dissabte, 29 de gener de 2011

Volta a Catalunya en BTT. Etapa 2. Castelldefels Cunit



Hem canviat la població de sortida doncs ens hem ajuntat amb dos companys de Gavà i emprenem la sortida des de l’estació de Gavà el Joan, el Ramon , el Juanfra, el Víctor i jo.
Ens dirigim per carrils bici fins a trobar el passeig marítim. Durant la nit hi ha hagut tempesta i està encara ple de basals. Al  arribar al mar, que serà el nostre company durant tot  el dia, seguim paral·lels a pocs metres fins al Port Ginesta. S’ha acabat l'escalfament i comencem les fortes pujades del  Ratpenat que ens endinsen al parc natural del Garraf. A mesura que anem pujant podem gaudir d’excel·lents vistes tant cap el delta del Llobregat com sobre de port Ginesta.
De ben segur que s’ha passat el fred, però a l’hora de baixa, ara per uns impressionats tobogans, cal tornar-se a abrigar. Els companys que coneixen la zona ens proposen fer un recorregut alternatiu que passa per Vallgrassa i d’aquí a Plana Novella.
Aquí ens esperen el Vilanovins Carles, conegut a través del bloc “Retalls de Bici” i en Josep. Veiem per sobre el famós monestir  i continuem cap a esmorzar doncs entre pedalar i xerrar ha passat mig matí.


Decidim parar al costat mateix de l’antiga ermita i mas de Jafre. Ens cruspim els nostres entrepans i fem la foto del grup de rigor.
Tornem-hi , la darrera pujada del dia  i ja de franca baixada ens trobem a Sitges. Arribem per la platja de S. Sebastià, seguim pel  barri vell. Un recorregut cicloturistic  ens permet veure pel palau Marycel de Terra, plaça de l’església i finalment  anem a parar al Passeig de la Ribera i després el passeig marítim,  famós pels antics palauets, “Villas” d’indians,  de diferents estils, neoclàssics, romàntic, modernista i noucentistes.
El llibre de ruta que seguim a la sortida de Sitges fa dues propostes, una segueix el GR 92  al llarg de la platja i un altre per l’interior per una pista més ciclable. El company Carles coneixedor del tros ens recomana fer un mig i mig: un tros bora mar i l’altre seguin mes per l’interior. Travessem prop de la Punta les Coves, Platja de l’home mort, platja de la desenrocat, finalment travessem la via i anem a buscar millors camins que xino-xano ens acosten a Vilanova i Geltrú.
 Població amb  molta història. Anomenada la “Quadra d’Adarró” ja era poblada pels ibers i els romans  el segle V al III A de C. Avui també es famosa pels seus carnavals El nostre recorregut ens du al llarg del passeig marítim fins el port i el club nàutic, i deixem Vilanova per la plaça d’Adarró. L’itinerari ens du a seguir vora el mar però el temps fa que desestimem aquest camí i fem un alternatiu tram per la cra que ens deixa al prat de Cubelles. Vila natal del famós pallasso Xarli Rivel seguim al llarg de la platja per carril bici, podem veure els espigons de Cubelles, a la nostra dreta ens queda la dissortadament  famosa  central Tèrmica , amb la xemeneia, que veiem des del Pla de Querol. El passeig ens deixa a la desembocadura del riu Foix que travessem per dos ponts de fusta. Seguim per el passeig i carrils bici fins a creuar la riera de les Salines que  separa el municipi de cubelles amb el de Cunit.
Arribem pel passeig  vora la mar fins la riera de Cunit que ens permet accedir al poble i a l’estació per tal de tornar a nostre punt de sortida.

Avui dia gaudim de mitjans que ens permeten de desplaçar-nos amb seguretat de no perdre’ns, GPS. Quan l’any 2004 i 2006 al llarg del Tour de França cicloturiste al arribar a diferents poblacions ens acompanyaven els  ciclistes del lloc i ens feien de guia a les poblacions i a les carreteres, aquesta companyia i convivència cap GPS t’ho pot donar. Poder gaudir del caliu i companyia que et donen els companys que coneixen la zona és realment fantàstic, i des de aquestes ratlles, aprofito per donar les gracies als que m'han fet costat i m'han acompanyat durant l’excursió d'avui: el Juanfra, el Victor, el Carles i el Josep, i per suposat el Joan i el Ramon doncs sense vosaltres no hauria sigut el mateix.

