Com que la meva activitat ciclotursita esta aturada i gaudeixo de molt de temps per llegir, de tot. Aquí us deixo aquesta fantàstica reflexió.
L'HOME I EL MÓN
Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per a minorar. Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.
Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.
De sobte es va trobar amb una revista on venia al mapa del món ¡Just el que necessitava!. Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta l'hi va lliurar al seu fill dient: "Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat, perquè ho arreglis sense ajuda de ningú".
Llavors va calcular que al petit li duria dies compondre el mapa, però no va ser així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava calmadament. "Pare, ja vaig fer tot, vaig aconseguir acabar".
Al principi el pare no va donar crèdit a les paraules del nen. Va pensar que seria impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista dels seus anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.
Per la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.
Com era possible? Com el nen havia estat capaç?
-Fillet, tu no sabies com era el món, com aconseguir armar-lo?
-Pare, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar, vaig veure que l'altre costat hi havia la figura d'un home ...
Així que vaig donar volta a les retallades i vaig començar a recompondre a l'home, que si sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig volta el full i vaig veure que havia arreglat al món.
L'HOME I EL MÓN
Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per a minorar. Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.
Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.
De sobte es va trobar amb una revista on venia al mapa del món ¡Just el que necessitava!. Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta l'hi va lliurar al seu fill dient: "Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat, perquè ho arreglis sense ajuda de ningú".
Llavors va calcular que al petit li duria dies compondre el mapa, però no va ser així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava calmadament. "Pare, ja vaig fer tot, vaig aconseguir acabar".
Al principi el pare no va donar crèdit a les paraules del nen. Va pensar que seria impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista dels seus anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.
Per la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.
Com era possible? Com el nen havia estat capaç?
-Fillet, tu no sabies com era el món, com aconseguir armar-lo?
-Pare, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar, vaig veure que l'altre costat hi havia la figura d'un home ...
Així que vaig donar volta a les retallades i vaig començar a recompondre a l'home, que si sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig volta el full i vaig veure que havia arreglat al món.
Comentaris