dissabte, 31 d’octubre de 2009

Corriol de vertigen !

Desprès d’un intens any de cicloturisme ara comencem les sortides de BTT.
Entre els bolcs que segueixo, i al de Uep sa Velo! acabo de veure aquest sensacional post “ Corriols de vertigen” junt am el vídeo que us deixo tot seguit.

Portal Trail - Moab, Utah from Phil Shep on Vimeo.
A partir de la setmana propera, entrenarem això de fer corriols.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Un tomb pel Camí Ral de Manresa a Vic.


Un tomb pel Camí Ral de Manresa a Vic.

He sortit a mig mati de Manresa a fi d estirar les cames i seguir un traç que havia baixat d’ Internet.
Sembla que s’ha arreglat el temps i de seguida he de treure’m la jaqueta, doncs comença a fer calor.
Transito pel Parc de l’agulla, seguin per la vora de la sèquia i arribo a Menfis on travesso la Cra. Segueixo el corriol vora el Mas d’Olzinelles, he de passar pel bosc, doncs el vent ha tombat un pi gros i ha barrat el Camí- Travesso el Pont de Cabrianes i enfilo camí de les Tapies. Aquí segueixo el corriol que passa just per sobre la font i tot seguit pel antic Camí ral, aquest tram tambe coincideix amb el PR C 197 Del riu de Calders. Arribo a Torrecabota i segueixo fins a La Guardia i Calders.
Desprès de creuar Calders, a la benzinera una ampla pista amb du a la Riera Malrubí aquí s’ajunta amb el GR 177 Ruta del Moianes. Mas La Ponsa. segueixo direcció a la Ruca i uns metre abans, a Ribatallade, agafo la pista a l esquerra que amb torna a dur al altiplà del Moianes, vora de L’Urbisol. Torno a trobar el Cami Ral de Manresa Vic des pres de passar pel mas de Trullas soc novament a Calders. Faig una breu parada al hostal, la botiga de queviures de Calders i segueixo finalment pel corriol que de nou amb torna a la Vall, riera Malrubi i finalment Artés.


Pots veure el Traç del recorregut POLSA EL MAPA:

dijous, 22 d’octubre de 2009

Seguint el Camí de l'Ebre. Del 13 al 19 d’Octubre de 2009.



Ampolla- Deltebre. Dimarts 13 Octubre 2009.

Surto de Manresa a les 10. Agafo el tren Ferrocarrils de la Generalitat que amb du fins a Martorell, canvio de tren, agafo la Renfe, fins a S. Vicenç de Calders. Aquí la xarxa de mitja distancia amb du finalment al començament d'aquest nou camí. L’Ampolla.

Amb la pluja carregada a mes no poder agafo direcció de Deltebre. Aquests dies el delta, estan acabant amb la sega del arros, es pot veure els cam inundats i plens d'aigua. Les carreteres per las que transito estan tranquil·les, molt tranquil·les. Arribo a Deltebre, descarrego les meves pertinences i vaig cap al principi oficial del camí de l'Ebre al Muntell de les Verges.

Aquí, el muntell de les Verges, on l’Ebre s’ajunta amb el Mar, un paratge fantàstic per començar un nou camí. Un entorn paradisíac. Faig les primeres fotos i començo a seguir, les que seran les meves companyes el propers dies, les fletxes grogues.

Des del muntell de les Verges fins a Deltebre el camí, també es un carril bici


es molt ben condicionat i ple de palmeres al llarg de tot el recorregut, son deu km francament bonics i per gaudir-lo en qualsevol epoca del any.

Sant Jaume d’Enveja- Xerta. Dimecres, 14 Octubre 2009.


Desprès d’un copios esmorzar a pedalar toca. Nomes començar i la primera sorpresa del Camí el pas de Barca que amb dura entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, penso per mi, aquet Sant Jaume d’Enveja deu ser el germà petit del Sant Santiago.