La propera ètapa de la Volta a Catalunya en BTT  és:  De Cunit a Valls passant per Segur de Calafell, Calafell, Sant Salvador, El Vendrell, Albinyana, Bonastre, Salomó, La Tossa Grossa, Montferri, Frafim, Alió, Valls. Si algun dels que seguiu el bloc us animeu a acompanyar-nos estarem molt contens de poder pedalar junts.
Pots veure les fotos Clica
I el video.

També podeu llegir el resum de la sortida al bloc de Team Poal  del Joan i al de  Retalls de Bici del Carles.

Les dades del recorregut a Wikiloc.

diumenge, 23 de gener de 2011

Santpedor. Pels corriols de l’hivernal 2011.



Després dels comentaris de companys i coneguts que varen gaudir de la pedalada  “Hivernal del Bages 2011” el passat diumenge. Avui amb el Ramón i amb un fred que pela, - 7 º hem apostat per anar a fer aquest recorregut.
A les 8 sortim de Santpedor, mentre circulem pel poble es trobem un grup que també ha decidit de fer el mateix que nosaltres.
Veiem la sortida del sol des del corriol del Sol Naixent. Ja comencem amb bones vibracions. Seguim baixem pugem  i així..., ara ens trobem el grup de Santpedor, ara ens creuem el grup del Esport Ciclista Manresa, i al arribar a Castellnou , els organitzadors de l’hivernal que en gaudeixen,  el Lau, el dentista, el Cinto, l’altre Cinto, El Xavier, l’Angelet, el  Cisco amb la bici de ciclocròs, l’Anguera, i... alguns més. Ens hem saludat i ells han continuat el seu camí i nosaltres el nostre, el camí era el mateix però cada colla al seu ritme.
Quan ens ha semblat que més o menys era a mig camí ens hem aturat a fer el most, i refrescar-nos doncs estem acalorats de tant de pujar i transitar per corriols espectaculars i molt tècnics.
Baixem fins a Viladelleva, i tornem a pujar gairebé toquem el cel, fem el corriol que volteja el  Puig Alter, quines vistes, quines sensacions, quina sort poder-ne gaudir. Bé, la baixada és sensacional, ens em acostat a Callús. Ara ja de nou el camí que ens du a Santpedor aquí hem deixat el Traç que dúiem, ja teníem el nivell d’endorfines a vesar, i ens entornàvem a casa.
Feia anys que no feia l’hivernal sencera, com deia l’Angelet que n’ha fet moltes, ha estat potser la millor de totes: Per a mi de ben segur. Doncs el dia ha estat impecable amb una visibilitat sensacional, ens ha acompanyat el sol, també el fred. El recorregut, amb pujades 100 x 100 ciclables i les baixades, per xalar d’allò més, encara que alguns cops s’ha hagut de posar els peus a terra. La penya, avui només anàvem el Ramon i Jo, 2 un bon numero. També,  però, hem  gaudit dels altres que ens trobat al llarg del recorregut.
Per gaudir un matí de  corriols, corriols i corriols no deixeu de fer l’Hivernal de 2011
Les dades i traça del recorregut:  Corriols de L'Hivernal 2011



dissabte, 22 de gener de 2011

O com passar fred un dissabte al mati. (22 01 2011)



Sortir de Manresa a ¾ de 8, la lluna plena encara es al cel, la temperatura sembla que no es excessivament freda, deu ser que surto i encara no m’he aclimata.
Segueixo per mig de camps i algun polígon fins arribar a Navarcles. Surto pel camí de les fonts, i de seguida pel de Solervicencs, el cap de la serrai i pel serrat del Alous fins arribar al punt mes alt de l’excursió Serrat del Vintró.
Faig mitja volta , una parada per fer un most i lo que buscava un antic camí convertit en corriol  que transita sempre per la solana  del Vintró per sobre la riera de Talamanca, aquest amb deixa just a la riera que travesso per 2 cops, avui no baixava aigua , he pensat que era un bon dia per travessar rieres, tota l’aigua estava gelada, nomes calia fer atenció amb les relliscades.. Segueixo pel camí de les basses, camí de les Generes. El deixo per seguir el corriol que amb du  just per sobre les Tines. Darrers esforços i pel grau arribo al  Guix i novament a Manresa.
Realment a esta un mati molt molt fred,. Menys mal que al transitar per paratges solejats han ajudat a suportar-ho millor.
Les dades del Recorregut  clica: De Manresa al serrat del Vintró.

diumenge, 16 de gener de 2011

Des de Valls de Torroella. Pels racons del passat.


