
De Tortosa a Amposta es voreja un dels canals
que acompanyen l’Ebre en el seu descens. A Amposta, es visita el seu conegut
pont Penjant, el Museu i la Biblioteca comarcals, les restes del seu antic
castell medieval, el popular mercat i nombrosos edificis, uns modernistes i
altres plens d'història com la Casa de la Família Millares, la més antiga de la
ciutat. Ja al delta de l’Ebre es passa per l'Encanyissada, zona del Parc
Natural del Delta de l'Ebre, on la presència espectacular d'aus està garantida
a qualsevol època de l'any.
Acull un centre d'informació del Parc. Abans
de finalitzar l’etapa es passa per la platja de la Marquesa i la punta del
Fangar. Aquesta platja és de les més ben conservades del delta i compta amb
unes singulars dunes mòbils. Finalment s’arriba a l’Ampolla on cal visitar
l'església de Sant Joan Baptista, bastida al segle XX.
Dads i Recorregut a Wikiloc.
Comentaris