Segueix la tònica del dia abans paratges idíl·lics, temps de primavera, tot esta molt tranquil aquestes hores del mati, semble impossible de millorar per una sortida de cicloturisme. Arribo a Sant Carles de la Rapita. Segueixo per la vora del canal, pel camí que com el d’ahir voltat de palmeres, Amposta, i Tortosa amb els seus ponts que traves ent el gran riu.

Jesús, el traç amb porta a visita el convent de les germanes Teresianes. En sortir segueixo pel camí que no deixa el canal de l'Ebre entre aquest i l’Ebre.

Arribada a Xerta i allotjament a l'alberg cicloturiste L’Assut

Xerta- Casp. Dijous, 15 Octubre 2009.


L’alberg tot a la meva disposició. Aquests dies, desprès del Pilar l'ambient a decaigut i no es troba cap hoste a l'establiment. Esmorzo i començo l’etapa.

Segueix durant uns quilometre la famosa via verda del baix Ebre fins la Font Calda. Aquí segueix la gorja per un estret sender amb forces escales. Com la tècnica nomenada d’empujing no va amb mi, retorno a la via verda i en lloc d’anar a Gandesa i continuar cap a Batea, he decidit de continuar per la verda a Bot i d'aquí pel coll del moro continuu a Batea.

En sortir de la via verda i esta en zones mes exposada puc adonar me de la intensitat del vent que fa alentir la marxa.

De Batea e anat cap a Maellà i finalment Casp. Alguns trams seguin el traç i altres per carreteres alternatives.

Al arribar Casp un recorregut turístic amb permet conèixer els diferents monuments com la catedral, el castell de compromís...

Arribada a la residencia d’estudiants de Casp, convertida en allotjament de mestres i funcionaris i també peregrins.
Aquí e trobat tres peregrins Catalans que també fan el Camí, Joan, Robert i l’Enric, anem a fer un most per Casp i desprès de sopar ràpidament a dormir avui estic molt cansat i cal recuperar. Dema l etapa àuria de dur-me fins a Fuentes d’Ebre, espero que el temps millori i desapareix aquest vent que m’ha acompanyat durant tot el dia.


Casp- Fuentes d’Ebre. Divendres, 16 Octubre 2009.


Ens despedim amb els companys pelegrins i començo el camí del dia.

Mentre esmorzava li e comentat a al responsable de l'alberg que semblava que el dia havia millorat respecte ahir dons semblava que no feia vent. Quan e començat a pedalar m’e donat compte que no tan sols seguia bufant el cierzo sinó que a mes la temperatura ha baixat de valent el termòmetre marcava 9º. He canviat l'equip i m’he posta el buf, Gore i a pedalar.

La sortida de Casp I fins a Escatron és un continu pujar I baixar, jo pensava que el país era pla però els desnivells que s’acumula al llarg del camí fan que s’hagi de pedalar de valent.

M’he aturat a posar u segell a la credencial a Escatron i al retornar al camí, m’he trobat la segona de les sorpreses de camí, la sínia del monestir de Rueda, realment fantàstica.

Continuo pel camí cap a Velilla d’Ebre i finalment a Fuentes d’Ebre. Arribo a l'hostal realment gelat, avui a esta un dia per oblidar, be excepte la visita del monestir de Rueda

Fuentes d'Ebre - Saragossa- Gallur. Disabte 17 10 2009


La noie del hostal, quan va donar-me l’habitació, va dir-me que com que ja començava a refrescar em deixava una màntica per abrigar-me si tenia fred a la nit. Ella marxava a les vaquillas del dissabte. Realment la nit es freda i la màntica s’ha quedat curta al final e agut de ficarme dins el sac de dormir si no volia quedar-me gelat.