Quan el Joan em diu: dissabte a les 8 del matí a Valls de Torroella: Vaig haver de situar-me, entre Súria i Cardona.
Ens trobem el Ramon , Joan i jo i comencem l’excursió del dia. Es tracta de seguir la traça que el  25 de abril de 2010,  els Amics de la Moto de Valls de Torroella, van organitzar i varem anomenar “Racons del Passat”.
A primera hora del matí el dia és fred i amb boira. Seguim la traça fent petar la xerrada,. El camí sempre marxa cap amunt, fa fred, la boira no deixa veure l’entorn, travessem prop de  masies perdudes al mig d’en lloc. Comentem com deuria ser de viure altre època en un mas tot sol.
El Joan que coneix el camí proposa d’esmorzar al final de la primera llarga pujada. Axí ha estat, aprofitem que comença de sortir el sol i ens entaulem cadascú a la seva manera per cruspir-nos els corresponents entrepans, variats, l’un de llonganissa de Vic, l’altre de truita paisana  i l’altre ves a saber.
Seguim ara ens  comencem a treure una mica de roba doncs la boira ha deixat lloc al bon dia. Travessem pel bell mig, el majestuós mas de Claret de Caballers. Seguim ara el Gr ara un camí dels d’abans, ara una pista acabada d’arreglar i  sempre pujant de valent ens deixa gairebé sota Puigdellívol el cim del Bages.
Seguim per sota de la carena de la Serra de Castelltallat, sempre amb vistes del Pirineus, Port del Compte, Serrat del Vert, Serra d’Ensija, Pedraforca, Rasos de Peguera, La tosa , i mes al fons el Cadi . Gràcies a l anticicló, les vistes que ens ha regalat l’excursió, són  tan fantàstiques, quina sort de poder-ne gaudir , l'esforç ha valgut la pena. Fins i tot algú va posar-hi un banc per reposar de l'esforç  i contemplar el paisatge.
Ja comencem a baixar per tal de retornar al punt de sortida, la baixada és impressionat amb fortes pendents. Un gran grup de caçadors estan vetllant el pas del senglar al llarg del nostre camí.
Quan ja gairebé s’acaba la sortida podem gaudir del impressionat Coaner al mig de la vall.
Per acabar un corriol que no podia faltar, amb rentabicis inclòs, travessem 6 vegades la riera.
Realment el motiu de la sortida és escaient doncs els paratges que transita, les masies que ens anem torbant al llarg del recorregut, els camins,  són de debò recons del passat. L’excursió, que transita per moltes obagues és una bona opció per algun dia de calor.
Les fotos i comentaris del dia al bloc del company Joan  “Team Poal”.
Tota l’informacio del recorregut la trobareu a Wikiloc.

dijous, 13 de gener de 2011

Obsolescencia programada (comprar, tirar, comprar)

photo: Johan Eklund/Creative Commons



No te res a veure amb el cicloturisme però l’he trobat prou interessant.  Us el transcric tot  tal com esta publicat al bloc de ISon21. Per pensar-hi.


Baterías que se ‘mueren’ a los 18 meses de ser estrenadas, impresoras que se bloquean al llegar a un número determinado de impresiones, bombillas que se funden a las mil horas… ¿Por qué, pese a los avances tecnológicos, los productos de consumo duran cada vez menos?
Rodado en Cataluña, Francia, Alemania, Estados Unidos y Ghana, Comprar, tirar, comprar, hace un recorrido por la historia de una práctica empresarial que consiste en la reducción deliberada de la vida de un producto para incrementar su consumo porque, como ya publicaba en 1928 una influyente revista de publicidad norteamericana, “un artículo que no se desgasta es una tragedia para los negocios”.
Haz clic en el enlace para verlo.


El documental, dirigido por Cosima Dannoritzer y coproducido por Televisión Española, es el resultado de tres años de investigación, hace uso de imágenes de archivo poco conocidas; aporta pruebas documentales y muestra las desastrosas consecuencias medioambientales que se derivan de esta práctica. También presenta diversos ejemplos del espíritu de resistencia que está creciendo entre los consumidores y recoge el análisis y la opinión de economistas, diseñadores e intelectuales que proponen vías alternativas para salvar economía y medio ambiente.