Desprès de fer u most surto direcció de Saragossa. El mati segueix la tònica dels dos darrers dies, vent de cara i fred. Paso el Burgo d’ebre, la Cartuja, i al entrar Saragossa m’he trobat una nova infraestructura per bicis i vianants anomenada
Anillo verde” que al llarg de 30 km fa una circuncvalacio a Saragossa. L’he agafat i fins al portal del Pilar. E entrat dins la Basílica a posar el segell a la credencial. La ciutat es plena a vessar, son encara les festes del Pilar: Ja han acabat les vaquillas i ara a un canto de la plaça del “ Los manycoooos cantannn unaaaas joticaaaaas” com aqueste: Polsa l'enllaç.
A l’altre banda de la plaça la piràmide flors, ofrena tradicional a la mare de Deu. He fet unes fotos i novament segueixo el camí també per l’anell verd.



El aficionats d a la bicicleta aprofiten per gaudir de la seva afició i me’n vaig trobant durant els següents quilometres.

També pasturaven els ramats d'ovelles. Segueixo per: Utebo, Sobradiel, Alagón.


Son les 3 de tarda i m’aturo a Tauste a fer un most.
Faig el darrer tram del dia fins a Gallur. Aquí l’alberg de peregrins encara es tancat. He trobat allotjament al hotel Colon. Un bon preu in servei correcte.He aprofitat per netejar la roba , sopar i dema serà un altre dia.

Gallur- Alfaro. Diumenge, 18 10 2009


I ja son quatre dies seguits que el vent bufa de valent i sempre de cara. Cal seguir i esperar que deixi de bufar el vent.

El camí segueix per una ampla pista paral·lela al canal imperial. La monotonia es present al llarg del pas de les hores, nomes trencada pels camps de blat de moro, amb les panotxes a punt de collir. Potser exagerada pel fet que el vent t’impedeix de gaudir de l’entorn.
Deixo Aragó per Mallen i entro a la Rioja. Cortes, Ribaforada, ara cabien d’entorn, seguint al costat de les vies del tren. Tudela, paradee fisiologica i esmorzar dons esclr que el dinar serà tard. Pensava que el tram seria mes curt però el vent ha fet els 40 km inacabables.
Surto de Tudela seguint novament les vies ara per una pista asfaltada fins l’estació d’Arguedas.
Aquí el paisatge comença a canviar. Ara amb trobo cultius mes de regadiu, uns camps immensos plantats de cols i algunes vinyes .

Faig una visita a la presa i comportes del Canal Imperial. Castejon i finalment Alfaro.
Alfaro cerco l alberg de peregrins. La guàrdia urbana amb dona la clau i me’l ensenya i sorpresa, estic sol. Al principi fa respecte desprès d’aposentar-me, dutxar-me amb aigua ben calenta, m’ha semblat molt be. Encara que no es modern es una vivenda d’uns 4o anys neta i polida per poder donar un magnífic servei als peregrins que com jo i fem parada.
Durant la tarda he aprofitat per veure els famosos nius de cigonyes, ara estan buits, sopar i a dormir.

Alfaro/ Logronyo. Dilluns 19 10 2009


Desprès de replegar tot i endreçar l alberg avui a deixat de bufar el vent, menys mal. Es nota que la temperatura ha baixat, el termòmetre marcava 2º i els camps es podien veure enfarinats de la rosada de la nit.
M'he sortit del recorregut del camí per tal de descobrir la comarca Navarresa de la Ribera alta, al nord -Est de la Rioja. El recorregut ha transitat per les poblacions de: Rincon de Soto, Azagra aquesta població te un monument al ciclista navarrès Miquel Indurain, San Adrian, Andosilla,, Lodosa i Alcanadre.
Alcanadre e recuperat el Camí i pel mig de vinyes, he vist l’ermita de Nostra senyora d’Aradón. Continuant per un estret camí entre la via del tren, i el riu Ebre.

Arribada a Arubal on faig parada per dinar. Argoncillo i finalment Logronyo.
L’arribada a Logronyo també segueix un bon tram de carril bici fen l’accés al centre de la ciutat francament còmode.
Allotjament al fantàstic alberg de pelegrins de Logronyo, aquest any ates per dos voluntaris catalans, Francisco i la Carmen.
Duran la tarda he aprofitat per fer un tom a Logronyo i cercar una comunicació que amb dugués a Irun per tal de continuar pel camí del Nord. La Estellesa.
Sopo a la fonda la moderna. Es plena de pelegrins, xerro amb una parella que ho va començar a S. Jean Pie de Porta i amb bici han arribat avui, dues pelegrines a peu que repeteixen el Camí, fan 8 d10 dies l any.
Quan arribes al Camí Francès l ambient de pelegrins es admirable, en cap moment et trobes sol, sempre tens un o altre per xerrar i compartir experiències.
Jo nomes estaré unes hores ja que el camí del Ebre s’acaba a Logronyo.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Volta als Pirineus Catalans

Ja fa algun temps que l’associació cicloturiste Bompàs fa fer-me arriba la informació del "tour des Pyrenees Catalane”.
Es un recorregut de 673 qm al llarg dels tres països dels Pirineus, Andorra, França i Espanya. Ascendint a 14 colls de muntanya i fen també una passejada pel litoral. Es transita per las catedrals del romànic com poden ser: Ripoll, S. Juan de las Abadesses, San Martí de Cuixa. Travessem 8 comarques diferents.
Breu descrpcio del recorregut.
Sortida des de Ripoll, Rpolles, ascendim al coll d’Ares i seguim a Prats de Mollo,Ens endinsem al Vallespir; seguint cap a Pertús, La jonquera i travessant la plana del Alt empordà enfila fins a Roses i d’aquí cap a Françapassem a la plana del Rosselló, fins a Collioure i Bompàs, seu del club que patrocina el recorregut. Seguim seguim per la comarca del Conflent cap a Rivesaltes, Sournia, Prades, Sant Miquel de Cuixa, Sant Marti del Canigo, Vilafranca de Conflent. Travesem cap el Capcir pel Coll de la Quillane´



Mont Louis, Llac de las Bouillouses. Descendim cap ala plana Cerdana per Ur i seguidament enfilem els colls mes alts del Pirineus Oriental, Puymorens i Port d’Envalira. Descens fins a Andorra. Retornem a Catalunya pel Alt Urgell, direccio a la Seu d’Urgell i per la collada de Toses retornarem al pun de sortida.

Per demana mes informació: Libre de ruta, ficha de control, establiments per allotjar-se, cal fer la sol·licitud e inscripció a: A.S. Bompas Cyclotourisme . Tour de Pyrénées Catalanes, Label National Nº 115

La traça sencera a Wiquiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=668723

La traça del recorregut per etapes a Openrunner:

1. Ripoll, Mollo, La Jonquera http://www.openrunner.com/index.php?id=400810

2.La Jonquera, Cadaques, Colliure: http://www.openrunner.com/index.php?id=400821

3. Colliure, Bonpas, Prades: http://www.openrunner.com/index.php?id=400844

4. Prades, Els Angles, Llac de le Bollosas, Ur: http://www.openrunner.com/index.php?id=400866
5. Ur Andorra, Bellber, Ripoll: http://www.openrunner.com/index.php?id=400884

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Cicloturisme L'aventura de viatjar en llibertat.



Text: Juanjo Alonso ( "Capità Pedals")