Una bombilla en el origen de la obsolescencia programada
Edison puso a la venta su primera bombilla en 1881. Duraba 1500 horas. En 1911 un anuncio en prensa española destacaba las bondades de una marca de bombillas con una duración certificada de 2500 horas. Pero, tal y como se revela en el documental, en 1924 un cártel que agrupaba a los principales fabricantes de Europa y Estados Unidos pactó limitar la vida útil de las bombillas eléctricas a 1000 horas. Este cártel se llamó Phoebus y oficialmente nunca existió pero en Comprar, tirar, comprar se nos muestra el documento que supone el punto de partida de la obsolescencia programada, que se aplica hoy a productos electrónicos de última generación como impresoras o iPods y que se aplicó también en la industria textil con la consiguiente desaparición de las medias a prueba de carreras.
Consumidores rebeldes en la era de Internet
A través de la historia de la caducidad programada, el documental pinta también un fresco de la historia de la Economía de los últimos cien años y aporta un dato interesante: el cambio de actitud en los consumidores gracias al uso de las redes sociales e Internet. El caso de los hermanos Neistat, el del programador informático Vitaly Kiselev o el catalán Marcos López, dan buena cuenta de ello.
África, vertedero electrónico del primer mundo
Este usar y tirar constante tiene graves consecuencias ambientales. Tal y como vemos en este trabajo de investigación, países como Ghana se están convirtiendo en el basurero electrónico del primer mundo. Hasta allí llegan periódicamente cientos de contenedores cargados de residuos bajo la etiqueta de ‘material de segunda mano’ y el paraguas de una aportación para reducir la brecha digital y acaban ocupando el espacio de los ríos o los campos de juego de los niños.
Más allá de la denuncia, el documental trata de dar visibilidad a emprendedores que ponen en práctica nuevos modelos de negocio y escucha las alternativas propuestas por intelectuales como Serge Latouche, que habla de emprender la revolución del ‘decrecimiento’, la de la reducción del consumo y la producción para liberar tiempo y desarrollar otras forma de riqueza, como la amistad o el conocimiento, que no se agotan al usarlas.

diumenge, 9 de gener de 2011

En bici al Castell de Boixadors i l'alzina monumental del Mas Querol

l’Alzina del Mas Querol, amb el Ramon i el Joan

Castell de Boixadors
 Desprès de l’excursió al Mar, tornem a pedalar per las nostre contrades.
Sortida a les 8 de Fals el Ramon Joan i Agustí.
Descripció del recorregut. Sortim  de la creu de Fals, Santa Mª del Grau, enfilem cap ala costa del cal Xamal, baixada pel bosc de Caselles fins al Raval de cal Paisà. Seguim per la Pabordia de Caselles,  Camps, anem cap a cal Pelfort a buscar la Pista de Cal Putxo, la llarga pujada ens deixa a cal Ferrer. En arribar a la solana de Goberna ens aturem a fer un most . Seguim per la carena amb sensacionals vistes del  Port del compte Rasos, Pedraforcà, Cadi. Quan trobem el GR 7 el segui. A la baixada coincidim amb  l’Àngel i comentem el recorregut,  gairebé coincidim nomes que ell el fa des reves i amb sortida i arribada a Manresa. Fem una marrada i  arribem fins sota mateix del Castell de Boixadors per tal de fer la foto i gaudir de la vista.

Ja de baixada ens aturem a treure la roba doncs sembla que a arribat l’estiu. La pista esdevé asfaltada, uf menys mal don els repetjons son dels que fan suar. Som a Can Pallares, famós coll a les sortides en bici de carretera el passem i seguim pel camí de la Serra de la Vall que ens du fins a Fonollosa . Darrers pujades , aprofitem a fer la darrera parada a l’Alzina del Mas Querol, declarada arbre monumental de Catalunya. D’aquí pel antic Camí Ral de Manresa ens arribem a la creu de Fals.
Distret, entretingut i  amb força pujada, els camins son molt bons i en alguns casos s’han enquitranat. Val la pena  d’aturar-se tant  a Camps  com a Castelltallat al observatori , el castell de Boixadors i per acabar l’alzina monumental del Mas Querol de Fonollosa.

Traça i dades del recorregut a Wikiloc.








dissabte, 8 de gener de 2011

1ª Etapa de la Volta a Catalunya en BTT. Olesa, El Prat, Castelldefels.(07 01 2011)



Pont del diable, Martorell


Ja fa uns dies vaig fer el tram entre Manresa i Olesa com a etapa prèvia. Avui amb el Jona ens em arribat a la Mar Mediterrània per tal de segui el recorregut que Josep Insa Montava proposa en la  seva guia de “ La Volta  a Catalunya en BTT”
Recorregut. Olesa, Martorell, S. Andreu de la Barca, Molins de Rei, S Joan D’Espi, St. Boi de Llobregat,  el Prat de Llobregat sempre per llera esquerra del riu Llobregat. El Prat, platja del Prat de Llobregat, desguàs de l’estany del Remolar , desguàs del estany de la Riera i desguàs de l’estany de la Murtra, passeig marítim de Gava i passeig marítim de Castelldefels.
Remullade de peus
Descripció del l’etapa. A les 9 del mati a l’estació del Ferrocarrils de la generalitat ens trobem amb el Joan per tal de desplaçar-nos a Olesa per començar la etapa. A Olesa hem esmorzat i a les 10  comencem a pedalar.  Després de creuar Olesa seguim la Cra. de les carpes uns 3 km i tot seguit ens endinsem pels camins que seguint per la vora del Llobregat ens apropen a Martorell. Arribem a Martorell pel camí  i Pont del diable, autèntic símbol de Martorell. Continuem pedalejant i ara el camí es converteix en un sensacional carril bici fins que prop del Papiol esta en obres i tornem a seguir camins de us agrícola. Després de creuar prop de Molins de Rei el camí esdevé via de servei de l’autopista A 2. Els cotxe sembla circuli a tocar dels ciclistes, i d’altres passejants que quan ens anem acostant al prat esdevé mes transitat, cada vegada es nota mes la densa població e l contrada. En arribar a Cornella canviem de llera i ara seguim per la dreta, es tota cimentada i de bon transitar. Quan em sobrepassat el prat els carrils bici son plens a besar . Ja som a l’estany de la Ricarda i per fi, el mar




prenet el sol
equilibris
Agustí i Joan

Ja som sobre el recorregut talment dit de la Volta a Catalunya en BTT. Aquí comença el tram mes diferent, encisador, dur ... del dia. Son 3 km que seguim prop del mar sense camí nomes per sobre de la sorra, amb la dificultat que això comporta. Després d’intentar de pedalejar en diferents circumstancies, sorra mes molla sorra trepitjada per roders hem desistit i l’única tècnica per avançar que funciona es la del patinet, “ empenyent de  valent”. Un dels punt que tenia mes en compte eren el desguàs de l’estany del Remolar , desguàs del estany de la Riera i desguàs de l’estany de la Murtra dons s’havien de travessar a gual , quina sorprès quan hem pogut comprovar que l’amplada de qualsevol no anava mes enllà que el d’una  bona passa, i de fondària inapreciable. Encara que difícil, costa de fer seguir la bici per la sorra, ha estat una experiència única, diferent, que de ben segur que guardarem en el nostre record per molt de temps.
passeig marítim de Gava 
En alguns moments les onades  ens ha mullat  el peus ben molls, en uns altres ens i em pogut rebolcar sense perill de fer-nos mal, la tranquil·litat del die dons excepte algun que altre pescador era un paratge totalment desert al bell mig del Barcelona. La tranquil·litat del lloc nomes es veia trencada pel continu aixecar d’avions. Be i com qui no vol la platja ha anat acabant-se i finalment després de mes d’una hora  hem arribat al passeig Marítim de Gava. Aquí ens hem aturat a refer-nos del esforç amb una bona pizza ben regada amb una cervesa.
Reconfort
La fi del dia s’apropa dons en arribar a Port Ginesta donem mitja volta i anem a Castelldefels per tal d’agafar el tren que novament ens ha de dur a Manresa.
Realment hem gaudit d’una fantàstica excursió plena de sensacions de tots tipus, experiències que difícilment tornarem a repetir i tot amb una meteorologia fantàstica, podríem pensar què  es tractava un bonic dia de primavera.
Nomes animar a que qualsevol que vulgui emprendre aquesta sensacional aventura que es la volta a Catalunya en BTT no ho dubti, l’esforç suplementari que representen els 3 km per la sorra val la pena no deixar-se ho  perdre.
La sortida vista per el Joan des de el bloc de Team Poal i les fotos.
Totes les fotos a l'enllaç.




La Traca i dades del ecorregut a Wikiloc.