Els pioners

És difícil trobar dades exactes sobre els pioners en viatges ciclistes. L'anhel per descobrir i conèixer nous horitzons es remunta als inicis de la humanitat i segurament els primers ciclistes que van sentir el plaer de viatjar pedalant estiguin perduts en anònims records. Tampoc cal oblidar-se de capellans, mestres, metges, carters i altres personatges del medi urbà i rural que durant dècades han estat complint les seves obligacions diàries utilitzant una bicicleta com a mitjà de transport, i en alguns llocs realitzant gran quantitat de quilòmetres, o els xavals de tantes poblacions del món que han utilitzat, i utilitzen encara en molts països, la bicicleta per anar a l'escola.
Per la tradició tan arrelada que té França en la història de la bicicleta, i del ciclisme esportiu, és normal que fos també el lloc on van sorgir els primers moviments cicloturistes notables. A les regions alpines de la vella Europa van aparèixer a principis de segle els Cyclomuletiers, procedents d'ambients purament ciclistes. Aquests fanàtics esportistes de les dues rodes, impulsats pel seu afany de conquerir els mítics ports de muntanya dels Alps, van idear nous desenvolupaments i col.locar un tercer plat més petit, i de vegades fins a un quart, en el moviment central de les seves pesades bicicletes de ruta per remuntar les tremendes rampes de les carreteres alpines. Els reptes ciclistes cada vegada eren més grans i la passió per el cicloturisme més profunda.
A aquests amants del ciclisme purament esportiu aviat es van unir altres personatges habituals de l'ambient alpí, que també van trobar a la bicicleta un excel.lent mitjà de transport per a les seves aventures muntanyenques. Eren els alpinistes cercadors de vidres, fòssils i grans paisatges. Muntanyencs romàntics que miraven al món com un gran oceà on sortien com illes els cims de les muntanyes, i per sota d'aquestes cimeres meravelloses només existia el no-res. Personatges que han escrit amb les seves gestes la història de l'alpinisme i l'escalada, i que, de joves, per consagrar la seva vida al fantàstic món vertical de roca i gel dels Alps la majoria de les vegades no disposaven d'altres mitjans per apropar-se a les cims més que una bicicleta, i en moltes ocasions heretada dels antecessors o els ancians.
Los Montes Tauro, el Cervino, la Marmolada, les impressionants torres calcàries del massís de la Civetta o les Tres Cims de Lavaredo estaven molt més a prop amb bicicleta. El recorregut que caminant els portava hores o dies, en bicicleta podia superar-se en poc temps ia més gaudint amb les sensacions del viatge, descobrint que durant el trajecte en bicicleta a les muntanyes la motivació per escalar creixia i la ment es carregava d'una força poderosa que després calia a la paret. El viatge en si mateix tenia un significat important, era una nova manera de gaudir aquells grandiosos paisatges dels Alps. Estava naixent el cicloturisme.
Pots seguir llegint polsant l'enllaç.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Entre Trullàs i Matamargó. 03 10 2009

Fa uns mesos que en tornar d’una sortida quan arribarem al pla de Bergus va semblarme que la pista forestal que du a Matamargo i Salo esteve en obres, vaig a les hores pensar que algun dia l’aniria a seguir.

Ahir desprès d’una setmana de repòs, per recuperar-me dels darrers esdeveniments, vaig agafar la bici de cicloturisme, TTC o be hibrida, que permet sortí de les vies asfaltades i seguir per camí, pista sense dificultats.

Desprès de pujar per la cra. que du a Cardona he seguit fins a Clariana de Cardener i Santa Susanna. Agafo la pista de l’esquerra forta baixada fins travessar el Riu Negre, seguit d’una mes forta pujada. Arribo i travesso el poble de Trullás i seguint pel pla de Vilobina, fins trobar la Cra. que ve del Miracle. Continu direcció als plans de Bergús. A la dreta surt la pista acabada d’asfaltar que volia seguir. A la cruïlla es poden veure les senyals indicant Matamargo i Valmanya.

La pista es nova amb molta gravilla i algun que altre forat dons es acabat de fer, transita pel costat de grans masies com Torrescasana, el Castell de Matamargo. Desprès de creuar Matamargo amb du fins a la Cra. de Balmanya. Aquí he pogut observar que la pista de Castelltallat per Prades es troba també arreglada, aquesta la deixo per una propera sortida cap aquets indrets. Segueixo a Salo, Colònia valls i finalment Manresa

Nota: No recomanable pels que tenen el cul molt fi dons es arreglat amb reg asfàltic com les d’abans no amb conglomerat. Ull doncs i a molta gravilla al voral i al mig. Al ser un antic camí rural te alguns repetxons que fan bufar de valent.

El Traç del recorregut a : http://www.openrunner.com/index.php?id=398502
Recorreguts per la zona: http://www10.gencat.net/probert/AppJava/resultat.jsp?comarca=35