La traça de Barcelona a Castelldefels.

dijous, 6 de gener de 2011

D'Artés al Puig Rodó (06 01 2011)

L'Estany
Esmorzem a l'Estany

Montserrat i la Mola. Caseta alta.
 Sortim d’Artés el Joan Ramon I l’Agustí. El dia no es massa fred, uns 6 graus. Jo deia que el varal que anàvem era millor que estes gelat per no trobar gaire fang. Afortunadament encara no  podem decidir  el temps que fera i emprenem el camí que havíem previst.
Revisio del dolmen.
Direcció a serrat de la Guixera i abans d’arribar a Solegibert, la fanguera, ja fa que haguem de carregar la bici a coll, menys mal que  s’ha acabat aviat. Seguim i comencem a pujar siga saga i som a Vilamorena, Sant Joan d’Olò... seguim la llarga pujada que ens deixa a l’Estany.
Al peu del monestir aprofitem per fer un most i tornem-hi.
Corriol
Moià
Tornem a puja que no a estat res.  Arribem al coll del mas Guell sensacionals vistes de Montserrat i la Mola. Puig rodo, parada per visitar i fer algunes fotos al Dolmen de Puig Rodo. Ara sembla que comencem a baixar. Uf que llarga la pujada d’avui. Segim el Gr 3 i creuem La Granoia ja som al bell mig de Moia. L’hora del vermut, la plaça plena, nosaltres a lo nostre que encara queda un trosset i tenim d’anar al dinar de reis amb la família. Comencem la baixada per un sensacional corriol que ens deixa gaire be a la Ruca i d’aquí pel camí de la Vall tornem a ser a Artes.
Pots veure les fotos clicnt l'enllaç.



Dades i traca del recorregut a Wikiloc.

dimecres, 5 de gener de 2011

Lanzarote a pedals.

Foto de Lanzarote en Bicicleta

Acabo de llegir un sensacional reportatge al uew sa velo d'una excursió feta a Lanzarote. Entre els enllaços i havia aquest Lanzarote a Pedals.

que  he trobat del tot engrescador per tenir en compte per uns entretinguts dies de bicicleta.
Es tracta del catàleg de rutes per bicicleta de muntanya , senyalitzades a la illa de Lanzarote, amb recomanacions  i comentaris dels usuaris.

diumenge, 2 de gener de 2011

Camins Rals

Les Balmes Roges i el Farell
El Ginebral
L Hostal de St Jaume
Aiguabarreig del Llobregat i Cardener
Com no podia ser de millor manera possible, començant l’any fen el que mes ens agrada, anant amb bicicleta. Desprès de las fangueres del 31, vàrem decidir canviar de varal i anar a fe un tomb al parc natural, doncs el terreny es mes sorrenc i difícilment trobem fang en aquest dies d’hivern que amb poc fred el terreny es troba mol moll i difícil de transitar..
Recuperem la traça que aproximadament seguia el dissetè recorregut del Bages en BTT Camins Rals per tal de anar a fer-la tal com ens diu la guia. Tan en el sentit com en les possibles variacions que poguessin sortir.
A les 8 el Ramon, Joan i jo mateix ens hem trobat a Pont de Vilomara per tal de fer la nostre excursió del mati.
Tot i que el mati es fred, i amb boira, ens el fem passar enfilant el camí de Rellinars, fins arribar a les ruïnes del  vell Hostal de Sant Jaume. Continuem pel camí ral convertit en un distret corriol que en alguns moments es fa difícil de circular. En punts on ens permet la vegetació podem entretenir-nos comentant l’entorn que anem veien al llarg del camí. El Farell, les Balmes Roges. Arribem al Ginebral, camí molt malmès pel transit de Motos ens cal de fer equilibris per poder seguir-lo sense baixar de la bicicleta. Tornem a retrobar camí que ens passa pel veïnat de ca l’Ambros fins a Vallhonesta. El camí de Vallhonesta en retorna al terme municipal de Castellgalí on podem observar l’aiguabarreig del Cardener i Llobregat i l’antic sepulcre roma de la Torre del Breny. Sant Vicenç de Castellet. Parada i fonda al “Bar Ramoneda“ recuperem les energies i el calor al caliu d’un excel·lent foc a terra.
El Pont de Vilomara
Retornem al nostre camí i passem pel barri de la Farinera i pel peu del Castell de Castellet. Hauríem de segui les marques vermelles i blanques del GR 4 finalment el trobem i seguim, continuem ara pel camí de la Llum de Montserrat a Manresa. En trobar la riera de Castellet ens enfilem fins Colldarboç i Cala Iaia. En trobar la cra BP 1101 donem mitja volta i retornem a Castellgali passant per cal enric de la serra, el Tello. Després de creuar el riu Cardener el camí ens puja cap a Can Font de Cirencs i novament el pont de Vilomara.
Les fotos polsa l'enllaç.

Les dades i traça del recorregut a Wikiloc